Xavier Purroy va néixer a Lleida fa 26 anys. De família d’agricultors, es va criar en una al camp, entre arbres i tractors. Des de ben petit, diu, que l’apassiona aquest món, per això es va formar a l’escola agrària d’Alfarràs, com tècnic en produccions agroecològiques. Es va incorporar al món laboral l’any 2013 com a agricultor, esdevenint així la quarta generació de la seva família que s’hi dedica. Cultiva una explotació fructícola familiar de 27 hectàrees de regadiu amb diferents varietats de fruita dolça, tant pinyol com de llavor (caquis).
Podries fer una instantània del món agrari a Catalunya?
A Catalunya tenim un gran potencial agrícola, però malauradament molt desmoralitzat en alguns sectors i amb perspectives nefastes de futur. S’ha de solucionar perquè si no esquitxarà a comerços i indústries properes.
Dels perceptors de la PAC del 2018, només un 9,41% tenen 40 anys o menys. Quins són els motius principals per aquesta manca de relleu generacional al camp?
Encara avui en dia és una professió poc atractiva, sobretot si la mirem des del món urbà, si a això li sumem les pressions i crisis de mercat i el poc marge de benefici que s’obté, ho tenim tot a favor perquè desaparegui completament aquest relleu generacional que tant ens farà falta i patirem durant la següent dècada. Un punt molt preocupant és l’accés a la terra, ens és molt complicat als joves recentment incorporats tirar endavant si no podem optar aquest recurs.
Quins altres aspectes, a part dels relacionats amb l’activitat agrària, poden influir en el fet que la gent vulgui quedar-se o marxar al camp a viure?
Principalment el problema són tots els serveis que a moltes zones rurals no són suficients o adequats, o al nivell que estem acostumats per a una vida moderna. Una altra molt important és poder crear una família i fixar persones al territori, està passant tot el contrari, la majoria de joves migren a les grans ciutats on tenen més facilitats i comoditats, deixant les zones rurals amb una població envellida. Hi ha algun poble que han ofert feina i casa per exemple a famílies que vulguin anar allí a viure, però el problema recau en l’agricultura que és l’activitat econòmica més important a les zones rurals, si no solucionem aquesta part, no hi ha res a fer.
Què podem fer des de dins del sector per canviar aquest panorama?
La unió fa la força, agricultors i agricultores ens hem d’unir i fer pressió a les entitats pertinents per tal que s’apliquin mesures per a solucionar els nostres problemes, fer ressò de què ens està passant, i del que pot passar si desapareixem.
“Què volem un territori ric o un ric en un territori?”
La consciència pel canvi climàtic i la sostenibilitat ha crescut exponencialment els darrers anys. La societat ha assumit aquesta lluita com a pròpia però sovint s’acusa ramaders, especialment, i agricultors, de ser responsables. Quin paper juga el sector agrari, segons el teu parer?
Sempre s’ataca al sector més dèbil, tots ens estem adaptant per ser més eficients i sostenibles, però cal recordar que l’agricultura és l’única font econòmica que reverteix positivament en el medi ambient. Actualment a Europa som dels continents on tenim menys emissions per agricultura, molt per sota dels altres.
Tenen els joves que es dediquen professionalment al camp una postura diferent de la d’anteriors generacions respecte a la sostenibilitat?
Completament diferent. Avui en dia estem treballant de manera que mirem d’optimitzar al màxim els recursos que tenim, són limitats, i crear el menor impacte ambiental possible amb pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient.
Amb l’actual situació marcada per la crisi dels preus, les mobilitzacions, sovint es parla també de la imatge que té la societat dels pagesos. Quina és aquesta visió a Catalunya?
Afortunadament va canviant, s’estan fent les coses bé per part del sector, es mostren els problemes que tenim amb claredat, la majoria desconeguts per la gent de ciutat, els quals comencen a tenir empatia amb els productors i els greus abusos que estem sofrint tot i que encara ens queda molt camí a recórrer per solucionar-ho.
Creus que la societat és conscient del paper que juga la pagesia, en el teixit econòmic, dinamització del territori, cuidadors de l’entorn…? Creus que influeix en aquesta manca de relleu generacional i què podria fer el sector i les administracions per canviar-ho?
Per sort o desgràcia cada cop es veu més la necessitat de què hi hagi agricultura activa, que gestioni el territori i el medi ambient, un exemple molt clar el vam veure en el passat incendi a ribera d’Ebre, en el qual les zones agrícoles cultivades van ser de gran ajuda actuant de tallafocs.
El relleu generacional és un problema que ja ve de fons, des del sector poc més hi podem fer, aportem idees i possibles solucions que al final no es posen en pràctica. Ara ja entra en mans de l’administració que sigui valenta i apliqui les mesures pertinents per canviar aquestes dinàmiques.
El que està clar és que l’agricultura avui en dia és una professió poc atractiva per als joves, perquè implica molt esforç i sacrifici per tan poc reconeixement i benefici però, per altra banda és un ofici cada cop més tecnificat, i és molt gratificant veure els fruits i productes obtinguts després de treballar tot l’any. La gent de camp realment ho viu amb passió, cosa difícil de trobar en molts altres àmbits actualment.
Tot apunta al fet que el sector agrari haurà de transformar-se, l’aplicació de les noves tecnologies és una eina positiva en aquest procés?
Avançar sempre és positiu, van sortint noves màquines i eines que ens faciliten tant les feines del camp com les d’oficina, per ser més precisos, i sobretot reduir costos, peça clau avui en dia per ser competitius.
La dona sempre ha treballat al camp, malgrat que potser no s’hi ha visibilitat tant la seva feina i ara es parla del seu empoderament. Com és el món agrari per a les dones joves? Creus que es notarà un canvi amb la incorporació de les noves generacions o tenim molta feina a fer encara?
La dona d’avui ho té molt més fàcil que les d’abans, està clar. Es mostra força interès per part de la societat i l’administració, se’ls hi dóna suport i esforços, senyal que les coses s’han anat fent bé. Són una part molt important i massa poc reconeguda del nostre sector. Segurament es notarà, i ja ho estem notant, però tenim molta a feina a fer. Primer de tot hem d’aconseguir que sigui una professió atractiva i rentable per als joves. Després tot anirà rodat.
Per quin model d’agricultura i ramaderia apostes? Quines serien les teves propostes?
Agricultura i ramaderia familiar, petites i mitjanes empreses. Són les que realment mantenen viu el territori fixant-hi població. Creant riquesa tant dins com fora en altres sectors amb economia circular. Evitar la procreació dels latifundis, ens hem de plantejar què volem, un territori ric o un ric en un territori.
