JARC celebra que la Generalitat s’estigui plantejant l’ús de biocides per posar fi a la plaga de conills que afecta cultius arreu Catalunya, com l’entitat havia proposat temps enrere.
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya considera que per tal de controlar altres espècies de fauna que han crescut excessivament (senglars, tudons, cabirols, conills), s’hauria de plantejar una estratègia conjunta aplicant, a més, llaços, gàbies i trampes. Algunes d’aquestes espècies, no només provoquen pèrdues a agricultors i ramaders sinó que protagonitzen atacs i accidents de trànsit.
Alguns camps de cereals s’han hagut de plantar dos cops aquest any, i així i tot, ja han perdut la collita, a causa dels conills. En alguns casos, com en plantacions de blat i ordi els danys han arribat al 100%. Davant aquesta situació desesperada per als agricultors, el biocida és una bona solució per posar fi a la superpoblació d’aquesta espècie. Així ho demostra l’experiència, ja que aquest producte s’està utilitzant amb aquest mateix fi en infraestructures públiques.
Lluís Viladrich, cap de la sectorial de Fauna de JARC, considera que seria una mesura molt positiva. Part de l’opinió pública no és conscient del perill i els danys que causen les poblacions descontrolades d’espècies salvatges “però segur que poden imaginar-se com caldria actuar si tinguessin una plaga de ratolins o paneroles a casa seva”, apunta Viladrich.
L’entitat recorda que hi ha altres espècies amb una densitat desmesurada, com ara els tudons, els senglars, i els cabirols, que provoquen grans afectacions en finques de conreu d’horta i fruiters, principalment. Els senglars representen, a més una amenaça a la bioseguretat de les granges porcines, com a transmissors de la pesta porcina africana, protagonitzen atacs i provoquen accidents de trànsit.
”Agraïm la feina dels caçadors i l’actitud de l’administració, tanmateix la realitat demostra que aquestes mesures són insuficients, cal posar en marxa d’altres”, apunta Viladrich que enumera algunes més que ja han fet arribar a l’Administració fa temps:
- La figura del caçador professional, donada la situació crítica que travessen moltes llars de Catalunya, que es destinin els conills abatuts al banc d’aliments o altres institucions socials de recapte d’aliments.
- Prohibir la caça de rapinyaires, teixons i guineus.
- Autoritzar als productors agraris a col·locar gàbies a les seves propietats.
- Eliminar les mesures que dificulten la caça.
- Analitzar quins vedats tenen més dificultats per controlar les poblacions de conills, per declarar-hi l’emergència cinegètica i podem aplicar actuacions més contundents.
- Incloure a la normativa la possibilitat de fer batudes nocturnes.
El DACC ha reconegut en diverses ocasions que aquesta problemàtica no es pot resoldre només amb la caça recreativa i ha acordat analitzar les mesures proposades, però la falta de continuïtat dels càrrecs fan que no s’arribi a materialitzar les polítiques necessàries i que cada cert temps es torni a començar de zero, avaluant la situació i tornant a reobrir un procés que mai es tanca.
La llei de caça catalana no pot esperar més
L’organització agrària reitera, que fa anys que s’està parlant de publicar la llei de caça autonòmica, donat que som l’única comunitat que encara es regeix per la norma estatal de 1970, absolutament desfasada. En conseqüència, JARC demana al DACC que la tramiti amb urgència per poder posar en marxa noves línies d’actuació.