L’organització agrària s’ha reunit amb Elisenda Guillaumes, la directora general d’Agricultura i Ramaderia, perquè el Departament demani al Ministeri d’Agricultura una moratòria de dos anys per l’aplicació de la normativa.
En espera de la resposta per part del MAPA, l’entitat ha sol·licitat que la gestió de la crema vegetal de restes, en els casos de les excepcionalitats sanitària i per risc d’incendi es puguin gestionar telemàticament o a través dels ajuntaments.
JARC assegura que l’increment de costos que produeix no és assumible pel sector, especialment amb grans volums i complica la gestió sanitària de les explotacions. Des del punt de vista de l’impacte mediambiental, el procés de trituració i transport no està clar que sigui més sostenible que la crema, a més, les cendres es poden incorporar al sòl com a nutrient. Aquesta pràctica redueix també l’ús de fitosanitaris químics.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya s’ha reunit aquest matí amb Elisenda Guillaumes, per demanar en nom de tots els productors afectats per la normativa que prohibeix la crema de restes vegetals, que són especialment els de fruita dolça, fruita seca, olivera, vinya i horta, que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) demani una moratòria de dos anys al Ministeri per l’aplicació de la normativa.
El Departament ha emplaçat l’organització agrària a una reunió que tindrà lloc la setmana pròxima per concretar els casos d’exempció de la norma, per qüestions sanitàries. JARC valorarà, segons la seva proposta, si és necessari ampliar a altres cultius, en els quals no cremar pot provocar la propagació de fongs o altres malalties. L’entitat entén que la crema de restes vegetals és una mesura preventiva i més sostenible que l’aplicació de fitosanitaris.
A Catalunya, es gestionen unes 120.000 autoritzacions de crema vegetals a l’any, i si bé és habitual que els productors, en alguns casos, triturin part de la poda per fer compost, aquest procediment no se sol emprar en el cas de grans volums de restes vegetals, com l’arrencada o substitució d’arbres, pel seu alt cost, entre 1.000 i 1.500 €/ha.
Dificulta en gran manera la gestió de l’arrencada de la vinya i les cobertes vegetals vives
L’entitat ha exposat que en alguns casos, la trituració de les restes de poda per incorporar-les al sòl, fa inviable pràctiques sostenibles com el manteniment de les cobertes vegetals vives.
En els cultius emparrats, una vegada presa la decisió d’arrencar la plantació, la manera més factible de poder separar el filferro per portar-lo al gestor de residus, és cremar la part vegetal. Cal tenir en compte que hi ha situacions on l’accessibilitat de maquinària per realitzar la retirada o trituració de les restes és inviable.
Complica la gestió sanitària de les explotacions
La crema de restes vegetals és, a més, una mesura sanitària per evitar la proliferació de possibles malalties com els fongs. Les infeccions no es poden observar de vegades a simple vista en el moment de la poda, però estan a la fusta, un exemple molt habitual és l’oïdi a la part llenyosa de la vinya.
En els cultius de l’horta, romanen a les restes vegetals, amb el perill que es reprodueixin en futures plantacions, si no es cremen.