Malgrat la caiguda dels preus respecte l’any 2019, provocada per la pandèmia, el sector porcí tanca amb unes dades històriques, la cotització mitjana a la llotja de Mercolleidaper aquest 2020 ha sigut d’1,324 €/kg viu.
El benefici que obté la integradora o els productors no integrats ronda els 23,26 € per porc. A Catalunya, però aproximadament el 75% dels productors catalans són integrats, és a dir, crien i engreixen els animals per a una integradora amb la qual pacten un preu per cap. Aquest preu no ha variat gaire els darrers anys. El 2020 se situava entre 12 i 14 € per porc, dels quals encara cal descomptar els costos de producció, que l’any passat van experimentar un increment del 2%.
L’any 2019, l’aparició i expansió de la Pesta Porcina Africana (PPA) al continent asiàtic, sobretot a la Xina, va fer que les cotitzacions augmentessin en gran manera fins a arribar a la xifra històrica d’1,357 €/kg viu de cotització mitjana anual a causa del valor de les nostres exportacions. Precisament aquest efecte va fer que iniciéssim el 2020 amb el mercat molt més a l’alça del que estem acostumats, sobretot tenint present que durant els mesos d’hivern no es produeixen els millors números de l’any, fet que feia presagiar uns resultats anuals, més excepcionals si cap, i que millorarien, en menor o major mesura, els de l’any precedent.
Gràfic: Elaboració pròpia JARC amb valors de les cotitzacions setmanals de Mercolleida
A inicis d’any, seguint la seva dinàmica anual, les cotitzacions van anar en augment, fins a arribar a un valor màxim d’1,540 €/kg viu a les setmanes 10 i 11, primeres setmanes de març, quedant al davant els mesos d’estiu, on s’acostumen a assolir els valors més alts, fet que va generar un clima d’optimisme.
Però, justament, a la setmana 11 tot va canviar, amb la crisi sanitària provocada per la COVID-19 i l’estat d’alarma. Malgrat que el sector porcí no ha sigut dels sectors més afectats pel tancament del canal HORECA, la situació va provocar uns moments d’incertesa que es van traduir en la caiguda de preus a les llotges, que s’ha arrossegat durant la resta de l’any, també afectats per les cotitzacions a la baixa en el mercat alemany a causa dels positius en PPA en el seu territori tot i que les exportacions durant el 2020 s’han mantingut a un ritme superior el 2019. Aquesta dada és molt rellevant a Catalunya, donat que exporta més del 75% de la seva producció, i per tant, han sigut a un preu inferior.
Tot plegat, ha provocat que encara que la cotització mitjana a la llotja de Mercolleida per aquest 2020 hagi sigut, igualment històrica, d’1,324 €/kg viu, ens deixi una certa amargor per no haver pogut assolir les previsions inicials.
Els ramaders integrats han de percebre un millor preu
Segons les dades facilitades pel Departament d’Agricultura, el marge de benefici anual mig per les empreses integradores, cooperatives i ramaders no integrats, ha estat de 23 cèntims d’€/kg viu.
Valor que dista lleugerament del calculat per JARC, que s’establiria en un valor mig de marge anual de 20,4 cèntims d’€/kg viu. En tots dos casos, però, es tracta d’un marge molt positiu. Per porc engreixat, se situaria en 26,23 euros i 23,26 euros, respectivament, tenint en compte que el pes de sacrifici a Mercolleida ha sigut aproximadament de 114,06 kg.
Aquest context de bonança, contrasta amb el dels ramaders integrats, que actualment cobren entre 12 i 14 euros per porc engreixat, en el millor dels casos, i per JARC, aprofitant el bon moment que vivim en el sector porcí, demana que es revisin els contractes d’integració, i s’augmentin els preus a percebre pels ramaders integrats per porc engreixat.
El contracte d’integració homologat es va publicar el passat mes de desembre, sense que JARC hagués tingut constància de què es treballava en la seva imminent publicació. L’organització agrària ha declarat que no està d’acord amb el document perquè no recull tots els aspectes clau per protegir als ramaders i definir responsabilitats.
Des de l’entitat, han demanat al Departament d’Agricultura per escrit la modificació del contracte homologat d’integració perquè incorpori les següents peticions:
- L’integrador ha de fer-se càrrec dels costos derivats de la gestió de les dejeccions, ja que és el responsable dels aspectes tècnics de maneig dels animals, i de les dietes, i per tant, de la quantitat de Nitrogen i dejeccions produïdes per aquests motius.
- Sempre que no hi hagi negligència, l’integrador s’ha de fer càrrec del servei de retirada de cadàvers de l’explotació i la consegüent assegurança.
- Hauria de fixar qui es farà càrrec de la indemnització de la persona integrada, en cas de buit sanitari i cobrir la pèrdua econòmica, de igual manera que contempla la compensació de danys, per part de l’integrador de forma proporcional als dies que els animals han estat a l’explotació.
JARC continua apostant per la bioseguretat
L’organització agrària demana als operadors que estan comprant tant garrins com porcs per a sacrifici provinents de països amb casos positius en pesta porcina africana, que tinguin sentit comú i visió de futur i no només de curt termini, com resumeix diu el cap sectorial del Porcí, “cal pensar amb el cap i no amb la butxaca”.
Mentre un part del sector s’esforça en el compliment de la normativa sobre mesures de bioseguretat, afegeix Bernis, altres estan jugant amb foc posant en risc a tot el sector porcí català i espanyol. Més del 75% de la producció porcina catalana, aquest any 2020, ha sigut per exportació. Les dades d’octubre xifren en 1,11 milions, les tones exportades amb un valor de més de 3.252 milions d’euros, un 13,1% superior en volum a dates de l’any anterior i 19% en valor.
Amb aquestes xifres, davant l’amenaça de la PPA, hem de ser conscients que ens hi juguem molt, més si tenim en compte l’alt percentatge d’exportacions que es produeixen cap a tercers països, prop del 95%, i que es tancarien en cas de produir-se un positiu al nostre territori.
“Els ramaders l’únic que podem fer és continuar amb la nostra excel·lent feina que tant prestigi ens dóna en l’àmbit mundial, i aprofitar part dels marges de benefici obtinguts en els últims anys per protegir les nostres explotacions, invertint en bioseguretat”, argumenta Bernis.
En aquest sentit, per exemple, el benefici obtingut, aquest 2020, en una granja amb 500 mares i 12.000 porcs d’engreix de producció anual, seria de 279.216 euros segons els nostres càlculs, i de 314.808 segons dades del DARP.
Tot i aquest benefici, JARC recorda a l’Administració que els ramaders ens veiem obligats a realitzar moltes inversions a causa de l’entrada en vigor de noves normatives, com són el Decret de Dejeccions, Nitrogen de Referència, DAN, DUN, MTD, Zones Vulnerables, entre altres, i que aquestes despeses no es contemplen enlloc. “Els beneficis acostumen a ser, en realitat, molt diferents dels del paper”, remarca Bernis.
Per aquest motiu, l’entitat continuarà exigint a l’Administració que no defugi la seva responsabilitat, i augmenti els nivells de bioseguretat a Catalunya, amb la reducció de les poblacions de senglar, control exhaustiu dels transports dels animals que entren a l’Estat, i la traçabilitat dels porcs que arriben al nostre territori, entre altres.