President de l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) des de 2019 i alcalde de Torrebesses des de 2007. És soci fundador del Col·lectiu d’Iniciatives Juvenils contra l’Atur, i fou president de la Fundació Privada Jovent i president de la Comunitat de municipis del Segrià Sec. Va exercir com a professor de formació professional durant 38 anys, i com a conseller del Consell Comarcal de Segrià del 2007 fins al 2016. Va ser impulsor del Fòrum de l’Oli del Segrià Sec.
Comencem per definir que són els micropobles o quins criteris heu establert per determinar-ho des de l’Associació.
En un principi, es va determinar que és aquell municipi que té menys de 500 habitants. Ara fa poc hem introduït canvis a l’estatut de l’entitat per permetre-hi l’accés a aquells municipis catalans que tinguin fins a 1.000 habitants i que hagin perdut població o que tinguin diversos nuclis, perquè això implica una dificultat en la gestió. Catalunya és molt diversa i l’estructura organitzativa dels seus municipis també ho és, en funció dels nombre d’habitants. No és el mateix gestionar un municipi de 150, que un de 450, que compta amb una administrativa durant certs dies l’any; o un 900, que té una estructura de personal més estable, per exemple. Això sí, hem volgut blindar al màxim els estatuts perquè sempre tinguin veu els pobles de menys de 100 i fins a 500 habitants al comitè executiu.
Quins són els principals objectius de l’MdC?
Aconseguir que tinguem les mateixes oportunitats que els municipis grans i també igualtat d’oportunitats. Per exemple, quan es publica una convocatòria, funciona per concurrència competitiva, però els micropobles no tenen la mateixa estructura, no tenen tècnics per a tots els departaments. Potser només compten amb un regidor. Si tractem per igual als que són desiguals, és injust. I hem d’acabar a la uniformitat legislativa. Es fa una llei d’urbanisme per tota Catalunya, però no és mateix un municipi de 300 que un de 3.000 habitants. Tenen les mateixes obligacions, però no els mateixos recursos. És un objectiu molt ambiciós. Nosaltres hem format part de l’equip redactor de l’agenda rural, que dissenya una sèrie d’accions per assolir l’equilibri territorial tan necessari a Catalunya. No obstant això, ens falta un objectiu que treballem, des del 2018 que és aconseguir l’estatut dels micropobles o del món rural, com se l’anomena, que recollirà que les lleis s’hagin d’adaptar en funció de la població dels municipis. Pensem que en un any o any i mig s’aprovarà.
Ara per ara quines serien les prioritats i els principals reptes de futur per als micropobles?
Hem de solucionar la manca d’habitatge a les zones rurals. Per aconseguir l’equilibri territorial hem d’actuar en quatre eixos, un és l’habitatge per fixar la població, que la gent jove no marxi i vinguin emprenedors de fora. El segon, per fer pobles vius necessitem una activitat econòmica diversificada. El primer sector és el més important, però cal que s’actualitzi, innovi, i ofereixi un producte de qualitat i valor afegit, més que augmentar contínuament la productivitat. Les noves tecnologies ens permeten, a més obrir-nos al món per ampliar el mercat.
Ha canviat el perfil dels habitants dels micropobles darrerament? La digitalització i el teletreball han jugat un paper rellevant o creus que poden arribar a fer-ho en el futur?
Sí, hi ha hagut alguns casos que han vingut a viure a zones rurals, però no molts. El que sí es va produir és una mica de picaresca, i durant el confinament alguns es van empadronar als pobles per poder-se desplaçar.
El tercer eix, molt destacat, és la mobilitat, tant la física com la virtual. És molt important que tots els municipis tinguem cobertura digital i amb una velocitat adequada, coherent als temps que corren. Això facilitarà el teletreball, però també ho necessiten els professionals del primer sector, per gestionar, fer tràmits, vendre… Les carreteres ens uneixen al poble veí, la fibra òptica ens uneix al món.
