José Miguel Mulet és catedràtic de biotecnologia de la Universitat Politècnica de València i investigador en l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes. Dirigeix un màster en biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. Com a autor i divulgador científic és autor de diversos títols com ¿Qué es comer sano?, Comer sin miedo (Premi Prismas 2014), i el recentment publicat Ecologismo real (Destino), entre molts altres. És col·laborador de programes de ràdio, de la revista Métode, i autor de la secció Ciencia sin ficción de EL PAÍS Semanal.
Sovint escoltem discursos molt negatius sobre els aliments en l’actualitat, com si haguessin perdut les seves propietats nutritives i estiguessin en certa manera contaminats? Des del punt de vista científic, què pots dir de la qualitat i de la seguretat alimentària en l’actualitat?
Els aliments són molt segurs, passen una gran quantitat de controls. Curiosament ara hi ha gent que difon una por gratuïta a què si els aliments tenen pesticides, que no són tan nutrients… quan ara tenim molta més qualitat i molta més varietat. La por a les restes de pesticides és totalment infundada perquè justament el problema el tenen els agricultors pel gran control que hi ha sobre inputs i insecticides. Qualsevol menjar que arriba al supermercat és segur. Ho tenim més fàcil que mai per portar una dieta equilibrada.
Per mesurar l’impacte al medi ambient hi ha diferents variables com són la petjada hídrica, la de carboni i l’ús de la terra. Creus que s’està fent un balanç correcte pel que fa a la sostenibilitat en la producció d’aliments o partim d’anàlisis de dades parcials?
El problema és que no. Cap segell té en compte aquests factors fàcilment objectivables. De fet moltes vegades quan es mesura, alguns productes ecològics no tenen ni millor petjada hídrica ni de carboni. S’hauria de reformular els segells i donar informació més objectiva i sensata.
Malgrat la reducció tant de la petjada hídrica com de la de carboni que s’ha experimentat en la ramaderia, quan es parla de medi ambient i sostenibilitat, en els últims anys molts dits assenyalen la ramaderia com a una de les causes principals de la petjada de carboni i proposen la reducció del consum de carn o la seva eliminació. Això es pot justificar?
S’ha pervertit el debat. Un debat que podria ser constructiu per a millorar, més enllà del que ja s’ha fet, perquè no té res a veure les emissions del sector porcí fa 20 anys que les actuals, ni el tractament de les deixalles. Però de sobte esclaten grups d’interès, de pressió, com les ONG veganes i comencen a parlar de xifres i paràmetres que no tenen a veure amb la realitat. Per exemple, parlen dels litres d’aigua que costa 1 kg de carn de vedella i no t’expliquen que es tracta d’aigua verda, i no blava que és la potable. Tampoc tenen en compte on i amb quin tipus de cultiu es produeix aquesta ramaderia, perquè depèn de la zona té més o menys impacte. No és un debat constructiu, no podem renunciar a un aliment bàsic com és la carn. A nivell global no és una solució.
És una campanya de desprestigi…
Sí, és completament aberrant que un programa com el que va fer Jordi Évole sobre el sector porcí es digui tanta informació que no és certa. Per exemple, dir que menjar un tros de llom és menjar antibiòtics, quan estan prohibits fa 20 anys, que es difonguin imatges del bestiar que no es sacrificarà per menjar perquè té una malaltia i s’insinuï que això arriba als lineals, etc. No es pot difondre informació falsa sense cap mena de responsabilitat. Tampoc es pot fer tanta incidència en el que contamina el sector sense dir tot el que ha millorat.
Inclús per part d’algunes administracions, que proposen mesures com la reducció o eliminació de la carn dels menús escolars. És aquesta una solució? Quines conseqüències pot tenir en la salut?
Sí, perquè com el substitueixen? El que haurien de garantir els menjadors escolars és que els menús fossin el més sans i equilibrats possibles però sense aspectes ideològics.
“Ens allunyem de la sobirania alimentària perquè tenim un model enfocat al turisme”
“La carn sintètica substituirà només a la carn de baixa qualitat, precuinada, però tindrà millor qualitat des del punt de vista nutricional”
Suposadament la carn sintètica es presenta com una alternativa per aquells que volen reduir el seu consum de carn. Ara per ara té un menor impacte ambiental la seva producció que la de la carn?
En l’actualitat la producció d’un bistec sintètic té moltíssima més petjada ambiental que un natural. En algun moment això canviarà i serà rendible. La carn sintètica substituirà només a la carn de baixa qualitat, precuinada, però tindrà millor qualitat des del punt de vista nutricional que aquesta, perquè es poden regular els greixos, i fer-la més saludable. Això arribarà i es quedarà. Per aquest motiu els més interessats en la seva implementació haurien de ser els ramaders de la indústria càrnia, perquè tenen l’experiència de com processar i distribuir la carn i ho faran millor que qualsevol altre. Aquest serà el panorama d’aquí a cinc anys i convindria que els ramaders es preparessin i aprofitessin aquesta oportunitat. Disposen de la maquinària i poden obrir un altre mercat.
I si el món sencer se seguís una dieta vegana o vegetariana?
