Joan Farré està al capdavant d’aquesta firma de plantes aromàtiques de Vilanova de Segrià.
Dverd és de les explotacions que fa més patxoca. I això que ho digui algú que n’ha trepitjat centenars té mèrit. I és que no només compta amb unes instal·lacions modernes i impecables; sinó que també s’aplica una manera de fer exemplar per molts motius i que ens disposem a desgranar.
A grosso modo podríem dir que aquest és el projecte fet realitat d’en Joan Farré. La seva aposta per les aromàtiques fresques de temporada i de la cuina mediterrània la feu fa 14 anys. Servia al conegut Pàmies de Balaguer i va decidir crear la seva pròpia marca amb unes premisses irrenunciables. Per exemple, que la feina s’havia d’adaptar a les plantes, i no pas al contrari. Això, implica, entre altres, que el moment de recol·lecció del producte és aquell que permeti major qualitat, frescor i durabilitat. Per tant, es cull ben d’hora al matí el que el dia anterior els supermercats demanen. I això fa que aquests ja disposin al migdia de les seves caixes d’aromàtiques.
Tot plegat facilita que el producte aguanti més temps al lineal o a casa del client. Això sempre és important, però més en aquestes plantes que són de curta vida. Això és possible, com explica aquest mateix soci de JARC, gràcies al treball conjunt amb el proveïdor, com és el cas dels supermercats Plusfresc. Analitzar conjuntament la informació de la qual disposen, no només permet servir la quantitat de producte adequat a l’hora de recol·lectar per una jornada en concret, sinó que també facilita planificar les campanyes. Segons detalla amb un cas real, si veuen un creixement a l’alça de determinada varietat i que, a més, la firma a la qual serveix obrirà 4 botigues més en determinades zones, els permet ser molt més curosos a l’hora de decidir què i quant es planta.
En Joan també té clar que la seva explotació ha de ser sostenible. I no només des del vessant ambiental, sinó també en d’altres com l’econòmica o la social. En aquest sentit, recorda que la pagesia, com aquesta reclama a la ciutadania, ha de servir-se de proveïdors de proximitat. Així que el que la seva explotació ubicada a Vilanova de Segrià requereix arriba de llocs ben propers. Pel que fa a l’àmbit de l’ecologisme, treballa amb el segell de producte de proximitat, que genera menys petjada de carboni que altres propostes. A més, l’embalatge que empra prové de plàstics reciclats i reciclables. Però encara vol que sigui més respectuós amb el medi i actualment s’està estudiant altres materials.
A més, vetllar per la frescor, com fa aquest soci de JARC, és sinònim de qualitat. Aquest és un dels altres irrenunciables d’en Joan. I la qualitat requereix molts processos que acaben encarint el producte, però, i això té molt mèrit, Dverd vetlla perquè el preu no es dispari pel consumidor. Perquè com explica el mateix soci de JARC, tothom ha de poder gaudir d’aquests productes. Això, en el moment actual, d’encariment general de productes i serveis, ha fet que els costos de producció s’hagin disparat, però Dverd no els ha repercutit totalment al preu de venda per mantenir aquest objectiu.
Per tant, això va en detriment dels marges de l’empresa, alhora que diu molt a favor de l’empresa. I créixer en volum no és una opció, tal com assegurava en Joan. No pas perquè no es pogués, sinó perquè es perdria la manera de fer de l’empresa, aquella en la que ell creu fermament. No créixer en aquesta matèria no vol dir restar immòbil. I és que l’empresa segueix evolucionant en altres qüestions per estar encara més a prop de l’excel·lència. Un bon exemple és el sistema de reg que l’empresa instal·lava fa 3 anys. Aquest no només estalvia aigua, perquè es dóna a cada planta l’aigua i els nutrients que necessita, sinó que a més també repercuteix en una davallada de la despesa energètica i es tenen menys pèrdues hídriques.
Tot això, ha volgut deixar clar en Joan, no és per la situació actual de sequera, sinó per convicció de l’empresa. Per cert, la confiança teixida entre Dverd i els clients, permet afrontar inversions importants com aquesta, perquè un té més garanties de poder mirar el futur amb més tranquil·litat des del prisma econòmic.
També està amatent a les oportunitats noves dels mercats. I en aquest sentit, apunta com els nous col·lectius de ciutadans provinents d’altres indrets del món han provocat que s’incorporin noves plantes. És el cas del coriandre, un condiment bàsic en la cuina llatina. Dverd ha notat que el consum d’aquest producte ha crescut un 22% aquest any, si es compara amb el 2019 (l’any abans de la pandèmia).
De maneres modèliques de gestionar la marca n’hi ha més de les que hem narrat. Totes elles coincideixen en demostrar que aquesta és una d’aquelles explotacions que es creu el que fa, el seu territori i que compta amb ferms i honrosos principis.
