Jordi Serra, president del Clúster de Bioenergia de Catalunya. És llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, i diplomat per ESADE en Funció Gerencial en les Administracions Públiques, i Alta Direcció d’Empreses pel IESE. Ha exercit de director general en la Generalitat de Catalunya, i en diversos Consells d’Administració d’empreses públiques i privades. Des de 2008, que va iniciar la seva trajectòria en l’impuls de la biomassa a Catalunya, abans com a adjunt a la direcció general d’Agefred (Grup DALKIA) i després com adjunt a director general a VEOLIA Serveis Catalunya. Actualment és consultor extern en projectes estratègics per a la transició energètica.
Quins són els objectius del clúster de Bionergia de Catalunya?
Posar en valor la bioenergia a Catalunya com a motor de la transició energètica i contribuir a fer que tingui el paper que li correspon. Es podria considerar un lobby per representar i posar en valor el sector de la bioenergia a les administracions públiques, però també és un vector clau per la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses i tenim una bona oferta de serveis als nostres associats. Per a nosaltres l’eina bàsica és que els recursos naturals puguin servir per al desenvolupament del territori. El que ve de la terra que torni a la terra i s’aprofiti des de la proximitat. En un context de crisi climàtica i energètica considerem que la bioenergia és fonamental per donar-hi resposta.
I les dejeccions ramaderes. Tot això serveix per fer biogàs i biometà?
Sí, el biogàs és un procés de descomposició dels residus orgànics amb digestió anaeròbia per reaccions microbiològiques sense oxigen. D’això se n’extreu un metà, un diòxid de carboni i un digestat. Quan a més, si aquest biogàs se sotmet a un procés de neteja anomenat upgrading, es converteix en biometà, que és perfectament apte per injectar a la xarxa general de gas. El biometà pot substituir els combustibles fòssils, per la indústria per processos de calor, vapor o electricitat, pel consum residencial o el transport. El biogàs en l’àmbit ramader o agrícola és una bona alternativa d’autoconsum energètic. És un recurs del qual disposem a Catalunya i a Espanya i que cal aprofitar.
És possible ara?
La mitigació del canvi climàtic és el gran objectiu que afronta la humanitat i la manera més clara per lluitar-hi és fer una transició energètica que aposti per les energies netes i l’economia circular. Des de mesos abans de la guerra d’Ucraïna el preu de l’energia ja s’havia encarit molt, però com a resultat del conflicte això s’ha disparat posant en risc les economies de les famílies i la competitivitat de les indústries i ha posat en relleu la importància de fer una transformació ecològica radical. Hem pogut comprovar l’impacte en els preus per la dependència energètica del gas d’origen fòssil i el biogàs podria reduir aquesta dependència.
Europa ha marcat uns objectius per al 2030 per a complir uns objectius de transició energètica. En aquesta línia, a través del Programa Repower EU, s’han establert uns criteris perquè el gas renovable que s’aboqui a la xarxa representi un mínim del 10% del total. Però els objectius que s’ha marcat el MITECO a Espanya, a través de la “Hoja de Ruta del Biogás” no són gens ambiciosos, ja que només preveu la producció de 10,4 TWh/any amb un mínim percentatge d’injecció a xarxa.
Tot i que cal reconèixer que s’ha començat a donar passes i això és important. En el cas de Catalunya, no coneixem quina és la meta que es vol assolir. Sabem que s’està treballant un Pla de Biogàs des de l’administració, però els sectors empresarials implicats no hi estem convocats a participar. Creiem que el Pla ha de fer un especial èmfasi en l’àmbit ramader i en la correcta gestió del digerit per tal d’assegurar un desenvolupament sostenible i de futur per aquest sector. Penseu que segons diversos estudis, es podria arribar a nivell de tot l’Estat a cobrir la demanda de gas amb més d’un 30% provinent del biogàs.
“Es requereix voluntat política, d’impulsar la bioenergia a en tots els àmbits.”
Quin seria el país referent pel que fa al gas renovable?
Dinamarca va ser pionera. És un país sense cotes altes, amb un sector porcí, boví i agrícola rellevant, i que patia problemes de contaminació per la seva orografia. En 1992 va planificar un projecte de renovables integral, potenciant l’energia eòlica, solar i el biogàs a través d’una xarxa de cooperatives agràries, ramaderes i forestals, que comparteixen i exploten les seves instal·lacions. Ells ja han aconseguit entre un 35 i un 40% de gas renovable a la xarxa, i el 2030 preveuen arribar al 80%. A França compten amb més de 450 plantes de biogàs la majoria en els darrers anys, i han establert una estratègia amb certificacions d’origen i estímuls econòmics molt atractius per incentivar-les. A Alemanya o Suècia també estan fent els deures i això explica que en els darrers 10 anys, Europa hagi experimentat un creixement d’un 170% en plantes de biogàs i biometà.
Amb quins avantatges comptem en relació amb la bioenergia?
