El seu paper pol·linitzador és clau per a produir una gran quantitat de fruites i verdures que consumim, per preservar els ecosistemes locals i cuidar la biodiversitat del nostre planeta. Un 75% dels aliments que es produeixen depenen de les abelles, segons la FAO.
Amb motiu del Dia Internacional de les Abelles (20 de maig), JARC ha reunit a quatre experts en la matèria al Jardí Botànic de Barcelona, amb l’exposició “Més que abelles. Pol·linitzadors i flors, la vida en joc” de fons, que han aportat diferents visions sobre aquests artròpodes en perill, que cal protegir per garantir l’alimentació, la biodiversitat i els ecosistemes del planeta.
Les poblacions d’abelles s’han reduït un 50% arreu del món durant les darreres dècades, i continuen amb una tendència a la baixa. Joan Pino, director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i doctor en Biologia, adverteix que la falta de pol·linitzadors tindrà greus conseqüències per als ecosistemes locals, la biodiversitat i l’alimentació de tot el planeta.
Molts dels cultius agrícoles depenen dels pol·linitzadors. Entre ells juguen un paper especialment destacat les abelles per la seva enorme capacitat de transportar pol·len. No totes les abelles elaboren mel, però totes elles són essencials perquè faciliten la producció de molts aliments. Tant les solitàries com les de la mel pertanyen a la mateixa família i coexisteixen des de fa milers d’anys. Ambdues són necessàries per la seva tasca pol·linitzadora.
Ernest Mas, agricultor ecològic i director tècnic de Verdcamp Fruits, explica que sense elles, la fruita i la verdura ens costarien el doble i serien molt menys nutritives. La lluita contra una plaga va portar la seva empresa a crear ambients favorables per a la flora i la fauna auxiliars, els millors aliats per al control de plagues.
A més, algunes d’elles, l’apis mellifera, són productores no només de mel, sinó d’altres superaliments saludables i energètics, com són el pol·len, la gelea reial i el pròpolis. Els apicultors vetllen pel seu benestar i la seva supervivència, afirma Joan Maria Llorens, cap de la sectorial d’Apicultura de JARC, i afegeix, “agricultors i apicultors hem d’anar de la mà, perquè ens ajudem mútuament”.
Per preservar els pol·linitzadors, i les abelles en particular, necessitem paisatges mosaic. Això significa, segons explica Berta Caballero, conservadora d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha d’haver-hi varietat de cultiu i marges ben preservats amb flora arvense (coneguda com a males herbes) que els hi serveixi com a aliment, així com que disposin de llocs on fer els seus nius. Caballero posa l’accent també en la importància dels cultius i l’agricultura i tem que l’especulació del sòl agrícola, a causa de la implantació de parcs d’energies renovables, torni a comportar pèrdua de terres de cultius, com ja va succeir amb la bombolla immobiliària.
Planta una flor autòctona
Amb aquesta acció individual, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya fa una crida perquè demà, 20 de maig, Dia Mundial de l’Abella, tothom pugui contribuir a protegir les abelles, fent un front comú, com elles, cooperant en plural.
#PreservemLesAbelles