JARC denuncia que les Administracions no han tingut en compte el sector ni les pèrdues que haurà d’assumir. Hi ha tres factors que determinen la baixa rendibilitat de les explotacions del Parc Agrari: la falta d’aigua de reg de qualitat, les inundacions habituals que fan que es perdin fins a dues collites l’any, i les pèrdues provocades per la fauna salvatge, que amb aquesta ampliació s’incrementaran.
L’organització agrària considera que el pla proposat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per solucionar el problema de l’aigua arriba tard i “enverinat”. Requereix una inversió per part dels agricultors, que la majoria no podran amortitzar. L’actualització del sistema hidràulic és un tema que es reclama des de fa una dècada, i encara no s’ha definit quan o com es durà a terme.
Per als agricultors del Parc Agrari del Baix Llobregat l’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) i dels espais protegits, sense desenvolupar un polígon agrícola professional podria provocar l’extinció d’aquest espai agrícola en menys de cinc anys. Una de les principals conseqüències que tindrà per als cultius és que es convertiran en la “menjadora” dels ocells.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya considera que no han tingut en compte els agricultors que treballen al Parc Agrari, ni les pèrdues de collita que hauran d’assumir amb aquest nou escenari. L’ampliació de la figura protegida impediria en la pràctica la tecnificació, cultiu amb hivernacles, sistemes de reg i altres elements fonamentals en la modernització de l’agroindústria. Segons un estudi presentat pel Ministerio de Agricultura en 2013, Valoración de los costes de conservación de la Red Natura 2000 en España , aquesta qualificació implicaria una pèrdua de producció d’entre un 7,5% i un 30% i aniria acompanyat d’un creixement dels costos de producció d’entre un 3,2% i un 12,4%.
Urgeix una actualització del sistema de drenatge del Parc Agrari
Tanmateix, l’ampliació de la ZEPA no és l’únic factor que compromet la viabilitat de les explotacions de la zona, que pateix l’abandó per part de les administracions implicades, Generalitat, ACA, AMB, Diputació, Ajuntaments i Parc Agrari del Baix Llobregat.
Per una banda, hi ha problemes de reg i, per l’altra, ja fa més d’una dècada que reclamem a l’ACA que cal actualitzar el sistema de drenatge per evitar les inundacions que es produeixen cada cop que plou amb certa intensitat i que provoquen la pèrdua de fins a dues collites l’any.
El conseller de Territori i Sostenibilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, ha anunciat que l’ACA destinarà 74 milions d’euros durant el període 2022-2027 per millorar l’estat ambiental del Delta del Llobregat i el seu Parc Agrari. Segons les previsions, més de 53 milions es destinaran, en part, a l’increment de la producció d’aigua regenerada a través de les millores a les depuradores de Gavà i el Prat de Llobregat, que proporcionaria aigua de qualitat i a pressió als agricultors.
Els titulars de les explotacions haurien d’assumir part de la inversió del sistema de reg, concretament uns 5.500 €/ha. És un pla necessari, apunta Mauri Bosch, cap sectorial de l’Horta de JARC, però denuncia que arriba “tard i enverinat”. Molts pagesos s’acosten a l’edat de la jubilació, i no tenen relleu per la seva activitat. Per als més joves tampoc està clar que tinguin temps d’amortitzar la inversió.
Sent optimistes no s’executarà fins d’aquí a 7 anys. L’organització creu que és impossible assumir aquest cost quan les pèrdues de collita provocades per la fauna augmentaran amb l’ampliació de la zona ZEPA, i no està clar si s’actualitzarà (o quan) el sistema hidràulic per evitar les inundacions.
“Parlem de l’espai agrícola més important de l’àrea metropolitana de Barcelona. És una zona estratègica per al consum alimentari de proximitat, que tant defensen”, afirma Bosch, i afegeix que les administracions haurien de consensuar amb la pagesia del territori les actuacions per buscar l’equilibri amb produccions agroalimentàries que siguin sostenibles econòmicament i mediambientalment, si no és totalment inviable l’activitat agrària a la zona.