Soci a Soci

L’EXPLOTACIÓ DE L’ÀNGEL, A SOBREMUNT (OSONA) ÉS FRUIT D’HAVER-SE ESCOLTAT A SI MATEIX I D’HAVER TINGUT LA VALENTIA DE SEGUIR AQUEST CAMÍ

“…I em vaig dir que sí”

No tinc clar que l’etiqueta de neorural sigui la més encertada per definir l’Àngel Marc Villazala, però en qualsevol cas comença a ubicar la seva història. Aquest jove soci de JARC va decidir que volia endinsar-se en el món de la ramaderia. No venia de tradició familiar i, per tant, l’entrada esdevenia molt més complicada. Això però no el va frenar i amb uns quants suports ho ha aconseguit.

El primer d’ells fou l’emocional que li va donar un vídeo que va veure a internet i que reconeix que el va fer pensar. En ell, el seu protagonista es preguntava què hagués passat si, fa anys, quan era jove, hagués dit que sí a un dels desitjos vitals que tenia.

L’altra ajuda per entendre tot plegat, és el de la seva parella, l’Ester. Ella que sí que ve de tradició ramadera, juntament amb els seus pares, han pogut donar un cop de mà a la incorporació de l’Àngel. Una incorporació que, com ell mateix reconeix, ha estat plena de dificultats. Una d’elles és l’accés a la terra, especialment complicada a la seva zona.

Tot plegat ha portat a que el ramat d’una trentena de vaques de l’Àngel tingui com a principals pastures els boscos de la zona. En aquest sentit ha recordat i agraït la tasca del projecte Boscos de Pastura del Consorci del Lluçanès. Concretament la d’oferir el servei de posar en contacte
propietaris de boscos i ramaders per poder pasturar en aquests llocs.

“L’àngel iniciava aquesta activitat de vaca de cria fa 4 anys. Treballa amb la raça AUBRAC que és molt rústica”

Una altra de les dificultats inherents d’iniciar l’activitat és la gran despesa inicial que hi ha i el patiment de si arriben les ajudes de l’administració. Per això segueix treballant en una altra feina. També, i com no podia ser d’una altra manera, en ser tot nou per a ell, li ha tocat parlar amb molta gent per prendre decisions, per exemple, com quin tipus de raça triava per al seu bestiar.

De problemes n’hi ha més, i tant, però ni aquests ni altres que explicava l’Àngel aconseguien fer-li esborrar el somriure de la seva cara, un reflex inequívoc de qui sap que l’ha encertat triant allò que realment li fa feliç.