Podria portar problemes de salut sobretot per a infants i nadons en dietes veganes, augmentarien algunes malalties. Necessitarien complementar la dieta amb vitamines i altres complements. Això sí, el món seria un lloc molt més avorrit i l’impacte ambiental milloraria a partir d’algun moment, però encara hi hauria molts altres factors contaminants que continuarien vigents, no és la solució.
Com podem fer que l’agricultura i la ramaderia siguin més eficients i menys contaminants?
Posant unes lleis que permetin a l’agricultor guanyar-se la vida, que permetin que l’agricultura sigui una activitat rendible i sostenible però amb base científica i no ideològica. Per exemple l’estratègia 20-30 de la Unió europea preveu que el 25% de la superfície sigui ecològica, però aquesta rendeix menys que la convencional, la disminució de la producció com la compensem? Portant aliments de fora. El reglament ecològic no parla de petjada de carboni o hídrica. Necessitem un model ecològic on es tinguin en compte paràmetres objectius. Hi ha alternatives com el cultiu hidropònic, el vertical farming amb un impacte ambiental molt menor. Per què la UE no potencia aquestes alternatives? Poden produir aliments a menor cost i amb menys impacte. El model d’Holanda o Almeria són dos exemples. Està demostrat que amb la tecnologia es pot produir fruita i verdura de manera més sostenible. Estem aplicant models antics amb una baixa producció, que si no estigués subvencionada no existiria. L’agricultor sap que és molt complicat rendibilitzar-lo amb tan poca producció, el que implica més impacte ambiental perquè necessitem més sòl per produir la mateixa quantitat d’aliments.
Les polítiques actuals i una part de l’opinió pública defensen que la ramaderia extensiva i dels productes ecològics són la millor manera de minimitzar l’impacte ambiental, però cal garantir també la sobirania alimentària a un preu assequible per a tothom. En aquest sentit podem trobar un equilibri entre la producció ecològica i la convencional?
Sí, tenint en compte que el producte ecològic és selecte, per a un determinat tipus de consumidor. Els índexs del seu consum segueixen sent molt baixos. La política europea l’hauria de mantenir però no promoure l’agricultura ecològica com a opció principal. No oblidem que els europeus s’alimenten amb la convencional. El problema de la política europea és que cada vegada som més dependents de les importacions i com cada vegada és més difícil fer rendible l’agricultura, i això implica que no hi ha relleu generacional. Necessitem un model d’agricultura i ramaderia de futur per a la gent jove. No acabem de definir el model i mentrestant no es regula, rebutgem les noves formes d’edició genètica, però als Estats Units, Argentina, a Brasil, i la Xina ja tenen una llei que la regula i l’estan aplicant, i vindran noves varietats editades amb modificació genètica i no podrem competir amb elles, que és el que ens va passar amb els transgènics.
I els transgènics, segons expliques en el teu llibre, al final s’importen de fora.
Estem important més de cent varietats de transgènics. A Catalunya només hi ha una varietat autoritzada, que s’està estalviant tones d’insecticida. Si fos varietat resistent a herbicides, podries fer sembra directa i respectes més el sòl, altres són enriquides en nutrients i aporta una millora de mercat… és una oportunitat que perden els nostres agricultors per ser més competitius.
Què hauria de tenir en compte una bona estratègia energètica per ser efectiva i la més neta possible?
Als polítics els interessa potenciar les energies renovables perquè dona bona imatge, però potenciar-la bé és una altra cosa. Durant molts anys no eren rendibles i es van fer molts parcs eòlics i solars que han estat un fracàs. Ara la tecnologia permet que siguin més eficients depenent de la ubicació. S’està comprovant que en muntanya no funcionen. El futur són els parcs eòlics marins, fora de rutes migratòries d’aus, sense impacte paisatgístic i perquè tenen un major règim de vents. Els parcs solars tenen sentit, però necessiten moltíssim sòl per ser rendible, i no li haurien de treure al sector agrari.
En el sector agrari es parla cada dia més d’economia i agricultura circular, quines altres alternatives per generar energia neta serien interessants des del punt de vista de l’agricultura i la ramaderia?
Biogàs o biomassa són solucions no globals, però per a una explotació ramadera, per autoconsum, pot ajudar. Hi ha centrals de biogàs, d’altres que aprofiten altres subproductes agraris, briquetes, pèl·lets… No seràs 100% autosuficient, però pots estalviar el 50-60% de l’energia.
Estan convertint el camp en un parc temàtic?
Els treballadors agraris europeus s’han d’ajustar a unes normatives molt estrictes, quant a fitosanitaris (que fora d’Europa sí que es poden utilitzar), dejeccions… És molt difícil que sigui rendible amb el context actual de preus, al final l’activitat més rendible pot resultar el turisme rural, i ja estem passant del sector primari a sector terciari, però fent-lo passar per primari perquè té un hortet. El problema és que ja no estem produint els nostres aliments, ens allunyem de la sobirania alimentària perquè tenim un model enfocat al turisme. El país depèn del sector serveis i hem vist el que ha passat amb la pandèmia. Hem de fer un sector agrari rendible i no pensar en el camp per quan van les persones de la ciutat a passar el cap de setmana.