DAVID MASCORT, CONSELLER D’ACCIÓ CLIMÀTICA, ALIMENTACIÓ I AGENDA RURAL
Ha declarat que a Catalunya es limitarà les explotacions ramaderes i la reducció de la densitat a les granges, en favor d’un model més familiar. S’està equiparant benestar animal amb la reducció de les granges?
La reducció de la densitat de les granges, o les distàncies mínimes entre explotacions per temes sanitaris, són aspectes que estan regulats des del ministeri a través de diferents reials decrets. Des de fa mesos que hi treballem amb el sector a Catalunya per a garantir que totes aquelles explotacions que fan bé la seva feina i, per tant, són part de la solució en termes mediambientals i sanitaris, tinguin totes les facilitats per a continuar treballant. Estem alineats amb el sector que Catalunya necessita un model de ramaderia sostenible econòmic i mediambientalment. Un exemple, se’ns ha demanat des del sector facilitar la tramitació a nivell urbanístic en el cas d’ampliacions que tinguin un impacte directe en el benestar animal, i ho estem facilitant: farem possible que aquelles granges que amplien per motius de benestar animal no hagin de passar per la comissió territorial d’urbanisme, fet que facilitarà els tràmits.
En relació amb la llei de caça, contemplen adquirir més responsabilitat quant a la gestió cinegètica i la indemnització de danys? Quines mesures es plantegen?
Tal com es defineix en la llei de caça estatal la responsabilitat cinegètica és del titular de l’àrea privada, no de la Generalitat, tant pel que fa a la gestió com a la responsabilitat dels danys. Ara ens trobem en la fase del procés participatiu de la nova llei de caça, i el seu articulat definitiu quedarà definit per les aportacions que es facin par part de tots els agents i que a més, encaixin en el marc legal vigent. Així, tot i que la proposta de Llei no preveu la indemnització per danys, es plantegen mesures com la creació de la figura d’un caçador col·laborador, l’actuació directa de la Generalitat per al control de la població, o el suport a la pagesia per protegir conreus a través de diverses línies d’ajuts. De fet, és una línia de treball que ja hem engegat: davant la superpoblació que patim d’algunes espècies, com el senglar a Girona o el conill a Lleida, fem costat a la pagesia amb noves eines per controlar aquests a poblacions més enllà de la caça tradicional, com és el cas de la declaració d’emergència cinegètica i l’execució subsidiària d’actuacions per part de la Generalitat. La Llei recollirà totes aquestes bones experiències.
“hem detectat que és complicat obtenir els costos de producció a nivell individual, tal com exigeix la Llei”
La llei de la cadena alimentària havia de protegir la baula més feble de la cadena. Es dotarà al CadeCAT de més pressupost perquè pugui ser eficaç?
Segons l’informe 2022 de l’Agencia de Información y Control Alimentario (AICA), