JARC defensa una política agrària comuna exclusivament dirigida als agricultors i ramaders professionals, que doni suport a tots els sectors. L’organització agrària aposta per un model regionalitzat de la PAC, adaptat a les especificitats de Catalunya.
Assegurar uns preus dignes, a partir de regulació de mercats i prevenció de crisis, i equiparar la renda agrària a la mitjana d’altres sectors són aspectes essencials per garantir el relleu generacional.
En l’actualitat els professionals de la vinya, l’horta, la fruita dolça, l’olivera, la planta ornamental, el conill, el porcí o l’equí, no poden accedir als ajuts directes de la política agrària comuna. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya considera que tots els sectors haurien de poder tenir accés aquest suport econòmic. Això seria possible si quedessin exclosos “els agricultors de sofà” (aquells que no es dediquen a l’agricultura com a activitat principal), i si unes poques grans empreses no acumulessin el gruix del finançament europeu.
JARC considera que un pla estratègic català donaria millor resposta a les necessitats del camp català. Si això no és possible, el segons pilar de la PAC, els Plans de Desenvolupament, hauria de continuar sent regional (autonòmic) per poder-lo adaptar a les necessitats dels agricultors i ramaders catalans.
La política europea ha de posar als joves al centre, i facilitar la seva incorporació al sector agrari per garantir el relleu generacional al camp. “Està en joc la sobirania alimentària, l’enfortiment del teixit econòmic, la cura de la natura i el manteniment d’unes zones rurals vives”, afirma Joan Carles Massot, president de JARC.
El camp és una activitat essencial que hauria de resultar atractiva per als joves, i amb aquest objectiu, l’entitat reclama que les administracions competents vetllin perquè s’acabi amb les pràctiques deslleials entre els diferents agents de la cadena alimentària, així com amb relació als acords amb països tercers. Els productors europeus han de competir amb els preus de productes extracomunitaris, en desigualtat de condicions. El camp a Europa compleix unes normatives sanitàries i laborals molt més exigents i estrictes que molts dels països extracomunitaris que importen els seus productes.
Per evitar aquesta situació exigeix més controls de traçabilitat i que els tractats no ens deixin en una posició desavantatjosa.
Demanem
- Una PAC dirigida exclusivament als agricultors i ramaders professionals.
- Una PAC que prioritzi els joves agricultors i noves incorporacions.
- Garantir una estructura de mercat i sense pràctiques deslleials.
- Cap sector productor exclòs dels ajuts directes. És important que els diferents sectors puguin accedir a fons per modernitzar les seves explotacions i ser més competitius.
- Igualtat de condicions entre tots els estats membres, amb un primer pilar comú, el dels ajuts directes, i un segon pilar variable.