El màxim responsable de la Llotja de Cereals de Barcelona i des d’aquest mes d’octubre també president de les llotges europees va fer aquestes declaracions durant la intervenció a la “XX Jornada de la vedella: present i futur de la vedella i el cereal”, organitzada per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), a Girona.
“Em sap greu donar la primícia que Rússia ha tornat a tancar el corredor que permet la sortida de cereal cap a l’exterior”, va declarar José Luis Esteban durant la seva intervenció a la “XX Jornada de la vedella”, organitzada per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) dijous passat a Girona. “Dona la sensació que Rússia està minant totes les sortides als ports que permeten carregar cereal amb grans vaixells Panamax”, va matisar.
Els vaixells Panamax permeten carregar en un sol vaixell unes 70.000 tonelades de cereal. Si Rússia tanca el corredor que permet l’arribada d’aquests grans vaixells a través del Bòsfor, a Turquia, cap a Europa, aquest fet pot obligar a transportar el cereal amb vaixells més petits, d’una capacitat d’entre 7.000 i 10.000 tones com ja va passar fa uns mesos. “Això ja sabem que no és operatiu, perquè encareix molt el transport i el preu del producte final”, va declarar.
Segons José Luis Esteban, el primer dia de l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna, el 24 de febrer de 2022, el preu del blat de moro va passar de 240 a 400 euros. “Avui, gràcies a la producció que ha pogut mantenir Ucraïna, i el transport a través del corredor, estem a més bons preus respecte l’inici de la guerra, perquè el preu del blat de moro és de 225 i el de blat de 230”. Tanmateix, si la porta de sortida de cereals ucarïnesos es torna a tancar això pot tenir una afectació directa sobre l’economia europea i mundial.
Per a José Luis Esteban, la guerra entre Israel i Palestina afegeix incertesa a la situació. “És francament preocupant, perquè no es tracta tan sols d’un conflicte entre Israel i Hamas; també hi estan involucrats Síria i Líban, i esperem que no arribi a Aràbia Saudita o Egipte. D’alguna manera tot el core business del petroli al món surt d’allà”. En aquest sentit, ha alertat que podem tenir una crisi energètica, tot i que confia que les gestions polítiques diplomàtiques internacionals puguin evitar-ho.
D’altra banda, el president nacional de JARC, Joan Carles Massot, en el seu parlament de cloenda de la jornada va afirmar que “els productes del sector agrari i ramader estan condicionats pel preu del cereal i, des de fa dos anys, amb l’esclat del conflicte a Ucraïna, estem vivint una situació molt difícil. Un possible nou encariment de preus dels cereals podria suposar una nova pujada de preus tant en els productes d’alimentació humana com d’alimentació del bestiar”.
Davant d’aquesta situació, Joan Carles Massot va reclamar a la Generalitat de Catalunya més suport per als sectors ramaders, sobretot per la greu situació que estan vivint a causa de l’encariment de l’alimentació animal.
Tanmateix, va recordar que JARC a reclamat al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que no retardi més el pagament de la bestreta de la Política Agrària Comuna (PAC) corresponent a 2023, ja que si no es comença a pagar fins a principis de desembre aquest fet provocarà al sector la pèrdua d’1,5 milions d’euros en concepte d’interessos.
La “XX Jornada de la vedella” va comptar també amb les intervencions de Josep M. Arnall, responsable de boví de carn de JARC a Girona; José Ramón Godoy, director d’Internacionalització de Provacuno; Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC; Quim Xifra, cap de Servei de Coordinació i Gestió territorial del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya; i Quim Suñer, president de JARC a Girona.