Article d’opinió de Jaume Bernis, cap sectorial del Porcí
Fa uns dies la Conselleria de Territori va donar llum verda a un projecte de tractament de dejeccions, aprofitant l’impàs de desgovern i sense contestar les moltes al·legacions que es van presentar des de diferents associacions i plataformes de la comarca. Aquest fet torna a posar al sector ramader, i en concret, al sector porcí lleidatà en boca de l’opinió pública i, des del meu punt de vista, no ajuda a millorar la imatge del sector.
Mentre uns ramaders pensen que per gestionar un problema contribuirem a generar-ne un altre, posen per sobre els interessos particulars als interessos generals de les persones que viuen a la comarca, i perjudiquen la imatge del sector ramader, que per desgràcia, es qüestiona i criminalitza sovint en els últims anys.
El més important és que aquest model de gestió de dejeccions pot generar noves economies alternatives per a la ramaderia, en forma de nous recursos com fertilitzants, energia, nous models de bioeconomia, més llocs de treball i el més important, mantenir la nostra gent al territori.
Tanmateix no tots els ramaders pensem igual. Altres estem treballant per aprofitar les oportunitats que s’estan generant a l’hora d’afrontar la gestió de les dejeccions ramaderes. Noves possibilitats obren la porta a complir amb les actuals i futures normatives que es marquen des de les diferents administracions europees, estatals i catalanes. El més important és que aquest model de gestió de dejeccions pot generar noves economies alternatives per a la ramaderia, en forma de nous recursos com fertilitzants, energia, nous models de bioeconomia, més llocs de treball i el més important, mantenir la nostra gent al territori.
El sector ramader no necessita associar-se amb la gestió dels residus urbans. Són molts els sistemes de tractament consolidats per gestionar les dejeccions ramaderes. Vull anomenar alguns: separació sòlid líquid, digestió anaeròbia, plantes de compostatge, nitrificació i desnitrificació, processos de separació per membrana i electrocoagulació de la fracció liquida dels purins… Cal també recordar que es troben en funcionament les plantes de cogeneració, aturades durant uns anys, aprofitant l’aposta de les plantes de biogàs, una altra alternativa més a tenir en compte.
D’alternatives n’hi ha moltes abans de barrejar les dejeccions ramaderes amb els residus urbans. Els ramaders que pensem i treballem amb els sistemes de tractament anomenats, veiem que segueixen la línia que marca Europa, amb el Pacte Verd i la transformació econòmica que faran possible un futur sostenible amb l’aplicació de l’estratègia “de la granja a la taula”.
Aquest model vol aconseguir una energia neta assequible i segura, amb un ús eficient dels recursos que es poden generar i transformar en el territori per aconseguir una contaminació zero i un medi ambient lliure de substàncies tòxiques, preservant la biodiversitat i la restauració dels ecosistemes propis.
Els que pensem i treballem diferent volem que la imatge i l’opinió del sector canviï en positiu, un sector que està demostrant que, en general, fa les coses ben fetes. Som els primers interessats a gestionar correctament les dejeccions ramaderes i aprofitar les oportunitats que ofereixen els nous sistemes de tractament, sempre preservant la sostenibilitat del medi.
Des de JARC i COAG, apostem per una economia circular, aprofitant els recursos orgànics que es troben al nostre territori, i els purins i fems que produeix la ramaderia. Aquest és el model que defensem i que cal impulsar amb la col·laboració de l’Administració i sempre amb el vistiplau de la gent que viu i treballa al territori.