El glop verd de l’Ivan Caelles que ha sorprès a tothom!
Veni, vidi vinci. Oliba green beer ha aparegut de sobte al mercat amb una proposta innovadora que ha atret a mig món tot i la paràlisi global de la Covid19
Diuen que la sortida al mercat d’un producte és el pas més complicat. Cal donar-se a conèixer, fer-se un lloc entre la competència i tenir un valor afegit que atregui. Això acostuma a costar mesos o fins i tot anys. Però com es diu en català, també hi ha l’excepció que confirma la regla. Una d’elles l’ha fet possible el soci de JARC, Ivan Caelles amb la seva cervesa verda d’oliva.
La proposta conté tot allò que un vol d’un producte: personalitat pròpia, relat, sabor i bona imatge. I és que Oliba Green Bear (així s’anomena el producte) és l’única cervesa artesana verda feta a partir d’oliva. Concretament de diverses varietats autòctones del Pallars Jussà, on l’Ivan té l’explotació Erm del Pallars. Entre aquestes en trobem una de ben peculiar, la Cua de Cirera, que és la que l’IRTA ha catalogat com la varietat que compta, amb diferència, amb més polifenols (el principal element que explica els múltiples beneficis de l’oli per a la salut).
Aquests elements no tindrien cap mena de valor si en boca, aquesta Pilsen, no sorprengués. I és que l’Ivan insistí, amb molt d’encert, que per parlar d’aquest projecte calia abans tastar la seva cervesa. I la veritat és que aquí també sorprèn el producte. Té l’habilitat de comptar amb un sabor que agradarà als consumidors tant de la cervesa industrial com de l’artesana. Molts cops hem vist que ambdues propostes estan molt distants una de l’altra, aquesta ha sabut posicionar-se en un espai central que agafa el millor d’ambdues parts: la senzillesa de ser beguda de la industrial i el carisma únic d’una artesana. Tastar-la també desvetlla l’enigma de com hi queda l’oliva en aquesta, a priori, combinació impossible. I la veritat és que en aquest aspecte també s’ha sabut trobar aquell terme mig imprescindible perquè puguem, d’una banda assegurar amb claredat que es tracta d’una cervesa i, per l’altra, que l’oliva juga també un paper clau en boca. Així doncs, el sabor és també un element que sorprèn gratament com el verd de la seva coloració.
L’Ivan explica que la idea li sorgí impartint un dels seus tastos d’oli. Allà en comprovar que la gent estava acostumada a engolir vi i cervesa però no oli, va pensar que podria funcionar ajuntar l’oliva en una d’aquestes begudes universals. D’aquesta idea inicial a fer-se realitat, la van separar una bona colla de proves que van durar 7 mesos, fins que l’Ivan va considerar que s’havia assolit el 100% del que ell volia que fos la Oliba Green Bear. I això requeria uns estàndards de qualitat molt alts. Uns processos que l’Ivan explica que ha patentat i que manté en secret.
I si tot plegat no fos prou, aquest projecte vetlla també per les causes socials.
L’espera ha donat els seus fruits, perquè el verd del coronavirus ha compartit part del seu protagonisme amb el d’aquest producte. Ha estat tal l’expectació creada que aquest lleidatà explica que ha rebut trucades de molts països com Rússia, Grècia, Anglaterra, Austràlia, Estats Units, Itàlia o Holanda.
Aquest gran mèrit és inclús major del que un pot imaginar a priori. I és que la situació de confinament global arran de la COVID19 ha fet que les comandes del conegut com a canal HORECA (restauració, càterings, hotels,..) era pràcticament inexistent quan aquesta peculiar cervesa sortia al mercat. Però com explicàvem, tot i això, l’interès del producte ha estat a escala global. Això ha sorprès al mateix Ivan que, tot i aquesta sorprenent realitat, davant la pregunta de si s’havia plantejat arran d’això perdre l’etiqueta de producte artesà per abastir tot aquest interès global, assegurava que no.
En xifres això ha suposat que havien previst produir uns 30.000 litres anuals. Però una setmana següent del llançament, si haguessin atès totes les peticions, haurien d’haver servit 100.000 litres. De fet, aquesta darrera xifra és la que s’han marcat a partir d’ara com a volum màxim que produiran.
I si tot plegat no fos prou, aquest projecte vetlla també per les causes socials. En aquest sentit les olives es xafen al molí de L’olivera (Vallbona de les Monges) on treballen persones amb dificultats. Una altra entitat d’aquestes característiques és la que se n’encarrega de l’etiquetatge, la lleidatana Bo de Shalom. Pel que fa als lots de nadal de fusta se n’encarrega CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció), una agrupació de reinserció de presos que hi ha a Sucs (Segrià) que depèn de la Generalitat. També hi ha ampolles que compten amb una targeta Braille perquè el col·lectiu d’invidents pugui tenir accés a la informació del producte.
L’explotació Erm del Pallars, com apuntàvem a l’inici, se centrava originàriament amb el món oleícola. En aquest sentit, aquest soci de JARC també ha avançat que de les diverses varietats autòctones i recuperades en molts casos, vol potenciar especialment la Cua de Cirera per les esmentades quantitats de polifenols que compta aquesta varietat. Serà, ha afegit, quasi un oli amb propietats miraculoses i això dit d’algú que ha aconseguit la màgia d’una entrada tan especial al mercat, no s’ha de menystenir. Així, que seguirem atents a aquest projecte que ara està verd. Un color però, que ha demostrat que és amb el que l’Ivan sap transitar pel camí de l’èxit.