Pol Llonch, Doctor en Veterinària especialitzat en Benestar Animal (UAB)
El benestar dels animals és un aspecte que preocupa als consumidors europeus. Aquesta preocupació social afecta a l’acceptabilitat dels productes d’origen animal com la llet, la carn i els ous, fent que la demanda de productes respectuosos amb el benestar animal sigui cada cop major. La millora del benestar animal no només té implicacions ètiques i d’acceptabilitat de productes d’origen animal, sinó que també s’ha demostrat tenir un benefici pel rendiment dels animals.
Per exemple, una millora del confort a les vaques implica un augment de la producció de la llet. De forma similar, la possibilitat de mostrar conductes naturals en el porc, facilita una reducció de l’estrès i un augment del creixement. Es per això, que la Comissió Europea, que representa l’autoritat executiva en l’àmbit europeu, ha promogut diverses iniciatives per legislar a favor del benestar dels animals a la ramaderia. La primera legislació de la UE sobre benestar animal es va adoptar l’any 1974 i des de llavors ha evolucionat i ampliat, afectant les condicions en les quals els animals són criats a les granges, durant el transport i també a l’escorxador.
Un aspecte relacionat amb el benestar animal que preocupa especialment als consumidors europeus és l’ús de les gàbies que s’utilitzen en diferents sistemes de producció com l’aviram, el porcí o els conills. El 2020, es va presentar una Iniciativa Ciutadana Europea anomenada “End the Cage Age” (Acabem amb l’era de les gàbies), que va obtenir el suport de més d’1 milió de ciutadans de tota la Unió Europea. L’èxit d’aquesta iniciativa va provocar que la Comissió Europea redactés una proposta legislativa per prohibir les gàbies a la producció ramadera de cara al 2023. Aquesta iniciativa ciutadana reflecteix una demanda d’una transició cap a sistemes d’agricultura més ètics i sostenibles, inclosa una revisió de les normes de benestar animal existents de la UE.
La Comissió està preparant la nova legislació per prohibir l’ús de les gàbies en aquells sistemes de producció ramadera en els quals encara s’utilitzen, com és el cas de les gallines ponedores, els conills i les truges durant la gestació i el part. Per a la redacció de la normativa, la Comissió Europea ha demanat assessorament científic a l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) per tal que compili tota l’evidència científica existent per determinar les condicions necessàries per a la transició de la ramaderia sense gàbies.
Les implicacions d’aquest canvi de normativa depenen de cada sistema de producció, i en funció de les espècies ramaderes. En el cas de l’aviram, la prohibició de les gàbies implicarà que les gallines ponedores es criïn en sistemes d’allotjament de pati. Aquests sistemes ja fa anys que s’estan implementant a l’avicultura de posta, gràcies a una demanda creixent del mercat d’ous de gallines criades a terra o en llibertat. Aquests sistemes les gallines disposen d’un pati on poden moure’s lliurement i interaccionar amb les altres gallines, així com un espai per pondre els ous. En aquest cas, la nova normativa facilitarà una transició total cap a aquests sistemes sense gàbia, però que ja fa anys que es va duent a terme.
En el cas dels porcs, la prohibició de les gàbies afecta, sobretot, a les truges gestants i durant el part. Les gàbies de gestació, que a Europa estan permeses només les quatre primeres setmanes d’embaràs, permeten reduir les baralles entre truges i evitar possibles avortaments en les primeres fases de la implantació embrionària. Durant el part, les gàbies tenen la funció de reduir la mobilitat de la truja, reduint així el risc d’aixafament dels garrins, que és una de les principals causes de mortalitat neonatal.
Els estudis que s’han realitzat fins ara, proposen diferents sistemes d’allotjament de les truges gestants que permetrien mantenir les condicions de producció actuals, sempre que s’augmenti l’espai disponible pels animals i es proporcioni un ambient més enriquit. En el cas de l’allotjament sense gàbia durant el part, les truges han de disposar d’espai suficient per moure’s i poder fer el niu. A més, els garrins han de disposar d’un espai segur i calent on poder refugiar-se quan no estan mamant. Si bé, aquests nous sistemes d’allotjament impliquen canvis de maneig a la granja, l’experiència d’altres països on ja s’han prohibit les gàbies, com per exemple Noruega, Suècia o el Regne Unit, demostra que es pot mantenir la rendibilitat de les granges de truges allotjades sense gàbia.
El cas dels conills és segurament un dels sectors que pot veure un canvi major en les condicions productives perquè en l’actualitat la majoria d’explotacions utilitzen les gàbies durant tot el cicle productiu. Tanmateix, existeixen sistemes alternatius d’allotjament com és el de parcs, on els conills s’allotgen en grups en espais tancats, que faciliten el comportament social. De nou, la implementació d’aquest sistema provoca un canvi necessari del maneig dels animals, com per exemple major atenció a la higiene dels parcs per evitar la brutícia i la transmissió de malalties.
Els canvis de normativa en benestar animal que limiten l’ús de les gàbies suposen un repte per al sector, però a la vegada són també oportunitats de millora que permetran augmentar el benestar dels animals destinats a la producció d’aliments. Aquest repte necessitarà l’atenció de les persones que treballen amb els animals, com els ramaders i veterinaris, però també d’altres actors com l’administració i les empreses de serveis ramaders, per tal de facilitar la transició cap a un model de producció ramadera més sostenible i respectuós vers els animals, d’acord amb les expectatives de la societat europea del segle XXI.