EL DR. ROBERT SAVÉ MONSERRAT ÉS INVESTIGADOR EMÈRIT DE L’IRTA
Especialista en viticultura i canvi climàtic, professor d’Ecologia en l’UAB, coordinador de l’Area de Sostenibilidad y Cambio Climático de la Plataforma Tecnológica del Vino, consultor d’INNOVI, membre del GECCC, del MedECC, del Consell Científic Assessor del Parc de Collserola i del Consell de Ciutat de Sant Cugat del Vallès.
L’IRTA ha participat en l’Informe sobre el Canvi Climàtic i ambiental a la Mediterrània actual i riscos per al futur, que s’ha publicat recentment. En quina situació ens trobem?
L’informe, al meu entendre, és important per dues raons. Una, perquè regionalitza el problema del canvi climàtic i les estratègies adaptatives i de mitigació a una regió mundial, molt afectada com és la conca mediterrània, tota la nord, on estem, i la sud, d’on ve una important migració. L’altre, perquè després dels informes de l’IPCC (2014), el Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya (2016), junt amb d’altres importants i molts locals de METROBS i DACC, es pot donar en bona part per tancat el període d’estudi, la fase descriptiva, per poder començar ràpida
i decididament a la fase prepositiva i d’aplicació d’estratègies i mesures d’adaptació i mitigació.
I quins serien els principals riscos als quals hauran de fer front els agricultors en general?
L’agricultura, l’alimentació, amb aquestes condicions es veuran directament afectades per l’increment de temperatura, que també comporta un increment en l’evaporació, la reducció en la pluviometria, la incertesa espacial i temporal en el desenvolupament d’aquests fenòmens i dels mercats associada a ells.
Pensem que en la conca mediterrània, tan sols produïm al voltant del 21% de les nostres necessitats en proteïna per l’alimentació directa i indirecta, via ramaderia. Cal afegir que s’espera una reducció del 17% en la producció agrícola associada al canvi climàtic, i la reducció associada al Pacte Verd de la UE, amb l’objectiu d’incrementar la producció orgànica, que porta associada una reducció productiva.
Els canvis en la temperatura, sobretot, generen canvis en la fenologia i el metabolisme dels conreus, això afecta la qualitat del producte final pel consumidor, no vol dir que hagi de ser pitjor, sinó diferent. En l’àmbit ambiental els riscos són i seran la sequera, les temperatures elevades, extremes i/o fora de temporada, amb les seves derivades associades a les malalties, plagues… i en el mercat.
Com afectarà la vinya?
La vinya, com a la resta de conreus llenyosos, és a dir, els que estan bastants anys en un territori, que a més en un 65% és i serà de secà, el canvi climàtic l’afectarà molt, amb les diferències especials pròpies de cada DO o parcel·la. Cal, però ponderar aquests efectes negatius.
Volem associar la vinya, el vi i el cava a un territori, i per tant, aquesta premissa a priori negativa i/o limitant l’hem de positivitzar. Com? Doncs fent molt èmfasi en el sòl, en el gran oblidat des dels anys 70, millorant les seves característiques físiques, químiques i biològiques. Això representarà una reducció de l’erosió i un increment en la retenció d’aigua, una major capacitat d’intercanvi d’elements químics fertilitzants, captura de carboni, augment en la biodiversitat funcional (emissions de GEH, competència amb patògens, hormones pel cep, especificitat en la fermentació del most, etc.); optimitzar l’ús d’acord amb l’objectivitat del material vegetal existent i/o de neoformació, per resistir i produir amb nous problemes com les onades de calor, la respiració nocturna, la permeabilitat cuticular.
Cal tecnificar la vitivinicultura de manera responsable i adequada, fent èmfasi sempre en el procés, no en què l’aparell sigui mecànic, telemàtic… Cal millorar i implementar coneixement tecnològic que es disposa pel regadiu en els secans, i aprofitar les projeccions agro climàtiques, com a eina per col·laborar en la presa de decisions associades a l’on, el què, el com, i fins quan… de les vinyes.
“Cal tecnificar la vitivinicultura de manera responsable i adequada, fent èmfasi sempre en el procés, no en què l’aparell sigui mecànic, telemàtic…”
“amb recursos del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, junt amb 8 bodegues, l’IRTA amb l’EE/ CSIC estan desenvolupant l’Observatori de la sequera de l’Alt Penedès, com a eina setmanal d’ajuda als viticultors.”
Les DO catalanes tindrien especificitats i condicionaments diferents? Esteu treballant en aquest sentit?
Totes del DO catalanes tenen especificitats molt marcades per la seva distribució geogràfica en el país i també dintre d’elles, a causa de l’orografia, geomorfologia o microclima, amb les seves necessitats hídriques específiques.
