SOCI A SOCI: Somriure fent de pagès en un món hostil

Les dificultats no treuen la passió que en Marçal Codina posa a la seva explotació d’hortalissa

 

Fer de pagès ja porta, quasi implícit, un munt de dificultats que compliquen la rendibilitat de l’explotació; però hi ha casos en què això, fins i tot s’accentua. És el que passa amb qui produeix al Parc Agrari del Llobregat, que sofreix les conseqüències de ser pagesia periurbana. És el cas de Marçal Codina, un jove de 27 anys que produeix anualment una vintena de varietats diferents d’hortalisses.

Ell mateix reconeix que són ben pocs els agricultors joves que hi ha en aquest indret, només mitja dotzena. Això, explica aquest mateix soci de JARC, dona pistes del poc atractiu que és fer de pagès per a molts. Per exemple, a les problemàtiques habituals del sector, enguany cal afegir-li aquest augment desbocat dels costos de producció que, en casos com el seu, s’accentuen, ja que produeix una vintena de productes perquè la seva parada de Mercabarna sigui més atractiva pels compradors. Però això, lògicament, multiplica costos, temps i maldecaps. Ell mateix reconeix que, segurament produiria només 2 o 3 referències si pogués.

Una de les peculiaritats de la zona és que està absolutament rodejada per zones urbanes i, en ser, per tant, un pulmó verd de l’indret fa que molta gent passegi pels camins d’aquest Parc Agrari de Llobregat. I d’aquests, n’hi ha que tenen el mal costum de fer-ho amb una bossa de plàstic per recol·lectar els seus aliments. Explica el mateix Marçal, que és una situació que l’indigna a ell i a la resta dels pagesos de la zona. No tant pel dany econòmic, sinó per la manca de respecte cap al seu esforç que suposa aquest fet i perquè, a més, es fa amb total impunitat. En aquest sentit, assegura que les forces de l’ordre no fan res, més enllà que alguns dels seus membres els traslladen que entenen l’enuig.

La localització d’aquesta zona agrícola també fa que sigui diana de lladres “més professionals”. Ell mateix, mentre fem l’entrevista, assenyala uns hivernacles que estan a la vora d’una de les seves finques i explica que a aquell company li van robar el coure de tota la instal·lació tot bon punt la posava. A més, afegeix, van cremar els cables just on ens trobem per separar el metall del plàstic que el recobreix. Aquest fet i unes xifres que ja són complicades per aquest sector agrícola, han suposat que aquests hivernacles estiguin aturats des de fa temps.

En Marçal també és conscient que pagesos com ell són preservadors del patrimoni de varietats amb seriós risc de desaparèixer.

Dificultats com les esmentades, feien que la mare d’aquest jove de 27 anys l’insistís en el fet que estudiés per trobar una altra feina. En Marçal, però reconeix que això de fer colzes no era el seu fort i que va seguir la feina del seu pare per inèrcia. Com tants altres joves pagesos, admet que es fa complicat veure com amics seus gaudeixen del cap de setmana i a altres com ell, els toca matinar per tenir cura de la terra. Tot i això, assegura que ha trobat fórmules per poder estar en tots dos àmbits. Com a mínim això podrà mantenir-se fins que el seu pare es jubili. Llavors, arribat el moment, creu que serà molt més complicat.

En Marçal és de les persones que gaudeix dels ocells que veu mentre treballa. Segons apunta, l’arribada de la pandèmia va suposar la presència de més aus i de diferents espècies. Tant és així, que cotxes fumades, pit-roigs o caderneres les tenim ben a prop mentre tenim aquesta conversa amb aquest jove de JARC. De fet, fins ara en aquest article només havíem esmentat les dificultats que rodegen l’activitat del Marçal, però el cert és que ell explica amb passió la seva feina, el seu dia a dia. I quan li fem aquest apunt reconeix que així és, que tot i les nombroses dificultats, sent estima pel que fa. Aquesta situació de bons i mals moments, explica ell mateix, se succeeixen. I ho exemplifica quan assegura ser feliç per poder fer aliments de qualitat i, poc després, es desespera fins al punt de pensar en plegar, quan, per exemple, veu que no pot renovar maquinària o contractar més persones per deixar de fer 14 hores al dia.

En Marçal també és conscient que pagesos com ell són preservadors del patrimoni de varietats amb seriós risc de desaparèixer. Això es veu amb la carxofa de la varietat Tudela. Ell diu que li agradaria poder continuar produint aquesta hortalissa, que és molt més bona de sabor que la resta, però que té una dura competidora que és la varietat híbrida, molt més adaptada a les necessitats de consum de la població actual. Aquesta carxofa aguanta molt més temps a casa i això fa que estigui arraconant la Tudela. Però aquest jove de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) assegura que continuarà batallant perquè es preservi, perquè fent un paral·lelisme amb la seva situació, és una aposta que es mereix seguir tenint futur, tot i les nombroses dificultats del present. I és que si una cosa empeny el Marçal, és aquesta passió innata, que de ben segur farà que sigui d’aquells que segur que, tot i tot, tiri endavant i, a més, amb un somriure a la cara.

Categories