Reduccions de collita per sequera i fauna salvatge i més increments en els costos de producció pel conflicte a Ucraïna se sumen als problemes de viabilitat que ja tenien moltes empreses agràries.
L’organització demana a Acció Climàtica que posi en marxa de forma urgent la línia de crèdits per a explotacions de llet anunciada el desembre de 2021 i pressioni a l’Estat espanyol per facilitar liquiditat al sector agrari català i activar mesures europees de crisis de mercat.
Representants de l’Executiva de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) s’han reunit amb la cúpula del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) per demanar mesures de suport urgents per al sector agrari professional.
“Els previsibles efectes del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia cauen com una llosa sobre la producció d’aliments catalana i cal activar un pla de xoc ràpidament”. Joan Carles Massot, president de JARC ha demanat a l’equip de Jordà que pressionin a l’estat espanyol per facilitar liquiditat a les empreses agràries davant l’increment constant dels costos i activar mesures europees de crisis de mercat.
L’organització és crítica amb la gestió de la greu problemàtica que afecta el sector lleter català. Fa tres mesos que Jordà va anunciar una línia de crèdits de deu milions d’euros per a les explotacions de llet, però el més calent és a l’aigüera.
“La proposta del Govern català de crear l’Institut de la llet per aconseguir que es valori més aquest aliment, servirà de ben poc si abans no aconseguim mantenir les granges catalanes”, indica Josep Maria Freixa, president de JARC a Barcelona i ramader de llet. “I els controls perquè es pagui per sobre el cost de producció també s’han de posar en marxa ja, si no moltes ramaderes i ramaders s’hauran quedat pel camí. En els darrers deu anys han plegat la meitat de les granges de llet catalanes. No podem esperar més”.
Els representants de JARC demanen més actuacions a curt termini per resoldre els problemes de la pagesia, perquè les propostes aplicables a mitjà i llarg termini sembla que costen molt de concretar i posar em marxa.
Control del preu als contractes
La llei de la Cadena Alimentaria es va modificar a finals de l’any passat per introduir la prohibició de pagar per sota el cost de producció, però la dificultat jurídica d’acreditar-ho provoca que no es pugui aplicar. En el cas de la llet, l’Observatori de preus gestionat pel DACC, que marca el que costa produir un litre d’aquest aliment de mitjana, sembla ser insuficient per defensar els interessos de ramaders i ramaderes.
Protecció dels espais agraris
El 2019 es va aprovar la llei d’Espais Agraris, però el fet que encara no se n’hagi fet el desplegament deixa les terres de cultiu absolutament desprotegides. El Govern català no té entre els seus objectius immediats definir el Pla territorial agrari general i la pagesia tem que la instal·lació contra rellotge d’energies alternatives pot trinxar encara més l’economia agrària.
Mesures urgents de control de la fauna salvatge
JARC fa anys que defensa que la caça no és la solució als problemes creixents provocats per unes poblacions de fauna salvatge descontrolades. En les diferents taules de treball proposa l’activació de 22 mesures alternatives, com la instal·lació de trampes, reclamant una compensació econòmica per als afectats davant la inacció de l’administració catalana.
Altres propostes de l’organització són establir uns ajuts per als productors que suporten danys per fauna salvatge pel compliment de mesures per afavorir favor la biodiversitat, re-formular l’assegurança per sinistres de fauna, exempcions del compliment de determinats requisits per cobrir ajuts.