Les limitacions proposades pels contractes de caràcter temporal representen un problema pel sector. En aquesta reforma, no es tenen en compte les particularitats del sector primari, que requereix una alta contractació laboral temporal, difícil de preveure amb molta antelació i sotmesa a una gran quantitat de variables com la meteorologia que afecta directament la producció.
La limitació dels contractes temporals pot beneficiar a la contractació a través de les empreses de treball temporal, que s’estan implementant amb molta força en el món rural. Aquestes trenquen la vinculació directa amb els empresaris agraris i comporten més precarietat per als treballadors temporals.
Joves Agricultors i ramaders de Catalunya lamenta que s’hagi aprovat la reforma laboral sense tenir en compte les necessitats del sector agrari, que té una alta contractació laboral temporal per la seves especials circumstàncies.
Les modificacions que comporta aquesta reforma afecten principalment al sector agrícola, a les campanyes de sembra, aclarida i, sobretot a la recol·lecció. La dificultat radica en el fet que en el camp no es pot preveure la contractació amb molt temps d’antelació, perquè la producció dependrà de circumstàncies meteorològiques imprevisibles i altres factors sobrevinguts.
Els contractes de naturalesa estacional i cíclics de curta durada són necessaris per a les campanyes agràries amb una temporalitat molt concreta, però l’entitat apunta que aquest fet no implica precarietat. Els treballadors temporers encadenen diferents campanyes agràries arreu de l’estat espanyol. Aquesta gran mobilitat, però implica que molts d’ells no disposen d’una residència fixa, i sovint canvien de telèfon, fet que dificulta als empresaris agraris mantenir el contacte per pròximes campanyes.
L’encaix de la contractació del sector agrari estarà en la modalitat de contracte fix-discontinu, que l’entitat defensa perquè reforça l’estabilitat, no obstant no cobreix totes les necessitats de l’agricultura estacional, com poden ser la de la fruita o la vinya. “Si aquesta modalitat no s’utilitza més”, apunta Osvald Esteve, cap de la sectorial de Laboral de JARC, “és perquè en el camp es renoven molt les plantilles. Molts treballadors inicialment ho veuen com una oportunitat, però com que és una activitat molt exigent físicament, molts marxen quan troben una altra oportunitat laboral.”
Segons l’entitat, el contracte fix-discontinu encara té pel sector agrari llacunes en quan a la seva regulació. Per exemple, respecte a com caldria fer la crida i què s’entén per “degudament notificat”. Continua sent molt imprecís el seu redactat. Esteve afirma que “l’empresari agrari continuarà tenint molts mals de caps a l’hora d’acreditar la seva correcta aplicació, tenint en compte que sovint no disposem de dades de contacte fixes dels treballadors. Molts d’ells són immigrants, que tornen a les seves cases i són molt difícils de localitzar. Ha d’existir una garantia jurídica tant per l’empresari com pel treballador.”