“Què valores més d’una pera, de la mel, de l’oli, del vi o d’un fuet? Què és per a tu essencial en aquests productes?” I si el fuet pogués parlar, què ens diria?
JARC ha realitzat un experiment social apropant 6 productors a 12 consumidors voluntaris per respondre aquestes preguntes. Cap participant sabia de què es tractava i arribaven sense haver tingut cap mena de contacte entre ells, amb els ulls tapats a una antiga fàbrica de maquinària agrícola.
Un consumidor seu a un tamboret. A la seva esquerra una cortina el separa de la productora del fuet que sosté a la mà, però ell no ho sap. Quan li pregunten sobre l’essencial d’aquell producte parla de la seva consistència, del gust de pebre… Com la majoria de consumidors les seves respostes fan referència a qualitats físiques i tangibles. Tot seguit parla la ramadera que l’ha produït, la seva veu surt de darrere la cortina: “M’agradaria que el fuet pogués parlar sobre tota la feina i l’esforç que hi ha darrere”.
Aquesta resposta sintetitza molt bé el que valoren i consideren essencial els productors, que està més relacionat amb el procés d’elaboració i qüestions intangibles, com la dedicació i la feina que requereix la seva elaboració. Les etiquetes són massa petites per explicar tota la feina que hi ha darrere, des que es planta un cep fins que el vi arriba a un celler o un sopar. Un altre factor que destaquen és que es tracti d’un producte de proximitat, perquè implica que estàs ajudant a fer que la gent pugui viure dels fruits del camp, i es quedi a les zones rurals de Catalunya.
El punt de partida d’aquest experiment és un context en el qual, en els últims anys hem estat exposats a una sobrecàrrega d’informació que ens ha fet allunyar de la realitat. El consumidor es troba submergit en un mar de tendències de mercat que el fan oblidar quines són les seves necessitats reals. L’oferta és àmplia i les exigències cada dia més altes. Mentre que els productors lluiten per obtenir preus més justos (el preu que reben pot ser un 200 o 400% menys que el que costa al consumidor) per poder continuar vivint dels productes de la terra i fent créixer i protegint alhora el seu entorn.
S’obre la cortina
Un cop que tots els participants han donat les seves respostes, baixa la cortina i es torna a reformular la pregunta per saber si canviarien els seus hàbits de consum. I així valoren els consumidors als productors, després d’haver reflexionat sobre el tema: són conscients que és una feina de 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies l’any; que requereix total dedicació i vocació, i que no està prou valorada. Amb la pandèmia, recorda una de les participants, hem pogut comprovar que és un sector essencial, però “sembla que alguns sectors són invisibles”. Com va escriure el gran Antoine de Saint-Exupéry, a El Petit Príncep, “L’essencial és invisible als ulls”.