Espanya és el tercer estat a la Unió Europea amb més potencial recurs per generar biomassa i biogàs, però repeteixo ha plantejat uns objectius molt baixos. A Catalunya és de l’Estat, la zona amb més recurs per fer bioenergia. Tenim superfície forestal i agrícola, tenim indústria agropecuària, agroindustrial, estacions depuradores d’aigua, fracció orgànica dels residus sòlids urbans… Per tant, disposem d’uns recursos que hem d’aprofitar per contribuir a la sobirania energètica i minoritzar la dependència externa.
La bioenergia és la més circular de les renovables perquè aprofita els residus i ajuda a gestionar-los millor perquè converteix les dejeccions ramaderes en energia i evita contaminació de terra i aigua, perquè es pot convertir en electricitat, calor o biocombustible i perquè, a més, torna a la terra allò que no s´ha aprofitat com a energia en forma de fertilitzant. També la biomassa es pot aprofitar per fer xarxes de calor industrials o domèstiques, afavorint una bona gestió forestal per mantenir els boscos sans i nets, fet que evitaria molts dels incendis forestals.
Quin seria el principal repte al nostre territori?
Ens hem de creure tots el canvi climàtic i que cal evitar les energies fòssils que són les que més l’han provocat. I hem de fer-ho bé. És necessari un canvi de paradigma i una transformació ecològica amb energia neta i una nova cultura ambiental. Però necessitem elements que ho facin possible, que puguem generar i distribuir des de la proximitat, de forma més participativa, justa i amb menor impacte paisatgístic sobre el medi ambient. Per exemple, que no hàgim de portar electricitat que es genera fora de Catalunya amb cables d’alta tensió que trinxen el territori i no aporten cap valor econòmic sinó que ens podem basar en un model de proximitat i sostenible, que tingui en compte el territori, creï llocs de treball i que serveixi per la recuperació econòmica del món rural. Crec que el futur de la també pot anar lligat a les comunitats energètiques locals, posant en valor una combinació d’energies renovables com ara el biogàs, la biomassa, la solar fotovoltaica i l’eòlica, on es pugui.
Ens podries parlar de casos concrets de biogàs i biomassa?
De moment a l’Estat espanyol hi havia 250 instal·lacions de biogàs el 2020 i 2 de biometà, pel context actual, ara hi ha un boom que es traduirà en realitats d’aquí un parell d’anys. A Catalunya hi ha 70 plantes de biogàs, de llots de depuradora, residus industrials i orgànics ramaders. Pel que fa a plantes de biometà, Catalunya en té la meitat de tot l’Estat. La primera va ser l’any 2021 en un dipòsit controlat de residus urbans i enguany ja ha entrat en funcionament la primera gran instal·lació agropecuària amb 30 GWh que és la Granja Torre Santa Maria, a les terres de Lleida amb una inversió de gairebé 4 milions d’euros que utilitza el biogàs derivat del fem de les vaques per produir llet i que es converteix en biometà per injectar a la xarxa de gas. També tenim el cas de La Galera al Montsià que després de 7 anys de tramitacions ha aconseguit injectar biometà a xarxa. En els dos pròxims anys es preveuen uns 15 projectes de biometà a Catalunya i uns 60 al conjunt de l’Estat.
En relació amb els costos econòmics de les instal·lacions de biogàs per instal·lacions ramaderes, depenen de la dimensió, i la capacitat de generació energètica derivada del volum de matèria orgànica. Però és important destacar que l´estalvi energètic derivat de l’autoconsum d’electricitat o calor i l’estalvi en la gestió de residus, les fa altament atractives a nivell econòmic i es poden amortitzar en molt pocs anys.
En relació amb la biomassa, Catalunya som pioners en xarxes de calor i en tenim unes 130 i més de 4.000 instal·lacions. A més, ja hi ha 30 indústries situades fora de l’àmbit metropolità que estan utilitzant calderes de biomassa a partir del recurs forestal o agrícola pels seus processos productius de vapor, com ara papereres, química, agroalimentària, etc. S’espera un fort creixement en aquest segment de la bioenergia.
Què necessitem per fer-ho possible?
Bàsicament, consciència social que la bioenergia pot ajudar a la lluita contra el canvi climàtic, que sigui percebuda com a una energia econòmica i propera. L’energia de la terra i per la terra. Però també es requereix voluntat política, d’impulsar la bioenergia a en tots els àmbits. I això significa un marc regulador definit i amb seguretat jurídica, un bon sistema de garanties d’origen que certifiquin la procedència de gas verd i, sobretot, més agilitat i menys traves burocràtiques en els processos de tramitació administrativa per poder posar en marxa aquests projectes que, en el cas català, es poden allargar durant molts anys. I, finalment un sistema d’ajuts per costos d’operació i d’inversió a la mecanització, a la formació i a la capacitació de personal, a les cooperatives agràries que puguin gestionar les seves dejeccions ramaderes de manera que tothom es pugui beneficiar. En definitiva, cal facilitar la bioenergia i fer ho a partir a les experiències d’èxit d’altres països europeus que ho han aconseguit.