Sempre es diu que el porcí és el que lidera el bon fer de la pagesia. Doncs bé, la granja d’en Jaume Alós està al capdavant d’aquest sector amb eines que de ben segur són les que trobarem en un futur al gruix de les explotacions d’aquest àmbit ramader.
Els socis de JARC són sempre un gran exemple perquè un descobreixi com evoluciona el sector en matèria d’innovació. Avui en presentem un altre exemple, un que té, a més, el mèrit de liderar el bon fer dins el sector que molts considerem capdavanter en aquesta matèria. Parlem de l’explotació d’en Jaume Alòs a Almenar (Segrià).
D’entrada cal dir que el que explicarem en aquest article ha provocat que hagi estat nominat en premis prou importants com els del Porc d’Or en l’edició anterior (a la productivitat). Una nominació que es repeteix enguany i que, com a mínim, el situa entre els 8 primers en productivitat en la categoria de granges del seu volum, la que compren de 201 a 500 mares. En aquests mateixos guardons que se celebraran a finals de novembre, també hi opta a la categoria Porc d’Or Especial Zoetis a la Innovació. Només 3 granges d’arreu d’Espanya hi estan nominades, cap d’elles catalana. La granja d’en Jaume també ha rebut la visita del jurat dels premis PITA, així que, a més, té números per guanyar, també en la categoria d’innovació, aquests prestigiosos guardons catalans del món agroalimentari català.
«Un aparell que decideix quina alimentació dóna a cada porc en funció l’evolució del seu pes. Segons registra l’aparell, li obre una porta o una altra perquè hagi de menjar un pinso o un altre.»
Bàsicament, en aquesta granja hi trobem dues tecnologies sorprenents. Ambdues gestionen directament l’alimentació dels animals, en un cas el de les mares reproductores i, en l’altre, la dels porcs d’engreix. Aquesta última màquina és la darrera incorporació a l’explotació i de la que se’n deriva l’interès d’enguany dels premis PITA i de les dues categories del porc d’Or.
És un aparell que decideix quina alimentació dóna a cada porc en funció l’evolució del seu pes. Segons registra l’aparell, li obre una porta o una altra perquè hagi de menjar un pinso o un altre. És el que veiem de fons a la fotografia d’aquest reportatge, a la pantalla de l’ordinador. Es veuen al centre de la nau dos tancats. Doncs bé, l’animal entra per l’espai que queda al mig, és on hi ha el robot que pren la decisió.
Aquesta però no és l’única avantatja de la tecnologia, i és que anar acumulant dades de cada animal permet generar alertes i estadístiques de tota mena. Per exemple, es veu i es detecta anomalies, tant en l’evolució de pes d’un animal com del conjunt que es troben en aquell tancat. A més, també incideix directament en qüestions de maneig prou importants com és el de separar i preparar als animals que van a l’escorxador. En aquest sentit, el mateix robot que se n’encarrega d’obrir una o l’altra porta segons les diferents necessitats alimentàries, també se n’encarrega de seleccionar els animals. I la manera en què ho fa i el que representa també és ressenyable, ja que d’entrada, al software se li ha entrat el marge de pes apte dels animals que poden anar a l’escorxador. Això vol dir que hi ha un pes mínim i un màxim. Doncs bé, entre el volum d’animals que hi ha a la nau, no només tria els que estan en situats en aquests paràmetres, sinó que prioritza aquells que estan més a prop del llindar màxim. Això suposa que sigui més difícil que alguns porcs es passin de pes. A més, el dejuni de 24 hores que han de fer les bèsties que marxen, en ser seleccionades, no cal que l’acabin fent porcs que encara estan en fase d’engreix, cosa que acaba revertint amb els costos de producció, ja que la seva evolució no queda frenada en cap moment.
«Aquesta màquina, entre altres, detecta si alguna truja no guanya el pes que li tocaria quan està coberta.»
Per qüestions com aquestes, en Jaume Alòs, davant la pregunta de si compensa el cost d’aquesta tecnologia respecte als seus avantatges, assegura que encara és d’hora per respondre perquè la tecnologia tot just l’implantaven l’agost passat. Però ja hi ha elements prou importants damunt la taula com que un sistema com aquest fa que calgui menys despeses en mà d’obra o elements físics de la granja com les parets o menjadores. A més ser és més productiu i fiable. Uns paràmetres que, a hores d’ara, encara no són quantificables. Igualment aquest soci de JARC recordava que la rendibilitat de qualsevol tecnologia depèn també de l’habilitat que l’humà li sàpiga donar i en aquest cas això s’accentua, ja que les informacions generades pel software són vàries i diverses. D’una bona lectura segur que s’aprendran coses que milloraran la productivitat de l’explotació.
Pel que fa a l’altra tecnologia, la que se n’encarrega de les truges. En essència també gestiona l’alimentació a través del xip dels animals. Aquesta màquina, entre altres, detecta si alguna truja no guanya el pes que li tocaria quan està coberta. Que li falti un quilo, a animals tan grans com aquests, com recorda el mateix Jaume, és indetectable per l’ull humà. I si no es detecta, pot ser, entre altres, que es perdin garrins o que la mare desenvolupi algun problema. L’aparell també genera aquelles dades necessàries que fan que un gestioni amb més eficiència l’explotació. Dit d’una altra manera, i en la línia del que deia el Jaume, unes bones màquines ajuden a transitar cap a l’excel·lència, però acaba sent la condició humana, qui posa la cirereta per poder situar-se al capdavant.