Com tants altres, l’avi d’en Pol Cubells va emigrar del camp a la ciutat, concretament va anar des del Priorat a Barcelona, arran dels estralls de la fil·loxera. Les ganes de tenir una vida millor van provocar aquest canvi a un món urbà. Al cap dels anys, en Pol, va créixer i formar-se a la capital catalana. Va fer diversos estudis, des de filosofia a restauració o comunicació. S’anava formant perquè el món laboral, en plena postcrisi del 2008 no li oferia sortides professionals atractives. Paral·lelament, amb la seva parella, la Clara, aprofitaven els caps de setmana per escapar-se a la natura, i el diumenge, a l’hora de tornar, arribava la “depressió per tornar-se a tancar a la ciutat”.
Un dia, la Clara li va fer una reflexió que els canviaria la vida. Si les terres del seu avi un dia serien seves, per què no les treballaven i s’hi posaven immediatament? I això comença a explicar el camí del qual tots dos se senten orgullosos, però sobretot, feliços.
Així començava la immersió dins el món vitivinícola a Poboleda (Priorat) en què van tenir l’encert d’adquirir coneixements de formació reglada, però també de la saviesa de la gent gran. En Pol es va formar com a tècnic superior en vitivinicultura a l’escola d’enologia Jaume Ciurana de Falset. Però, com ell mateix diu, és com si la Clara també hagués cursat els estudis, perquè compartien tot el que aprenia. I si no fos prou, tot això ho feien mentre començaven ja a treballar les seves terres, unes finques que fins a la data tenia arrendades.
“Hi ha una aposta per treballar, investigar o preservar les varietats pròpies de la zona”.
A més, també se’n feien càrrec de terres de gent gran del poble sense relleu. De fet, en Pol i la Clara són els únics joves del terme que segueixen al món de la vinya. Aquest fet de confiar-los les terres es feu una realitat en veure que la seva implicació, compromís i passió es van materialitzar en bons resultats.
No es van conformar en només “saber el bàsic” de la feina i avalar les grans propostes del sector, sinó que van començar a implementar una visió molt particular del que ha de ser l’agricultura. Pot ser, fins i tot, la paraula més idònia, seria una filosofia que s’ha anat accentuant amb el pas del temps, i ben segur que seguirà creixent.
“Destaca també del maneig, que es treballa manualment, en coster, que els ceps es mantenen en vas o que es llaura amb mules.”
Entre aquests aspectes, hi ha una aposta per treballar, investigar o preservar les varietats pròpies de la zona. En aquest sentit, el Pol explica com en el Priorat s’ha canviat molt la forma de fer vi. Fa dècades es generava raïm amb alts graus alcohòlics per a destil·lar i, entre altres, destinar als cellers francesos i, més endavant, es va accelerar l’aposta per la qualitat.
Van importar varietats teòricament millorades per passar de fer “aquest vi fort” (així se’l coneixia) a elaborar un producte de qualitat amb varietats portades de fora. Aquesta darrera etapa va tenir grans decepcions, ja que els ceps no s’adaptaren al terreny tan particular del Priorat i, per tant, no es van aconseguir els vins que es buscaven. Per això, aquesta jove parella creu que cal apostar per les plantes arrelades al territori. Exploren les possibilitats de varietats com garnatxa peluda, l’ollerols, la pepitsa d’or, l’el·les, el grumet, el carregarucs, l’escanyavelles o l‘esquitxagossos. I n’hi ha, fins i tot, que els més vells del lloc no saben ni quines són.
En Pol explica que, si algunes d’elles no les utilitzen per vinificar, com a mínim en preservaran alguns exemplars per mantenir aquest patrimoni agrari, perquè d’algunes varietats locals en queden molt pocs exemplars, també recalca que cal mantenir i, inclús generar, elements de pedra seca, que, recordem-ho, són ja patrimoni de la humanitat.
Sorprèn el paper que li donen a la natura. Aposten per tenir cura de les vinyes amb una agricultura regenerativa enfocada a restablir la vida als sòls i a la vinya per a generar un ecosistema que s’autoreguli.
Destaca també del maneig, que es treballa manualment, en coster, que els ceps es mantenen en vas o que es llaura amb mules. Tot plegat es podria definir com una “viticultura heroica enfocada a produir vins del mercat cultural”.
A més, es respecten zones boscoses estratègiques. Per exemple, mantenen bosquins a les parts altes dels turonets, que són tan característics del Priorat; perquè si mai deixa de fer-se activitat agrícola en aquestes terres, el bosc és més fàcil que recuperi espai, gràcies al fet que les llavors roden costa avall. A més, aquests oasis forestals, els coneguts com a connectors biològics, faciliten el trànsit d’espècies d’unes zones a unes altres, elements que, com apunten els ambientalistes, són estratègics per la salut de moltes espècies de fauna.
I hom, en aquesta alçada de l’article, pot pensar si “aquesta gent és capaç a més de fer bon vi”. Doncs sí. I és que d’entrada en Pol és enòleg. I qui se l’escolta sabrà entendre que això no és pas només una etiqueta, sinó una passió que conseqüentment porta aparellat molt coneixement i ganes de fer coses.
Aquesta bona tasca l’avala el reconeixent que han tingut les seves ampolles que es troben sota el paraigua de la Denominació d’Origen Qualificada del Priorat. La seva marca, “L’excepcional”, produeix una línia de microvins de varietats autòctones anomenada “Joies del Priorat”, que han obtingut diversos guardons. Tot plegat torna a demostrar que som un país ple de propostes amb ànima i que això no afecta l’excel·lència del resultat, ans al contrari: es confereix un plus del qual en Pol i la Clara se senten, amb tota la raó, terriblement orgullosos. I és que el seu canvi de vida els ha permès estar on volien estar, fent el que volien fer, per ser qui realment són. I això és l’èxit més gran que qualsevol pot aconseguir.