En Josep Mestres va tirar endavant la seva pròpia empresa des de zero
De Barcelona a Benifallet
El trasllat d’en Josep Mestres no és això prohibit aquests dies d’anar a segones residències. Es tracta de la decisió que va prendre fa 7 anys, de fer de pagès tot i no venir de tradició pagesa. Els seus estudis d’Enginyeria tècnica agropecuària a la Universitat de Girona en què li van recalcar que no es dediqués a l’activitat agrària no van tampoc frenar la seva convicció de muntar una explotació.
Actualment té 7 hectàrees d’horta ecològica que comercialitza a través de circuits curts. L’actual situació de paràlisi del país no l’ha afectat tant com a altres sectors, tot i que reconeix que una mica sí. Per exemple, ha hagut de desfer-se dels darrers calçots o s’ha parat momentàniament el producte que anava destinat a escoles.
El fet de repartir el destí del producte ha fet que el cop sigui menor. De fet, aquest soci de JARC, reconeix que és de les coses complicades quan un comença a fer de pagès, trobar bons llocs on vendre els aliments que un produeix. En aquest sentit explica que, tot i les dificultats, la clau és creure’s el producte que un té i, amb aquesta convicció, trucar moltes portes. Així ho va fer i això l’ha portat a tenir un negoci solvent i estable.
“Un dels elements que ajuda a vendre és tenir hortalisses poc comunes”
Un dels elements que ajuda a vendre és tenir hortalisses poc comunes, i en aquest sentit, produeix, entre altres, Col Cole, Patxoi o Calete. Tot i que suposen una part petita de la producció, que en Josep estima al voltant del 12%, sí que permeten diferenciar-se d’altres ofertes del mercat.
De la seva tria vital no se’n penedeix, però reconeix que, tot i saber-ho, és molt dur en nivell de dedicació que el món rural exigeix. Afegeix però, que comptar, amb la desena de treballadors que formen part del seu equip, li permet poder tenir alguns espais per a ell i la seva família.
En Josep també presideix l’Associació d’Afectats per la Mosca Negra de les Terres de l’Ebre. En aquest àmbit també s’han fet progressos perquè, tal com ell mateix explica, enguany s’han començat a fer els tractaments ben d’hora, tal com toca. A més, sembla que tot i l’emergència sanitària, aquests no s’aturaran. Tot i això reconeix que en aquest àmbit cal més coordinació administrativa. Segons apunta, ningú s’atribueix la competència en aquesta matèria, cosa que en complica la gestió. Però la lluita constant d’aquesta entitat, com ha passat també amb la seva explotació, ha aconseguit que s’obtinguin bons resultats.