Cesc Boronat decidia fa set anys fer el salt, passar de només produir a elaborar també el seu propi vi anomenat “Tanca els Ulls”
Als seus 30 anys, Cesc Boronat té molt clar que vol que siguin els seus vins. D’entrada un producte honest, fet amb l’afecte que una petita producció pot rebre. Per això defuig d’un gran creixement que li faci perdre el control directe de les seves vinyes i ampolles. Actualment està fent unes 22.000 ampolles, no descarta arribar fins a les 40.000 o a les 50.000, però no superar gaire més aquestes xifres.
I és que com explica aquest soci de JARC, pensar en grans volums no li permetria fer la mateixa qualitat. Per això té clar que ha de posar límit al seu creixement. I encara està més segur que els seus productes han de continuar sent 100% una expressió del territori on es troba, és a dir, a Nulles (Alt Camp). De fet, ell mateix titlla aquest objectiu com una obsessió. Això vol dir que han d’expressar, com hem pogut constatar en provar-ne algun, la heterogeneïtat d’un lloc, amb un paisatge típicament mediterrani, que defuig del monocultiu on, tot i que la vinya hi té una especial presència, els camps d’ametllers, els garrofers, les oliveres, la pedra seca i els bosquins taquen de diversitat un espai on el mar de fons és fa ben present agafant un xic d’alçada.
En boca, la marinada també hi diu la seva. I tot plegat és el que en Cesc n’espera dels seus vins, que siguin aquell producte que narren un lloc, sense trampes, i això no només fa referència a un municipi en concret sinó, fins i tot, com ell mateix detalla, a finques o vinyes en concret on hi ha els seus propis microclimes. De fet, per això ell mateix explica que defuig dels concursos de vins, perquè al seu entendre, aquests no acaben valorant amb tota la seva dimensió aspectes com aquests i tampoc atenen una qüestió, que pel Cesc és important, i és que cada vi és per a determinats moments. Pel que fa a varietats, treballa amb macabeu, cartoixà, malvasia i garnatxa negra. Del procés, aquest jove productor en destaca que els seus vins estan elaborats sense filtrar, sense additius, amb llevats naturals i sense sulfits.
Potser això explica que tot i la seva curta vida empresarial, els seus vins ja hagin volat fins a llocs tan llunyans com Japó, Canadà o els Estats Units, mercats aquests que saben valorar els productes amb un valor afegit
Pel que fa al pas de tirar-se a la piscina amb l’elaboració, aquest jove explica que va posar-se a estudiar viticultura i enologia quan tenia 18 anys i que, en acabar, va treballar en diferents cellers d’arreu, des de nova Zelanda a Ribera del Duero o Galícia. Aquesta fase li dura uns 5 anys. Això li va permetre no només agafar més coneixements sinó fer créixer la passió pel món del vi. Així que amb aquesta empenta que ja portava i poder-se acollir a un pla de millora van acabar de facilitar que acabés donant el pas.
L’espai on s’ubica el celler també té una història pròpia, i és que fa més de 100 anys ja s’hi produïa vi. És a la planta baixa de la casa familiar. Per condicionar-ho va caldre treure tots aquells objectes que s’acumulen al cap de dècades de ser emprat com a magatzem, però el resultat final és el d’un espai amable que convida a endinsar-se a la cultura del vi. Per cert, precisament aquest aspecte, el d’endinsar-se dins el món del vi també és un que treballa en Cesc amb propostes enoturístiques, tot i que reconeix que, de moment, aquest àmbit el tracta poc, i això ha fet que hagi rebut pocs grups.
Qui sí que acostuma a visitar casa seva són els distribuïdors. En Cesc explica que aquests volen conèixer les noves referències que adquireixen, un fet, que de ben segur el beneficia, i és que el que hem explicat, ell ho transmet amb una passió i seguretat contagiosa. Potser això explica que tot i la seva curta vida empresarial, els seus vins ja hagin volat fins a llocs tan llunyans com Japó, Canadà o els Estats Units, mercats aquests que saben valorar els productes amb un valor afegit, com també ho fan estats com Anglaterra, Suïssa o Alemanya on també hi és present aquesta marca “Tanca els ulls”.
És molt probable que el nom, com a un servidor, d’entrada us xoqui. Però coneixent la proposta, un veu que és un encert, perquè diu moltes coses i totes elles de la filosofia d’aquest soci de JARC. D’entrada deixar la vista enrere aguditza la resta dels sentits, en que l’olfacte i el gust ens transporten en aquesta terra tan autèntica i mediterrània com la de Nulles. A més, és sinònim de repòs, de deixar de córrer, de prendre’t el temps per estar per una sola cosa. I si un tanca els ulls, el que fa és deixar lo superficial a una banda, de voler abraçar cinquanta coses per centrar-se un una en concret, en quelcom essencial, que és ni més ni menys, el que busquen (i troben) els vins del Cesc.
