L’oleoturisme no és pas una cosa nova. El que sí que és innovador és que un productor ho integri en el seu pla per fer una explotació viable, com el cas que ens ocupa. I és que aquest soci de JARC, en Toni Beltran, ha decidit que la seva aposta per seguir amb una tradició familiar de mínim 7 generacions passi per la pedagogia. I és que ell porta a la pràctica allò que molts sabem, i és que fem els millors olis del món, però que si el consumidor no ho sap, aquest valor afegit perd la seva força. Per això, ja quan s’incorporava, el 2015, tenia molt clar que la seva proposta s’havia de construir sobre 3 pilars: la producció, el turisme i la pedagogia. Cada un d’aquests àmbits retroalimenten la resta. Aquesta concepció inicialment teòrica s’ha convertit amb el temps amb una realitat pràctica que dóna fruits.
Caminar amb aquesta convicció i aconseguir-ho, ja és un motiu per felicitar en Toni. Però la seva sana ambició el porta a no ser conformista, a marcar-se objectius d’aquells que alguns només han gosat teoritzar, els d’explicar el que fan per, tot seguit, vendre el producte. Per això, quan el seu molí rep grups de persones que venen a conèixer la cultura de l’oli, aquest soci de JARC, sap que està llaurant el seu futur, perquè aquestes persones no només és probable que marxin amb algunes ampolles sota el braç, sinó que facin, mai millor dit, de taca d’oli entre els seus i li repiquin el missatge. Un relat honest que explica el perquè aquell producte és de màxima qualitat. Als que tenim aquesta proximitat amb el sector no ens cal tal argumentari però a la majoria de la societat, i per tant a la clientela que interessa, sí.
“El valor afegit cal explicar-lo. Perquè valorin el nostre producte com es mereix, encara cal pedagogia”
I en aquest sentit la cosa va bé, molt bé. I és que pocs poden dir avui dia que venen una bona part de la seva producció al detall, que és on es treu més rèdit a la feina de tot un any. Doncs en el cas d’en Toni, aquesta xifra d’ampolles venudes arran d’una activitat feta d’oleoturisme s’enfila fins al 50% de la seva producció. Es tracta d’una xifra que molts de seguida signarien com a una gran fita assolida però que aquest soci de JARC vol seguir fent créixer. Llegint l’article hom pot pensar que és molt difícil, però trepitjant casa seva i escoltant-lo, la percepció és radicalment diferent. Un té clar que seguirà millorant aquesta important i rentable via de comercialització. El dubte és el temps que tardarà a assolir el 100% de venda que s’ha marcat a través d’aquesta via. La incertesa, no cal dir-ho, l’ha accentuat la situació d’excepcionalitat de la COVID en què la limitació de mobilitat marca, com en tants altres àmbits, els resultats econòmics.
Però això passarà i, quan arribi aquest moment, aquesta aposta decidida que inclou molts més aspectes que a continuació esmentarem, de ben segur que donaran encara millors fruits.
I és que alguns indicatius fan entendre el que expliquem. Per exemple, aquest turisme cridat a conèixer una manera de produir excepcional no es redueix al turisme interior, ans el contrari, està obert a un món que ha demostrat que la proposta l’interessa. En aquest sentit, han passat per aquesta explotació d’Horta de Sant Joan (Terra Alta), turistes d’arreu del planeta. Des d’Austràlia, EEUU o Japó a Corea, Brasil o Canadà per citar-ne només alguns, perquè la llista és molt més àmplia.
Aquesta marca anomenada “Identitat Extra Virgin Olive Oil” sorgeix d’unes conviccions personals que enamoren, com per exemple el fet de no llaurar per respectar al màxim el paisatge o de no fer cupatges per poder gaudir de les peculiaritats de cada una de les 3 varietats d’oliva
Tota aquesta gent, de ben segur que com passava amb un servidor, ràpidament copsa la filosofia que hi ha al darrere, que va molt més enllà, per exemple, de certificar com fa els seus olis amb ecològic. Aquesta marca anomenada “Identitat Extra Virgin Olive Oil” sorgeix d’unes conviccions personals que enamoren, com per exemple el fet de no llaurar per respectar al màxim el paisatge o de no fer cupatges per poder gaudir de les peculiaritats de cada una de les 3 varietats d’oliva amb la que es treballa (picual, arbequina i empeltre). I si no fos prou, l’entorn en que passa tot plegat acaba d’arrodonir el relat: uns camps, els de la Terra Alta, que semblen fets a mida pels paisatges d’oliveres i un molí enclavat en una casa senyorial del segle XII plena d’història que, a través de la seva peculiar construcció en pedra, explica entre altres, que això de la tradició ultrapassa la vessant productiva. Les línies d’aquest article no permeten explicar més d’aquesta proposta i, per tant, no fan justícia al que en Toni ofereix, però tranquil·litza pensar que trobarà altres vies per seguir donant a conèixer aquesta proposta tan peculiar, personal i envejable de com fer bé un producte i presentar-lo a un món cada cop més allunyat del món rural. A més… seria lleig desvetllar tots els secrets de la filosofia d’aquest soci de JARC que us garantim que són molts més i us enamoraran si preneu l’encertada decisió de trucar-lo i fer les activitats que planteja.
I el que és encara és més important i de ben segur que molts que heu llegit l’article heu pensat: aquesta filosofia no només aporta coses positives a casa seva, sinó també al conjunt del món de l’oli català. Pocs poden dir això. I, aquesta faceta és capital perquè aquest sector millori la seva situació. Dit d’una altra manera, els invisibles “Tonis” d’aquest país aporten un intangible que avui en dia ja no té preu, però que fins i tot demà encara serà més valuós.