Salvador Blade és el nou president de JARC Tarragona, el més jove de l’entitat, als seus 30 anys. És originari de Tivissa i viu a Miravet. Dirigeix la seva explotació d’oliveres, cireres i ametllers a la Ribera d’Ebre des de 2015, i està a punt de comercialitzar la seva pròpia marca d’oli d’oliva verge extra, Aurum Flumen (riu d’or, en llatí). Es va formar en conservació del medi natural, gestió forestal i agricultura intensiva a Reus, seguint la tradició familiar dels avis, que s’havien dedicat al camp. Salvador Blade és una persona molt arrelada al territori i vinculada activament a l’organització.
Quan i per què vas decidir dedicar-te professionalment a l’agricultura? L’any 2015, a causa de la salut del meu pare, vam prendre la decisió, els meus pares i jo, de fer un pas endavant, a través de les ajudes d’incorporació de joves.
Cultives oliveres, cireres i ametllers, i en el cas de l’oli també comercialitzes la teva pròpia marca d’oli…
La meva marca la vaig crear, de fet, l’any passat però encara no l’he presentat, la reservo pel llançament d’un producte eco de gran qualitat, que està encara en procés. Vaig començar amb formació, a l’ECA de Gandesa vaig estudiar l’assignatura de “extraccions d’olis, comercialització i tast”. M’encantaria fer un mono varietal i un cupatge amb un tipus d’oliva que només es cultiva a la meva zona.
Per què vas optar per aquest model? Creus que és una bona opció per als productors produir i comercialitzar? Quins avantatges i quins inconvenients té?
He decidit fer una marca i comercialitzar jo mateix el meu producte, mogut pels baixos preus dels últims anys. D’aquesta manera no tinc tants alts i baixos com en el mercat. A més, m’encanta el tracte amb la gent. Comporta més feina però aquest esforç es veu recompensat amb un millor preu per kg de fruit. Animo a tothom a fer-ho.
En alguns sectors, com l’oví, a causa del tancament d’alguns canals de distribució, han començat a treballar en xarxa i comercialitzar els seus productes, sobretot venda de proximitat. Quins elements podrien facilitar aquesta fórmula per als productors?
Crec que en el que es pot ajudar molt és en la promoció, per fer difusió dels nostres productes i fer arribar a la gent el missatge dels aliments km0, dels productes de proximitat. Amb aquestes xarxes s’aconsegueix que la gent vegi que consumir aquest tipus d’aliment té efectes positius en l’entorn, tant des del punt de vista econòmic, com del medi ambient i la salut. Els pagesos hem de fer arribar el missatge de la importància de comprar-li al veí, als productors del nostre entorn.
«El que hem de fer és ajudar-los amb més dotació econòmica i que sigui immediata»
Ara hi ha molts productors de presseguers i nectariners preocupats per la plaga de sharka, especialment a Ribera d’Ebre, com es podria ajudar a aquests fructicultors?
El tema de la sharka és un llarg debat. El problema no rau en aquells que es veuen obligats a arrencar els arbres, sinó en què plantarem. Molts mercats estan funcionant malament. Si plantes un cultiu que ja està massificat, és encara pitjor. S’hauria d’ordenar la plantació de nous cultius, com succeeix amb la vinya per evitar la saturació dels mercats. La regulació de les noves plantacions evitaria que es produís un excés d’oferta. També s’hauria de donar preferència als joves que es volen incorporar, per sobre de qualsevol altre criteri.
Entre les teves prioritats has manifestat que està la incorporació dels joves al camp, que està molt lligat també amb el despoblament. Amb quins obstacles es troben per començar amb l’activitat agrària?
El problema dels preus és evident, perquè resulti una professió atractiva ha de ser rendible. Però també cal tenir en compte que una persona que engega un projecte en el sector de l’agricultura necessita moltes ajudes, ja que al principi els ingressos són reduïts. El que hem de fer és ajudar-los amb més dotació econòmica i que sigui immediata. Quan fas la incorporació pots trigar un any i mig en cobrar els primers 15.000 € i uns anys més tard reps la mateixa aportació. Una única aportació al principi amb més dotació econòmica, ajudaria a engegar l’explotació. Per a les persones que no tenen accés a la terra, aquest procés és molt més dur.
Creus que les polítiques agràries de les diferents administracions són adequades per fer front a aquesta situació?
De moment, tenim polítiques cada dia més enfocades a què no hi hagi relleu generacional. Aquesta és la situació actual. S’hauria d’incentivar el lloguer de terres productives abandonades amb bonificacions fiscals per incentivar el lloguer de les terres quan els titulars no vol dedicar-se l’activitat agrícola. En aquest sentit es podria crear una borsa de terres, per facilitar noves incorporacions.
Amb el canvi climàtic, les altes temperatures, el risc d’incendis augmenta. S’estan destinant suficient recursos i dotació econòmica en la prevenció? Quines línies d’actuació s’hauria de crear o reforçar?
L’agricultura i la ramaderia extensiva son la millor prevenció i no l’estan promovent. Neteja de boscos, vores de camins i fer basses d’extinció no soluciona el problema. En 30 o 40 anys hem passat d’un 30% de boscos a un 60 casi 70% de massa forestal. Aquesta superfície abans era agrícola.
A Tarragona, a més, molts trens passen de llarg… Quins altres aspectes, a banda dels relacionats amb l’agricultura i la ramaderia influeixen també a l’hora de què la gent jove marxi de les zones rurals?
En una zona rural el motor perquè tot funcioni és l’agricultura. A partir d’aquesta activitat, sorgeixen diferents treballs, tallers mecànics, ferreteries, vivers, botigues etc. Per una altra banda, en les zones rurals no es poden oferir feines per a químics, diferents enginyeries o informàtics. Entenem que aquests tipus de feina es troba a les ciutats. Per això la gent marxa del camp. Ara amb el teletreball, que espero que hagi vingut per quedar-se, molta gent podrà decidir viure on vol i no on té la seva feina. Això afavorirà que es pugui viure en els pobles.
Les energies netes, com l’eòlica o la solar no haurien de ser un problema sinó una solució. Per què estan perjudicant als agricultors a Tarragona?
És molt important que la instal·lació de plaques solar i parcs eòlics es faci de forma ordenada, sense concentrar-la només en territoris concrets, donat que la sobreexplotació d’un territori mai acostuma a ser una bona alternativa. Cal vetllar per mantenir altres activitats econòmiques, com seria l’agricultura, però per fer-ho caldrà millorar a rendibilitat de moltes empreses agràries. Ha de ser un complement, però han de poder viure millor de la seva activitat principal, l’agricultura.