Ricard Ramon és cap d’Unitat Adjunt de perspectives de la PAC a la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea. Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i Màster of Science per la London School of Economics, treballa des de fa 20 anys a Brussel·les, en el disseny i gestió de la Política Agrícola Comuna (PAC).
Com explicaria als productors agraris de manera sintètica en què consisteixen i quins són els objectius de les estratègies de la nova PAC, “de la granja a la taula” i la de la biodiversitat?
Europa s’ha plantejat fer un gran salt en la sostenibilitat a tots els nivells. Busquem la neutralitat climàtica per al 2050 i aconseguir un continent net on preservem els recursos naturals a les generacions futures. Pels productors agraris, voldrà dir que els recursos públics i la normativa anirà dirigida a estimular aquest canvi, que molts agricultors ja estan fent. Hem establert una sèrie d’objectius, dirigits a millorar la qualitat de les aigües, reduir els fertilitzants, reduir l’ús d’antibiòtics en ramaderia, reduir l’ús de pesticides i també augmentar els elements de paisatge no productius en les explotacions. El model de producció ecològica tindrà nous estímuls, ja que pretenem aconseguir que l’any 2030 el 25% de la superfície agrària útil europea estigui conreada sota producció ecològica (avui estem al 8%). Aquestes estratègies també pretenen estimular la contribució de l’agricultura a l’economia circular, i prestar una major atenció a la disminució del malbaratament alimentari. Avui a Europea malbaratem un 20% dels aliments que produïm, i en l’àmbit internacional ens hem compromès a reduir a la meitat aquest malbaratament alimentari per càpita. Al mateix temps, l’agricultura i la ramaderia també han de contribuir al nou objectiu de reduir emissions de gasos efecte hivernacle en un 55% per al 2030. Des de la Comissió, pensem que el sector agroalimentari és part de la solució a aquests grans reptes que tenim plantejats en l’àmbit planetari.
Es donarà suport a aquestes estratègies a través de noves normatives? Es dotarà de més pressupost?
L’estratègia de la “granja a la taula” i la de la biodiversitat són fulls de ruta que preveuen 27 i 39 accions respectivament per als pròxims anys. Entre les accions hi ha aspectes importants per al sector agrari, com la revisió de la Directiva d’ús sostenible de pesticides, la revisió del marc normatiu per autoritzar la comercialització de les substàncies actives biològiques, la revisió de la normativa de benestar animal, la revisió de la normativa d’additius en alimentació animal o un nou marc jurídic per a millorar la posició dels pagesos en la cadena alimentària i fins i tot modificar les normes de la competència. També es preveuen accions dirigides al consumidor, com un pla d’acció per augmentar la demanda i comercialització de productes ecològics, o la millora dels etiquetatges, siguin relatius a la nutrició o a l’origen dels productes. És molt important informar adequadament el consumidor, per tal que pugui valorar millor els productes agraris. En l’acord pressupostari del passat juliol s’ha aconseguit augmentar el pressupost de la PAC en relació amb les propostes inicials. La nova PAC comptarà amb 386.000 milions d’Euros, una part important dels quals han d’anar a finançar aquesta transició cap a una agricultura més verda. També cal tenir present que la futura PAC tindrà accés en els pròxims anys a més de 8.200 milions d’euros del nou fons “New generation”, precisament perquè el creixement que s’estimula en l’Europa post-covid, ha de ser un creixement verd.
Com s’articularan els eco-esquemes dins de la nova PAC?
Els eco-esquemes són noves mesures agro-ambientals voluntàries pels pagesos, però que, a diferència de les mesures agro-ambientals actuals, seran finançades al 100% pel pressupost europeu, ja que formaran part dels pagaments directes de la PAC. En aquests moments encara no està determinat quin serà el percentatge dels pagaments directes que anirà destinat als eco-esquemes (els ministres d’Agricultura i al Parlament Europeu s’han de posar d’acord). Els eco-esquemes seran un instrument clau per tal de finançar la transició ecològica plantejada en les dues estratègies i, sobretot, acompanyar als pagesos en aquest camí.
«Per primera vegada la Comissió Europea reconeix aquesta situació de desigualtat i es compromet a exigir els nostres estàndards als productes que vinguin de països tercers»
Què està succeint de la granja a la taula perquè els preus que reben els agricultors no siguin sostenibles econòmicament?