Actualment l’IRTA segueix treballant en aspectes concrets d’aquest tema, junt amb el SMC, ICGC, CREAF, EURECAT, CTFC, INCAVI, ACA, URV, UB i UdL, entre altres, ja que les solucions holístiques, passen per coneixements i complicitats àmplies, més quan el factor temps i recursos econòmics són limitats i, per tant, la sinèrgia és clau per superar-los.
Com es poden preparar els viticultors per minimitzar aquest impacte?
Els agricultors han de preparar-se d’acord amb informació objectiva de tot el que passa i passarà i d’una formació àmplia, holística quant als conceptes base i molt específica, quant a les opcions i solucions per cada cas i situació. A la vegada, han de comptar amb suport tecnològic i humà per la presa de decisions i l’avaluació d’aquestes, per tal de poder-les anar adaptant a cada circumstància.
En aquesta línia, amb recursos del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, junt amb 8 bodegues, l’IRTA amb l’EE/ CSIC estan desenvolupant l’Observatori de la sequera de l’Alt Penedès, com a eina setmanal d’ajuda als viticultors.
També l’SMC i l’IRTA han començat unes proves respecte d’avisos de fredorades i cops de calor. El problema és suficientment important per esmerçar-hi els recursos disponibles, que de vegades, es tracta de saber com optimitzar-los, redefinint objectius i per tant responsabilitats.
Què en penses de les varietats resistents VRIAACC?
Entenc que és una bona solució, entre moltes altres, per fer front a la sequera i els fongs, d’acord amb el que m’han explicat Josep Maria Albet i les bodegues Piñol, Alta Alella i Albet i Noia, junt amb el que he llegit, i també del que he après en els assajos desenvolupats conjuntament entre aquestes bodegues i la doctora Felicidad de Herralde de l’IRTA, quant a seleccions primerenques respecte de malalties fúngiques i característiques de la cutícula associades a la resistència als fongs i la deshidratació.
Al meu entendre, caldria seguir la línia de recerca associada a les característiques físiques i químiques de les cutícules, per aplicar-ho en varietats pròpies.
Reg, sí, on es pugui assegurar, on sigui compatible amb altres usos de l’aigua, on el seu ús no incrementi la petjada de carboni del producte final i no impliqui un increment en la petjada d’aigua grisa.
Esteu treballant en varietats més resistents a la sequera, com els porta-empelts? En què consisteixen?
L’IRTA ha treballat i segueix treballant en varietats i clons resistents a la sequera i cops de calor. Els treballs fets amb portaempelts daten de fa uns quants anys, malauradament no se segueixen fent. No per manca de bons resultats, idees i metodologia, sinó per la baixa oferta actual i per demanda de portaempelts, una part vital en el funcionalisme del cep, més en condicions de canvi climàtic.
En aquest escenari de canvi climàtic, podria tenir sentit la vinya de reg?
El reg té sentit sempre que hi hagi aigua per a tothom en la conca i s’apliqui d’acord amb el principi de salvaguarda del recurs, no tan sols d’eficiència, que ha permès incrementar superfície de regadiu, en detriment d’aigua disponible per a altres actors i funcions en l’àmbit de conca hidrogràfica.
En condicions de canvi climàtic, és dir amb un 20% menys d’aigua, cal ser molt curosos en la seva aplicació, ja que s’haurà de reduir, i alhora, plantes adaptades al mateix, en períodes perllongats de sequera poden patir importants nivells d’estrès, més enllà de la pèrdua de productivitat.
Reg, sí, on es pugui assegurar, on sigui compatible amb altres usos de l’aigua, on el seu ús no incrementi la petjada de carboni del producte final i no impliqui un increment en la petjada d’aigua grisa. Segur que amb el que es coneix, es podrà seguir regant i bé, d’acord amb les normes que, per sort, ens hem auto imposat.
El fet que hi hagi afectació de míldiu a zones on no hi havia hagut mai, és una conseqüència del canvi climàtic? Esteu estudiant solucions en aquest sentit?
En el meu ofici, la resposta sempre ha de ser en condicional, fins que no es té prou evidència científica per contestar rotundament. A hores d’ara, per respondre em dirigiria a Joan Reyes del Servei de Protecció dels Vegetals del DACC i a la vegada, prendria en consideració les projeccions ambientals que s’han fet (SMC/IRTA), a tall d’exemple en l’Alt Penedès, i que mostren com al llarg del segle XXI hi haurà un increment de la temperatura, un decreixement en la pluviometria i un manteniment dels dies amb elevada humitat relativa.
Aquesta combinació pot afavorir els atacs de fongs. Cal però, ser molt curosos en les explicacions simples, que molts cops generen problemes complexos.