L’agricultura regenerativa manté el sòl viu i redueix les emissions

Crèdit foto: Ángela Justamante_CREAF

Cada any es perden fins a 50.000 km² de sòl, segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. La causa principal és l’erosió. En canvi, el ritme de la regeneració per medis naturals és unes vint vegades més lent. Aquesta degradació amenaça també a la biodiversitat, ja que el sòl conté al voltant del 30% de tots els organismes vius del planeta.

Segons la Convenció Internacional de Protecció Fitosanitària (IPPC), les regions agrícoles mediterrànies es veuran especialment afectades per l’increment de temperatures i la disminució de pluges, provocats pel canvi climàtic. Això significa més erosió i menys qualitat del sòl, un risc per a la superfície de terra apta per al cultiu.

Davant d’aquesta realitat, els especialistes en agricultura regenerativa han estat estudiant i investigant en la pràctica per proposar solucions, gràcies a un tipus de cultiu que contribueix a fixar el carboni, torna la vida a la terra i frena l’erosió, amb el que s’aconsegueix un augment de la biodiversitat en els camps de conreu.

La riquesa en la varietat de flora i fauna és un factor important per al control de plagues, a més de formar part de l’alimentació del ramat i dels petits animals. Els defensors d’aquest model, com el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), afirmen que no només és més sostenible des del punt de vista mediambiental, reduint un 40% les emissions de CO2, sinó que és econòmicament rendible i podria aplicar-se a tot Catalunya. Per començar redueix dràsticament els costos i incrementa els rendiments, sempre en funció de les característiques i els recursos disponibles en cada explotació, perquè un concepte bàsic d’aquest nou paradigma és que cal adaptar el cultiu al medi.

“La rotació de vaques, gallines, ovelles, ànecs o porcs, a diferents parts de la finca, que serveixen per reduir els inputs necessaris per a produir aliments. D’aquesta manera s’evita l’ús d’agroquímics, i alhora s’utilitza poca maquinària pesant.”

El model regeneratiu integra als animals, en el que alguns dels veterans com Joel Salatin (EEUU) van anomenar “el ballet”, que no és una altra cosa que la rotació de vaques, gallines, ovelles, ànecs o porcs, a diferents parts de la finca, que serveixen per reduir els inputs necessaris per a produir aliments. D’aquesta manera s’evita l’ús d’agroquímics, i alhora s’utilitza poca maquinària pesant.

Entre les principals diferències entre el sistema regeneratiu i el convencional, ens trobem que  acumula matèria orgànica en el sòl, la qual cosa permet mantenir la xarxa tròfica, és a dir, la interconnexió natural de les cadenes d’aliments (qui es menja a qui)  i disminuir les pèrdues de carboni. Tot això afavoreix l’augment de la seva capacitat de retenció d’aigua i ajuda al fet que les plantes puguin resistir millor el canvi climàtic.

L’agricultura regenerativa ens acosta als objectius de les polítiques verdes imposades per Europa, tenint en compte que aconsegueix segrestar el carboni al sòl, i fertilitzar-lo i gestionar-lo de manera natural, i assolir la fita d’emissions 0 de carboni, segons demostren els resultats d’alguns dels projectes que l’han posat en pràctica a Catalunya, com el del CREAF a la Garrotxa (Girona).

 

Projecte de la finca abandonada de Planeses

El projecte LIFE Polyfarming, pioner a Catalunya, és un projecte d’agricultura regenerativa que combina els recursos del bosc, el bestiar i els cultius per a recuperar un sòl fèrtil en zones de muntanya mediterrània.

Cofinançat pel programa LIFE de la Comissió Europea, el lideren el CREAF i la granja gironina, on s’ha implementat durant 5 anys el model agroalimentari regeneratiu en una finca abandonada i es va demostrar la seva rendibilitat i el seu potencial per a lluitar contra el canvi climàtic i l’abandó rural. L’experiència ha donat lloc al Manual Polyfarming que han posat a disposició del públic a través d’Internet, el primer a Espanya amb base científica sobre el model agroalimentari regeneratiu.

La granja està envoltada de bosc, té parcel·les de prat en la qual pasturen pollastres, conills i vaques, també disposa d’un hort i es treballa en el dia a dia la gestió agro-silvo-pastoral. Un dels productes que s’obté a partir de les tales de branques o troncs del bosc és el “biochar”. Aquest carbó vegetal s’utilitza en l’hort i en la pastura per a millorar les propietats físiques del sòl, ja que permet absorbir més aigua i nutrients, a més, és un refugi per als microorganismes i és capaç d’esmorteir els canvis bruscos de temperatura. Abans d’utilitzar-ho, s’afegeix en el llit dels pollets perquè ho enriqueixin amb nutrients i microorganismes.

Una altra de les tècniques que s’utilitza són l’aplicació de les cobertes vegetals com a capa protectora del terra o els cultius sobre llits de troncs (Hügelkultur). El mètode consisteix a enterrar troncs sota el sòl perquè actuïn com una esponja que reté aigua i microorganismes.

Com resumeix  Marc Gràcia Moya, investigador del CREAF i coordinador científic del projecte en Planeses “El sistema Polyfarming és una alternativa al sistema d’agricultura i ramaderia actual. Aquest canvi de model reivindica la sobirania alimentària, contribueix a mitigar el canvi climàtic, i recupera l’activitat agro-silvo-pastoral en zones de muntanya mediterrània”.

Categories