UNA GRANJA QUE (EN)CANTA A L’ENTORN
Hipòcrates va dir “La natura obra sense mestres”, però clar, llavors encara faltaven centenars d’anys perquè nasqués en Josep Maria Porté. Pot semblar exagerat, però quan un veu els resultats dels esforços de les idees d’aquest granger de vedells, entén que la cita es pugui posar en qüestió.
Molts dels articles d’aquesta secció recullen realitats peculiars de moltes explotacions. Normalment en destaquen un o dos aspectes, però en el cas que ens ocupa, això es dispara. I és que a Porteramadera (s’escriu així) els elements poc habituals d’una granja són molts i de ben interessants.
Començarem per un que ha estat força mediàtic, el de posar música clàssica als vedells de l’explotació. El seu titular, Josep Maria Porté, no és que hagi endollat un altaveu amb qualsevol recull musical que sona “en bucle”, sinó que ha distribuït un reguitzell d’aquests aparells per diversos punts estratègics de la granja i ha seleccionat una emissora de ràdio especialitzada en aquest tipus de sintonies. A més, aquest soci de JARC, explica que ha triat aquest dial perquè la qualitat de so és millor que el d’altres opcions radiofòniques. Tot plegat ho fa sota l’aval, afegeix, d’estudis que demostren els beneficis que suposa implementar aquesta “teràpia musical” al bestiar. En aquest sentit, un d’ells fou llegir com en vaques lleteres, aquest so provocava un relaxament que es notava en la fase de munyida. De fet, les normatives de benestar animal ja fa temps que van en aquesta línia de buscar elements de tota mena per millorar l’estança de l’animal a la granja, però aquí s’apliquen uns “extres” per ser, encara més exquisits en la matèria, com l’ús de ventiladors que, a part de refrescar, allunyen invertebrats incòmodes pels vedells com mosques i mosquits. De fet el confort animal també es nota en l’espai que disposen, més del que marca la normativa o del molt bon jaç del qual disposa.
La ingesta del bestiar també juga un paper clau en la qualitat de la carn. Això és més conegut pel conjunt de la ciutadania que de ben segur que sap, ja que moltes granges aposten per un quasi menú gurmet pels seus animals. En Josep Maria també ho fa i sota la premissa de la màxima proximitat de la matèria primera per ser més sostenible. El que sobta és que, a més, li dóna un paper fonamental al beure, a l’aigua. En aquest sentit ha instal·lat a la seva explotació un sistema de filtratge que aconsegueix una aigua de millor qualitat. Aquesta importància del paper que juga l’aigua, en altres indrets del món es té molt en compte. És el cas del Japó, amb la reputada carn de Cobe. El filtratge aconsegueix que l’aigua sigui pura, que estigui del tot neta. I és que, com recorda el mateix Josep Maria, un d’aquests animals pot veure 40 litres d’aigua al dia, per tant, aquesta ingesta juga un paper clau en el seu organisme i la qualitat de la seva carn.
El treball de l’entorn és tant o més important que el que hem esmentat fins ara. Aquest lleidatà, un enamorat de la natura, fa temps que transita pel camí de la sostenibilitat. Cada dia que passa, la seva explotació afavoreix més la biodiversitat de l’entorn alhora que se’n sap aprofitar per lluitar, per exemple, contra plagues. En aquest sentit, aquesta granja situada a Sucs (Lleida, Segrià) compta amb incomptables caixes nius per a diferents inquilins. N’hi ha, per exemple, per a ratpenats o per a rapinyaires i espais que faciliten la nidificació d’ocells com l’abellerol. Aquests animals mantenen a ratlla mosquits, mosques o rosegadors. A més, i com ell mateix explica amb la il·lusió que el caracteritza quan parla de natura i de la seva explotació, se sent terriblement afortunat de treballar cada dia amb aquests ocells i poder-los tenir tan a prop.
Aquesta “sana batalla” cap a la sostenibilitat implica una autoexigència diària. S’imposa reptes com seguir disminuint la petjada de carboni. I per poder certificar amb més garanties que navega en la bona direcció treballa colze amb colze amb la Universitat de Lleida per saber els índexs en què es troba. De fet, acabem de conèixer els resultats. Els primers resultats que han arribat, indiquen que ha aconseguit rebaixar un 5% la petjada de carboni, això, en una explotació com aquesta, és l’equivalent al que suposen 33 turismes fora de circulació durant un any.
Aquests estudis, a més, també han certificat que les dietes a base de farratges fan que els índexs de la carn en omega 3 i omega 6 siguin alts. Cal recordar que es tracta de dos importants i saludables àcids grassos. L’estudi, encara ha de reportar moltes més dades com les citades. Aquestes només són unes de les primeres certeses que ja s’han pogut constatar.
Tota aquesta feinada extra de la qual només hem presentat un tastet, algú podria pensar que escanya a en Josep Maria. Però els que l’hem pogut conèixer veiem que és just el contrari, fa que li doni molt més sentit al què fa, el manté viu i feliç. I això, en molts estils de vida és car de veure, és de fet tot un luxe, del que no només se’n beneficia ell sinó els consumidors de la seva carn i, sobretot, l’entorn del què forma part.
