VI Jornada del porcí de JARC (Podeu veure-la completa en aquest enllaç)
JARC ha reunit a cinc experts a la VI jornada del porcí, per tractar sobre algunes de les qüestions que afecten al sector porcí en l’actualitat, com la irrupció al mercat de les alternatives a la carn, les perspectives econòmiques del sector, la protecció i el control contra la PRRS, la gestió i tractament dels purins, i la generació de biogàs i biometà a partir de les dejeccions ramaderes.
La carn és un component essencial de la dieta, que aporta nutrients bàsics com proteïnes d’alt valor biològic i vitamina B12. Darrerament s’han alçat veus crítiques contra la producció i el consum de carn, basant-se en el seu presumpte impacte ambiental. José Miguel Mulet, doctor en Bioquímica y Biologia Molecular, investigador i divulgador científic, reconeix que la carn, com qualsevol aliment i activitat humana, té un impacte ambiental, afirma però que “les alternatives que ofereix el mercat actualment, com els productes fets a partir de matèria primera vegetal que imiten a la carn, o la carn sintètica, elaborada a partir de cultiu de teixits de cèl·lules animals o en impressores 3D no són una alternativa econòmicament viable”. Tanmateix, la carn de laboratori no es comercialitza a la Unió Europea, i no es preveu que arribi en un futur immediat, ja que tindria la consideració de “novel food”, fet que implica un procés d’aprovació llarg i econòmicament costós.
L’investigador considera que la informació que s’ofereix, tant per part de les empreses que elaboren aquests productes, com per part d’alguns mitjans de comunicació, no és completa, de vegades és incorrecta o no té cap mena de fonament científic.
Segons Mulet, existeix una manca de transparència, per exemple, algun producte que conté soja com aportació proteica, a l’etiqueta indica que “no contribueix a la desforestació”, però no especifica la procedència, que podria ser Amèrica, amb la petjada de CO2 que això implica.
El divulgador científic, autor d’obres com Ecologismo Real, ha fet una comparativa entre la petjada hídrica de la carn i la de les seves alternatives vegetals, tenint en compte que quan es parla de consum d’aigua per produir la carn, no se sol fer distinció entre aigua blava o de reg, verda (procedent de la pluja i la que més s’utilitza per la producció de carn), o grisa per eixugar la contaminació (vegeu infografia)
Els resultats d’un dels pocs estudis que existeixen sobre la petjada hídrica de les alternatives a la proteïna animal (Fresán, U.; Marrin, D.L.; Mejia, M.A.; Sabaté, J. Water Footprint of Meat Analogs: Selected Indicators According to Life Cycle Assessment. Water 2019, 11, 728.) conclou que productes anàlegs de la carn podrien representar una substitució sostenible per als productes carnis processats. No obstant això, cal reconèixer que els anàlegs de la carn són aliments altament processats i, com a tals, semblen posseir requisits d’aigua i impactes mediambientals similars o en alguns casos majors als dels productes d’origen animal no processats o mínimament processats. Per tant, menjar vegetals amb aspecte de carn no suposa cap benefici per al medi ambient respecte a menjar carn.
Des del punt de vista econòmic i nutricional, Mulet fa una comparativa entre la proteïna que aporten 100 g d’un producte alternatiu elaborat amb soja (14%) i un altre amb pèsols (24,5% ), per tant, aconseguir l’aportació diària recomanada resultaria extremadament car, a més de tractar-se d’aliments altament processats, on s’ha invertit gran quantitat d’energia i necessiten molts ingredients per aconseguir un gust concret.
Pel que fa a la carn sintètica o la impresa amb 3D, l’investigador afirma que, de moment, han de passar molts anys per obtenir un producte que iguali la qualitat de la carn.
“Una de les principals batalles a les quals s’enfronta el sector és en relació amb la informació”, conclou Mulet, “perquè des d’alguns mitjans de comunicació s’emeten missatges negatius sobre la ramaderia, sense cap base científica, sense contrastar la informació, i que són falsos”.
Bioseguretat respecte al PRRS i tractament i aprofitament dels purins per generar energia
A la jornada també ha participat Jordi Baliellas, veterinari GSP i Interporc, que ha exposat les mesures de protecció i control enfront de les noves variants del virus PRRS.
Pep Font, veterinari i soci fundador de SIP Consultors, ha alertat als productors que malgrat que el preu del porc es troba en màxims històrics, cal tenir en compte que “estem immersos en una situació de forta volatilitat i incertesa que cal afrontar amb coneixement, prudència i professionalitat”. Per una banda, la recuperació de la producció porcina de la Xina obligarà a buscar nous mercats, per l’altre, els productors pateixen una pèrdua de rendibilitat causada per l’increment de costos derivats del conflicte bèl·lic d’Ucraïna.
Jaume Bernis, cap de la sectorial del Porcí de JARC, ha apuntat, en aquest sentit, que el sector necessitarà suport per part de les administracions per poder fer inversions en les explotacions, com les que van exposar Xavier Flotats, catedràtic emèrit d’enginyeria ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, per la gestió, tractament i aplicació de les dejeccions ramaderes, o Josep Burjons, CEO de Catalana de Biogàs, S.L., que va tractar sobre la generació d’energia a partir de les dejeccions ramaderes, biogàs i biometà. “La fertilització orgànica i la generació d’energies netes”, explica Bernis, “són un pas més que el sector vol fer a favor de la sostenibilitat, però en les actuals circumstàncies, necessitem suport per poder avançar en la seva implantació”.
A l’acte també van participar Joan Carles Massot, president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Esmeralda Rourera, presidenta territorial de JARC Lleida, Ferran de Noguera, director dels Serveis Territorials del DACC a Lleida i Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida.
