JARC considera que l’Administració no ha fet els deures. Manquen dessaladores, augmentar el volum d’aigua regenerada, ajuts perquè els agricultors puguin invertir en sistemes de reg més eficients i sistemes antifuites en granges. S’ha ajornat massa la modernització del regadiu, i cal invertir més en recerca en tecnologies aplicables a l’eficiència amb els recursos hídrics.
L’organització agrària exigeix al DACC un repartiment de l’aigua més equitatiu donada la importància de la producció d’aliments; demana que activi una línia de préstecs bonificats de l’Institut Català de Finances (ICF) per als productors per poder garantir la continuïtat les següents campanyes; ajuts directes per les pèrdues, i que s’analitzi requisits d’aplicació específics per cada sector, atorgant prioritat als més urgents per la situació que travessen.
Dos representants de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, Martí Costal, cap de la sectorial de l’Aigua i Sergi Balué, cap de la sectorial de Fruita Dolça, han comparegut en roda de premsa aquest matí, davant els mitjans de comunicació per oferir una visió general de l’estat actual de la sequera i una mirada sobre el futur més pròxim pel que fa al sector agrari i la producció d’aliments a Catalunya.
Balué ha volgut puntualitzar que per fer una previsió més acurada sobre l’afectació als cultius, caldrà seguir l’evolució de les pròximes setmanes, però serà clau el que passi en els pròxims 7 dies, per saber si remuntarà el cereal i per observar la floració d’altres cultius.
Els representants de JARC han brindat informació sobre els danys que pot ocasionar la manca d’aigua en les diferents produccions agràries i han anunciat algunes de les mesures que traslladaran al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) dilluns 24 d’abril a la reunió de Taula Agrària, convocada amb caràcter d’urgència, a petició de l’entitat, i que va ser concedida ahir.
“Produïm aliments, podem prescindir de moltes coses, però no de menjar i beure, per tant, l’agricultura i la ramaderia són essencials per obtenir aliments de qualitat i proximitat”, ha insistit Martí Costal. Segons el cap de la sectorial de l’Aigua, caldria prioritzar la seva producció perquè és de primera necessitat, a més de garantir el bon manteniment del territori, del seu teixit econòmic, la gestió del medi, evitar incendis, entre altres aspectes positius.
A Catalunya amb la producció actual d’aliments no arribem a un 39% d’autosuficiència alimentària, segons l’IRTA. ”Si hem d’importar més aliments”, ha explicat Costal, “tindrà un preu. Per una banda, perdem sobirania alimentària, depenem de països tercers, i a més, suposarà un impacte en el medi ambient, amb més petjada de CO2 i sense garanties des del punt de vista de les normatives mediambientals, laborals, sanitàries que complim a la UE”. Com el peix que es mossega la cua aquesta petjada ambiental contribueix al canvi climàtic, que provoca la sequera, les altes temperatures que fan que s’evapori l’aigua, entre altres episodis adversos, afegia el cap de la sectorial de l’Aigua.
El sector agrari és un dels que suporten un major control, pel que fa al consum de recursos hídrics, però no es té en compte molts factors, com que l’agricultura i la ramaderia retornen part d’aquesta aigua en forma d’aliments, és a dir, “nutrients i hidratació”, ha puntualitzat Martí Costal. Hi ha un retorn d’aquesta aigua també als cultius a través de l’evotranspiració.
Malgrat que des del sector primari s’ha fet un enorme esforç per reduir el consum d’aigua, el representant de JARC reconeix que encara queda molt camí per a fer-ne un ús més eficient. En aquest sentit, reclama suport econòmic perquè els pagesos puguin realitzar les inversions necessàries.
“Fa anys que s’hauria d’haver treballat en alternatives i no haver d’estar mirant al cel. No se li està donant la urgència que caldria, una mostra és que la data prevista per celebrar la Taula Nacional de l’Aigua és al mes de juny.”, conclou Costal.
“Aquesta és una situació preocupant per a nosaltres els productors d’aliments, però també ho és per a tota la societat catalana, perquè aquests aliments saludables de la terra que produïm, o no els trobarem als lineals, o hi haurà molta escassetat i seran més cars i amb menys garanties que els que produïm aquí.”, Sergi Balué, responsable de la Fruita Dolça de JARC.
| Mesures urgents
–Ajuts directes per les pèrdues (càlcul depenent de les diferents unitats hidrològiques -internes i externes-, tenint en compte paràmetres de restriccions i pluviometria a aplicar als sectors agraris i ramaders afectats). –Exigir un repartiment de l’aigua més equitatiu entre el sector agrari -essencial, però un dels que pateixen més control- i els altres sectors econòmics. –Línia de préstecs bonificats de l’Institut Català de Finances-ICF per poder garantir la continuïtat les següents campanyes. –Analitzar requisits propis i d’aplicació específica per cada sector. Prioritzar els més urgents per la situació que travessen. Per exemple, en el cas de la fruita dolça, la possibilitat de la retirada en verd. – Més dessaladores – Més regeneració d’aigua: L’ús actual a Catalunya és de 70 hectòmetres, el 10% de l’aigua consumida. – Inversió en millora d’infraestructures tant agrícoles com urbanes – Ajuts per Inversions en sistemes de reg més eficients – Millora i modernització de regadius. – Ajuts per sistemes antifuita en granges. – Recerca, automatització, noves tecnologies, digitalització, entre altres. Desenvolupar o fer extensives tecnologies que permetin una estimació més exacta de les necessitats del cultiu per superfície i temps*. Com pot ser la teledetecció, informació meteorològica més precisa, informació de l’estat del cultiu. També tecnologies de regadiu que subministrin el volum estrictament d’aigua necessari. * Segons l’Informe de regadius del Ministeri, la superfície de cultiu de regadiu amb reg localitzat, o de precisió ha augmentat un 13,36% en 10 anys, en detriment d’altres sistemes.
|
Balué, que és també productor de fruita dolça de l’Horta de Lleida, ha explicat la gravetat de la situació pel que fa als cultius llenyosos. En el cas dels cítrics (9.120 hectàrees en regadiu), si no es poden regar en primavera, perdran tota la producció.
De les prop de 44.000 hectàrees i capacitat productiva de més de 800.000 de fruita dolça de Catalunya, només 400 hectàrees són de secà. Per tant, sense reg, la resta només podrà mantenir la vida de l’arbre, amb una producció zero o residual, si no plou.
“Aquesta és una situació preocupant per a nosaltres els productors d’aliments, però també ho és per a tota la societat catalana, perquè aquests aliments saludables de la terra que produïm, o no els trobarem als lineals, o hi haurà molta escassetat i seran més cars i amb menys garanties que els que produïm aquí.”, ha conclòs Balué.