D’una banda hi ha problemes en la transmissió de preus al llarg de la cadena alimentària a causa de l’excessiva fragmentació de l’oferta davant el gran poder de la indústria i les grans superfícies. En altres casos, hi ha, certament, problemes de competitivitat lligats a uns costos excessivament alts; i també hi ha un problema greu en la part final de la cadena, la que afecta el consumidor. S’ha d’educar al consumidor perquè entengui que un producte agrari sostenible, fet amb els estàndards europeus, va lligat a uns valors, un territori i una identitat, i això té un preu. Per tal de millorar aquest vincle entre el consumidor i el productor, des de la Comissió pensem que hem de millorar l’etiquetatge i informar bé d’on bé el producte i com ha estat fet. La transparència és el primer pas perquè el consumidor pugui valorar el què hi ha darrera d’un producte agrari.
Agricultors i ramaders estan fent grans esforços econòmics i humans per ser més sostenibles i tenen molt clar que han de continuar amb aquest esforç, però què succeeix quan han de competir amb preus molt més baixos de productes que venen tercers països, i que no compleixen amb aquestes normes i no passen per controls tan estrictes?
Per primera vegada la Comissió Europea reconeix aquesta situació de desigualtat i es compromet a exigir els nostres estàndards als productes que vinguin de països tercers. En els pròxims anys veurem grans canvis en aquest sentit, i Europa serà molt més exigent del què era fins ara. Aquest canvi es traduirà en els nous acords comercials, i també en el marc multilateral de la OMC. A més, l’any que ve, també presentarem una proposta per tal de reduir l’entrada al mercat de la UE de productes de tercers països associats amb la desforestació. Ara bé, hem de ser conscients que avui la Unió Europea som una potència exportadora neta, la primera exportadora mundial de productes agroalimentaris, de manera que, al mateix temps que augmentem els estàndards als socis comercials, hem d’evitar que se’ns tanquin portes en els mercats globals, dels quals depenem.
«La captura de carboni pot esdevenir un nou model de negoci pels pagesos: en el marc del Pacte Climàtic»
Com afectarà grans i petits i mitjans productors la nova PAC?
La nova PAC aposta pel model d’agricultura familiar, i per les explotacions petites i mitjanes. En aquesta PAC es preveu que els ajuts vagin només a l’anomenat “agricultor genuí”, i que, a més, es limiti amb topalls el què rebem les grans explotacions, alhora que es complementarà l’ajut a la renda amb un ajut redistributiu per a les primeres hectàrees i es donarà incentius als joves. La nova PAC serà més social. En aquesta reforma de la PAC hi haurà canvis importants per tal que els ajuts vagin on siguin realment necessaris i, al mateix temps, responguin a la nova ambició ambiental i climàtica.
Com podem produir més i contaminar menys?
Amb els nous avenços científics i amb una major incorporació de les noves tecnologies en les explotacions podem produir més amb menys. La digitalització i els avenços tècnics ens han permès reduir els tractaments fitosanitaris, millorar i localitzar millor la fertilització així com reduir les emissions. L’experiència de moltes explotacions ecològiques demostra que es pot contaminar menys i ser rentable. Cal tenir present que els recursos són limitats, i tenint en compte la incidència del canvi climàtic, només amb un ús sostenible dels recursos avui, podrem produir suficientment en el futur.
Què preveu la Comissió Europea respecte a la petjada de carboni en el sector agrícola?
L’agricultura és certament una font important de gasos d’efecte hivernacle, però cal tenir present que és l’únic sector que ha reduït el volum d’emissions de manera considerable, en un 20% des de 1990. En els pròxims anys continuarem fent esforços per reduir la petjada de carboni, sobretot en la ramaderia. Ara bé, convé tenir present que el sector agrari i forestal té un gran potencial en la captura de carboni que encara no està suficientment explotat. De fet, la captura de carboni pot esdevenir un nou model de negoci pels pagesos: en el marc del Pacte Climàtic, plantejarem una iniciativa per promoure la captura del carboni en els sòls agraris, fet que ha d’implicar l’emergència de sistemes de certificació que permetin remunerar adequadament el pagès, sigui per la via d’ajuts públics o pel mateix mercat.