El conflicte bèl·lic fa perillar la vital entrada de la meitat de panís a l’estat, provocant un encariment de l’alimentació animal.
L’organització agrària demana al Ministerio d’Agricultura un pla de xoc per fer front a la sequera i l’augment de costos, i mesures de gestió de crisis de mercat urgents a la UE.
El conflicte bèl·lic que ha començat a més de 2.000 quilòmetres de Catalunya, afecta ja a l’economia agrària del país. I és que l’estat assetjat, Ucraïna és un gran exportador de productes alimentaris bàsics. En aquest sentit, dels cereals que s’importen a l’estat espanyol, una bona part venen d’aquest anomenat graner d’Europa.
Un exemple especialment sagnant és el del panís. Espanya en general, i molt en particular Catalunya, necessiten grans entrades d’aquest producte, especialment per generar l’aliment dels animals de granja. Del total que arriba, quasi la meitat (entre un 40-45%) prové d’Ucraïna tal com ha explicat l’experta en mercats cerealistes, Mercedes Ruiz a la jornada que ha organitzat JARC aquest divendres al matí a Golmés (Pla d’Urgell). Una sala plena, amb 150 assistents, ha pogut conèixer aquests i altres factors que a dia d’avui, desestabilitzen aquest mercat.
Els caps sectorials de cereals i farratges inaugurant la jornada
L’atac rus genera una seguretat i una incertesa al sector: serà catastròfic, però no se sap fins a quins nivells
D’entrada, la incertesa que tot plegat ha generat porta aparellada l’especulació. Un bon exemple, ha explicat la mateixa directora d’Aestivum, l’hem pogut veure en les darreres hores, en què Egipte ha llençat una oferta de compra de producte que només ha rebut una sola oferta. Això indica que els operadors volen esperar a vendre el gra disponible ja que és més que probable que el preu segueixi escalant, podent arribar a cotes mai vistes. Les cotitzacions de Mercolleida acaben de registrar unes pujades de cotitzacions de 25 euro per tona al panís i a l’ordi; i de 27 al blat, és a dir sobre un 10% d’una cotització que ja és actualment alta. Unes xifres, especialment en el cas del blat de moro, que els experts apunten que no han tocat sostre, però tampoc s’atreveixen a pronosticar fins quant s’enfilaran, però no és gens descartable que s’arribin a quotes mai vistes.
Tot plegat té efectes col·laterals per la resta de la pagesia, com l’encariment del primer cost de producció de les granges, l’alimentació, que, afegit a altres despeses disparades de preu com energia, mà d’obra o matèries primeres, posen en serioses dificultats la viabilitat de les explotacions ramaderes. Tant és així, que ja es comença a notar un descens de la cabana ramadera catalana. De fet, hi ha grangers que demanen a les seves integradores que no els portin bestiar, confiant que la situació millori, però el cert és que els pronòstics actuals més aviat indiquen el contrari.
Sobre tot plegat, qui sí que n’hauria de sortir beneficiat és el sector productor de cereals. Però això a casa nostra, tal com ha recordat el cap sectorial d’aquest àmbit de JARC, Vicenç Pascual, pot no acabar sent així, i és que la sequera que es pateix pot produir una davallada importantíssima de producció. Ell mateix ha recordat que ja estem en temps de descompte, és a dir, que la manca de pluges ja afectarà, passi el que passi, a la propera campanya. De fet, si es confirmen les previsions de manca d’aigua durant les properes setmanes, la caiguda de producte ja podria oscil·lar, en determinades zones de secà, del 30 al 80% segons ha estimat el mateix Pascual.
Per tot plegat, des de JARC, s’ha exigit a les diferents administracions que actuïn urgentment, aplicant mesures ràpides i efectives cap al gruix dels sectors afectats per les diferents greus situacions de la conjuntura actual. Per exemple, tal com ja es va demanar al ministeri d’agricultura, impulsar un pla de xoc per fer front a la sequera i l’augment de costos. En el cas de la Unió Europea, l’organització agrària reclama mesures de gestió de crisis urgents.
VÍDEO DE LA JORNADA DE CEREALS I FARRATGES