Lluís Gaya, cap sectorial de l’Olivera de l’organització agrària, recorda que mentre els distribuïdors no acabin els seus estocs del producte, no es notaran els efectes de l’emmagatzematge privat. Per tant insta a què es prorrogui mig any més.
Malgrat la retirada d’oli d’oliva, la baixada de la producció (37,6% menys que el 2019) i l’augment del consum que s’ha experimentat durant el confinament (+31% a les llars), els preus en origen continuen estant per sota del seu cost. En concret a Catalunya han disminuït un 14,45% respecte a l’abril del 2019, i a la resta de l’estat una mitja de 15%.
És necessari que es preguin mesures amb relació a l’entrada d’oli de països tercers, que no compleixen amb les mateixes exigències de qualitat i amb els quals hem de competir en preu si volem recuperar el nostre mercat oleícola.
Segons un estudi realitzat per COAG, la coordinadora a la qual pertany JARC en l’àmbit estatal, d’ençà que es va decretar l’estat d’alarma s’ha produït un significatiu augment de la demanda (+31 en llars), una menor oferta (-37,6% de producció en última campanya) i el bon ritme de les exportacions. En canvi, hi ha hagut una caiguda dels preus origen (-15%). Això evidència que hi ha operadors que estan destruint valor del camp a la taula. El cap sectorial de l’Olivera de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, considera que “No és lògic que amb aquesta situació de mercat, els preus a l’agricultor per l’oli verge extra (2,25 €/kg) es continuïn situant molt per sota dels costos de producció (2,70 euros/kg).”, diu en relació a la cotització de l’oli a Catalunya. Els olivarers són els únics que no s’estan beneficiant del repunt del mercat, afegeix Gaya.
JARC demana tant a CadeCAT (responsable del control dels contractes alimentaris entre operadors catalans), com a la a l’Agencia de Información y Control Alimentarios (AICA) -que seria l’encarregada de la revisió en cas que un dels operadors contractuals tingui la seva seu fora de Catalunya- que obri de manera urgent una recerca per a identificar a aquells operadors que estan destruint valor en la cadena de l’oli d’oliva.
JARC ha reclamat a través de COAG, que s’activi novament l’emmagatzematge privat, durant 6 mesos més, un període de temps suficient perquè s’acabin els estocs de producte de què disposen els distribuïdors, gràcies als quals no s’han vist afectats en gran manera per la retirada d’oli d’oliva per part dels productors. Per tant, els preus en origen han variat només unes dècimes a l’alça. Per altra banda, cal actualitzar els llindars de desencadenament de l’emmagatzematge privat per a adaptar-los als costos de producció presents, i que s’agafi com a referència l’oli verge i no el llampant.
Amb les xifres de producció d’oli d’oliva de la campanya 2019/20 el mes de març, publicades la setmana passada per l’AICA, es pot considerar pràcticament per conclosa, llançant un resultat d’1.116.000 tones d’oli d’oliva produït, un 37,6% inferior a la campanya passada. Durant el mes de març es van comercialitzar en el mercat interior 65.600 tones (71,3 milions de litres) que suposen 15.000 tones (16 milions de litres) més i un augment del 30% respecte al mateix període de l’any passat.
Segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri d’Agricultura, el consum nacional d’oli en les llars s’ha incrementat un 31,5% durant el primer mes de confinament respecte al mateix període de 2019; un 97,7% la primera setmana de confinament; un 13,6% la segona setmana; 13,3% la tercera i un 1,6% la quarta. Cal considerar que la major part del consum d’oli correspon a l’oli d’oliva, 3 de 4 litres dels quals consumeixen en la llar.
Aquest augment del consum, en gran part a causa de l’acaparament realitzat pels consumidors durant la primera setmana de confinament, ha suposat un notable augment de la venda en els lineals dels supermercats. L’obligació de tancament d’espais com a restaurants, cafeteries, hotels, ha restringit la comercialització d’oli d’oliva pel canal HORECA, però ha tingut un menor impacte que en altres productes agraris, ja que la venda en la seva major part es canalitza a través de la distribució organitzada. La quota de mercat de la gran distribució representa el 88,9% de l’oli comercialitzat.
No obstant això, mentre que el consum ha pujat durant l’últim mes, els preus en origen han caigut a Catalunya si comparem els preus de la segona setmana d’abril d’enguany amb la mateixa data de l’any passat, han baixat un 14,45%. A l’estat espanyol han baixat un 15% des de març de 2019 i un 37% des del mateix mes en 2018. Els olivarers continuen sumits en una greu crisi després de més de dos anys amb baixos preus en origen, que es mantenen per sota dels costos de producció.
JARC ha demanat a l’AICA, través de la coordinadora agrària estatal que obri de manera urgent una recerca per a identificar a aquells operadors que estan destruint valor en la cadena de l’oli d’oliva. L’organització agrària reclama també a CadeCAT, que verifiqui que els contractes entre operadors catalans de compravenda d’oli d’oliva per garantir que no es produeixin tampoc aquest tipus d’irregularitats.
Per altra banda, és important que es prenguin mesures respecte a l’entrada d’oli de països tercers, que no compleixen amb les mateixes exigències de qualitat i amb els quals hem de competir en preu si volem recuperar el nostre mercat oleícola, assegura el cap sectorial de l’Olivera de JARC.