Espanya, el principal productor mundial de farratges deshidratats
Tot i una caiguda productiva del 20-25% durant la campanya 2023-2024 a causa de la sequera, l’Estat Espanyol es manté com el principal productor mundial de farratges deshidratats, assolint una xifra de 980.000 tones produïdes, de les quals 785.000 tones van ser d’alfals i 195.000 d’altres cultius.
Catalunya, per la seva part, contribueix a aquestes xifres, representant aproximadament el 17% de la producció espanyola, unes 166.600 tones.
No podem acceptar l’actual situació de preus a la baixa
L’any 2023 va estar marcat per la sequera, comportant una situació inusual de compra molt elevada de farratge tan deshidratat, com en branca i ensitjat en el mercat nacional per la psicosi que produïa la falta d’aliment al camp. Aquest fet va provocar uns preus de farratge molt elevats a escala nacional i una reducció del percentatge d’exportacions que, normalment es troba sobre el 70% de la producció total.
Precisament, aquesta falta de recuperació plena del mercat internacional, durant la segona part de l’any, quan van aparèixer les pluges, ha comportat que es comenci la campanya comercial amb moltes existències als magatzems, provocant una davallada de preus que els productors no podem suportar, a causa de l’encariment dels costos i a l’efecte d’una sobre-compra ocasionat per la sequera.
Concretament, el preu mitjà de les bales d’alfals deshidratades ha caigut un -40% respecte a l’any anterior i, l’alfals granulat un -34%, valor que, des de JARC, es considera que no cobreix els alts costos de producció i transformació (gas i electricitat) i dificultarà l’acompliment de les condicionalitats fixades per la PAC per la falta de rendibilitat del conreu.
Més acusada és la caiguda de preu de l’alfals i farratges que cobra l’agricultor, que aquest 2024 ha caigut entre el 50 i el 60% respecte dels preus que es cobrava el 2023.
L’organització creu que l’Administració ha de treballar en mecanismes que esmorteixin aquesta reducció de rendibilitat de les explotacions productores de farratge, ja sigui establint polítiques per a recuperar el mercat internacional i les seves cotitzacions, o mitjançant la compensació dels baixos preus que cobra l’agricultor.
L’alfals, un cultiu que va més enllà de la importància econòmica
L’alfals, a part de representar el 20% de la proteïna vegetal produïda a casa nostra, és un cultiu altament compatible amb les línies polítiques de l’Agenda 2030 i els reptes mediambientals impulsats per Europa per assolir els reptes de la PAC.
Aporta els següents avantatges respecte a altres conreus:
- Fixa el CO₂ (9t/ha/any), contribuint a pal·liar l’efecte hivernacle.
- No necessita l’aportació d’adobs nitrogenats, perquè és capaç de capturar el nitrogen atmosfèric.
- Redueix l’erosió i millora l’estructura del sòl perquè és un cultiu plurianual.
- Constitueix refugi per a gran nombre d’insectes i animals, contribuint a la biodiversitat, atraient fins a 117 espècies d’ocell i la conservació de més de 60 espècies apícoles.
- Requereix un baix ús de fitosanitaris.
Gràcies a la pressió realitzada des de JARC-COAG, es va aconseguir que les Administracions acceptessin incloure el cultiu de l’alfals en el llistat d’espècies per complir amb diferents ecorègims, però, considerem que, donada la seva contribució mediambiental, caldria estudiar augmentar el suport, ja sigui per compensar el cost d’implementar les exigències de la PAC o, la possibilitat d’exempció de certes condicionalitats.