Ramaderia i sostenibilitat sota la lupa

El model europeu de producció és garantia de seguretat alimentària, benestar animal, sostenibilitat i traçabilitat. Els ramaders, productors del sector primari i treballadors de la indústria ramadera a Catalunya han garantit durant el 2020 un subministrament continu i assequible d’aliments de qualitat i nutritius gràcies a la professionalització i modernització del sector. Tanmateix, el nostre model ramader s’està posant contínuament en dubte a través de mites i estereotips molt allunyats de la realitat, que es repliquen a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i la realitat només es pot defensar amb fets i dades contrastades.

Segons les últimes dades sobre emissió de GEH (Gasos d’Efecte Hivernacle) per sectors, s’aprecia que el sector amb més pes en el global de les emissions de GEH en 2019 és el transport per carretera (26,9%), seguit de les activitats industrials (24,3%), la generació d’electricitat (13,7%), l’agricultura i ramaderia en conjunt (12%), el consum de combustibles en els sectors residencial, comercial i institucional (8,9%), i els residus (4,4%). És molt important no perdre de vista que no podem prescindir de produir aliments i que hem de garantir que siguin de qualitat.

 

Falsos mites sobre la contaminació i el consum d’aigua del sector

Alguns proposen deixar de produir carn per salvar el planeta del canvi climàtic. Culpen la ramaderia de la desforestació per produir aliments pel bestiar, d’un consum desorbitat d’aigua, en comparació amb el dels vegetals i de contribuir al canvi climàtic per la generació de gasos d’efecte hivernacle.

Sabem que el 70% de les terres agrícoles es destinen a la ramaderia però la meitat són pastures o terres que no es podrien cultivar fàcilment. Per altra banda, com hem pogut veure, tant la indústria, com el transport i l’energia, produeixen més GEH que l’agricultura i la ramaderia juntes, però no només això, no són iguals els gasos generats per una vaca, que els que produeix un cotxe, que provenen d’un material fòssil i romandran durant centenars d’anys a l’atmosfera.

En quant a la petjada hídrica, hem sentit dir que fer una hamburguesa costa més de 15.000 litres d’aigua, però, aquesta informació no és precisa, segons explica Agustín del Prado, investigador del Basque Centre for Cimate Change (BC3), en un estudi publicat recentment.

Efectivament per produir 1 kg de carn de vaquí es necessiten 15.415 litres d’aigua com a mitjana al món (a Espanya estaríem per sota d’aquesta xifra), però d’aquest volum, només un 3% és aigua blava o de reg, un 3% és aigua grisa per eixugar la contaminació, i la resta, el 94%, és aigua verda o de pluja.

 

No tots els GEH són iguals

La ramaderia emet la major part dels gasos en forma de metà i diòxid nitrós d’origen zoogènic, i no fòssil com el de la indústria o els transports. Aquest fet implica una gran diferència perquè, si bé és cert que els remugants emeten gas metà, aquests no roman gaire temps a l’atmosfera. L’herba i les plantes capturen el CO2 de l’atmosfera a través de la fotosíntesi, un terç de les emissions quedarien així absorbides gràcies a les pastures i l’agricultura i la vegetació. En una dècada aquest metà haurà desaparegut. Es més, a la Unió Europea, de fet, oví i cabrú redueixen anualment les seves emissions un 3%. En canvi, els gasos procedents de fonts fòssils s’acumulen a l’estoc de metà de l’atmosfera.

Un altre gas que contribueix al canvi climàtic és el diòxid nitrós (N2O), que té una vida a l’atmosfera d’un 100 anys. Perquè ens fem una idea del perill que implica, una tona de N2O equival a 265 tones de CO2.. En aquest aspecte tampoc s’està fent un tractament rigorós de les dades. Segons l’últim informe Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), es fa responsable a la ramaderia lligada a pastures de més de la meitat de les emissions totals de diòxid nitrós però aquests valors no són reals, estan basats en les guies d’IPCC de 2006, que es troben desfasades. En l’actualitat aquestes xifres s’han reduït a la meitat.

Acabar amb el consum de carn d’oví, cabrú, i boví no és la solució a l’escalfament global i comportaria un descens de població i pèrdua de teixit econòmic en moltes zones rurals, i de biodiversitat i paisatges.

 

El porcí en xifres

  • Segons les dades de l’últim Informe del Inventario Nacional de Gases de Efecto Invernadero (març del 2021), el porcí ha reduït el 41,2% de les emissions de GEH derivats de la gestió de purins, entre el 2015 i el 2019.
  • Només és responsable del 2% de les emissions contaminants de l’estat espanyol, i entre el 2005 i 2020, les emissions d’efecte d’hivernacle per cada quilo de carn es van reduir un 41%, segons estimacions a partir de l’Inventari d’Emissions del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.
  • L’aigua consumida pel sector porcí representa el 0,05% del total disponible a Espanya. Els ramaders i les indústries del sector porcí estan implicats en l’optimització del seu consum. Així s’ha aconseguit reduir un 30% l’ús d’aigua per quilo de carn produït en els últims anys.

Categories