Poblacions descontrolades de conills, com les que assolen alguns territoris de Lleida, senglars o tudons ocasionen destrosses als cultius arreu Catalunya i es tradueixen en pèrdues econòmiques greus per als productors. La situació ha esdevingut més crítica amb les restriccions que imposa la Covid. Per això l’organització torna a reclamar que es declari la caça com activitat essencial.
L’entitat sol·licita que es permeti als caçadors desplaçar-se a les zones afectades amb una declaració de responsabilitat, i que s’autoritzi excepcionalment als agricultors a utilitzar mètodes homologats de captura d’animals vius als seus terrenys per poder protegir les seves collites, sense haver de realitzar cap mena de gestió prèvia.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya ha enviat una carta a Marc Costa, director dels Agents Rurals i responsable de Fauna de la Generalitat de Catalunya, sol·licitant una reunió que també compti amb presència de Ferran de Noguera, director dels Serveis Territorials de Lleida, donat que en aquests moments la situació és molt greu al territori comprès entre Agramunt, Ossó de Sió, Artesa de Segre, Camarasa, Balaguer, Tàrrega, Guissona, Ponts, Tornabous i Pallargues, així com a Alcarràs, i altres municipis del Segrià i rodalies. El cultiu més afectat és el cereal, que actualment es troba en un estadi productiu jove. En alguns casos les pèrdues afecten fins al 90% de la producció.
La proliferació de poblacions de conills en aquests termes municipals lleidatans és superior als 50 conills/km2, motiu pel qual l’organització considera que s’ha de considerar com a emergència cinegètica.
L’entitat, però fa extensiva la seva petició a tots els territoris catalans que pateixen les conseqüències de poblacions descontrolades de fauna salvatge. La densitat d’espècies com els tudons al Llobregat, o els senglars en diferents punts de Catalunya, totalment desmesurades, produeixen grans afectacions en finques de conreu d’horta i fruiters. Els senglars representen, a més una amenaça a la bioseguretat de les granges porcines, com a transmissors de la pesta porcina africana.
Les restriccions que imposa la situació sanitària està dificultant enormement l’activitat cinegètica, que JARC demana que es consideri essencial, perquè ho és pel manteniment de territori i l’equilibri dels ecosistemes. Amb la imposició de les restriccions de moviment, la caça menor només es pot practicar en el mateix municipi o limítrof, provocant que a molts territoris on no hi ha suficients caçadors proliferin les poblacions, i en altres ocasions els caçadors no puguin anar als vedats on són socis, o prefereixin no actuar per no tenir clara la normativa.
Per aquest motiu l’entitat vol que es permeti mitjançant justificant responsable, que els caçadors puguin moure’s pels municipis que estiguin inclosos en un vedat, acreditant la seva afiliació al vedat en qüestió, encara que no siguin limítrofs al seu municipi de residència.