“Es fa una llei d’urbanisme per tota Catalunya, però no és mateix un municipi de 300 que un de 3.000 habitants.”
“Els serveis s’han d’impulsar des dels ajuntaments i fer xarxa entre els pobles.”
“Estem en contra dels macro projectes energètics perquè ens portaran al despoblament.”
El quart eix són els serveis de tota índole, mèdics, educatius, comercials, i també culturals, que no es poden obviar. No ens podem permetre que no hi hagi activitats culturals de manera assídua. Hi ha municipis que perden població per manca de serveis. Hem de ser capaços de treballar aquests 4 eixos de manera simultània, si no, no funcionarà. El gran repte és aquest perquè estan interrelacionats. L’administració pot posar solució en el tema habitatge amb borsa d’habitatges. Els serveis s’han d’impulsar des dels ajuntaments i fer xarxa entre els pobles. S’ha d’impulsar el transport públic a les zones rurals per poder fer actuacions en xarxa i no de dependre del vehicle privat.
Quins projectes teniu en marxa?
Juntament amb el SOC, hem posat en marxa un projecte amb el qual es contractarà a un membre d’una família de refugiats que aculli el micropoble, això serà per un any i per treballar per l’ajuntament. Ha sortit recentment la convocatòria amb 40 llocs de treball, i l’objectiu és repoblar, integrant famílies al poble. Estudiarem cada cas i en funció del seu perfil professional, idioma i procedència podrà desenvolupar un tipus de feina o un altre.
També estem amb una nova edició del festival Itinera de música. L’any passat vam aconseguir 110 festivals en micropobles i enguany portem 150. Portem música poc habitual als micropobles com jazz, blues, bossa nova, rumba catalana… A més, hem fet la presentació d’una prova pilot que consisteix en una exposició de quadres de pintors de renom com Mariscal, Subirats, Tàpies, entre altres, que ens cedeix associació de les Nacions Unides d’Espanya per fer ruta per micropobles de Catalunya. Si té bona acollida, l’any que ve es farà extensiu a tots els micropobles. Per una altra banda, estem treballant en un festival de teatre, FAST, a Girona; i a Lleida estem preparant un festival de microteatre, representacions d’uns 20 minuts, en micropobles. Hi haurà 27 dobles representacions, en els municipis que s’hi vulguin adherir.
I cada sectorial està seguint els seus projectes com el seguiment del Pla de Càmpings de Catalunya, l’erradicació de l’amiant, l’agenda urbana, plans de joventut, entre molts altres.
I respecte a les energies renovables quin seria el vostre posicionament i quines activitats esteu realitzant?
Vam fer unes taules per sensibilitzar i perquè tothom prengués partit i van funcionar molt bé. Nosaltres estem en contra dels macro projectes energètics perquè ens portaran al despoblament, deixaríem de tenir activitat econòmica. Parlo de parcs de 200 o 800 hectàrees. Aquests models no aporten llocs de treball a llarg termini, només ho fan durant el muntatge. Edificar plaques solars resulta molt fàcil en els terrenys conreats perquè són plans, però no ens podem permetre perdre terres de cultiu o explotacions ramaderes.
Quina imatge tenen des del món urbà dels micropobles i quina imatge voldríeu transmetre?
Hi ha una mentalitat que hauria d’anar canviant que creu que les grans oportunitats es generen a les grans ciutats, i no és cert. Per altra banda, als nostres municipis ningú pateix gana ni dorm al carrer i, si vols treballar, acabaràs treballant. No veus a ningú carregant ferralla. Tenim bona qualitat de vida. La imatge que transmeten alguns del món rural és una imatge que correspon als anys 50, no es respon a la realitat. El món rural ha evolucionat, els tractors tenen una tecnologia capdavantera, i el pagès ara ja és un empresari que necessita saber d’economia, de tecnologia, de màrqueting i de vendes.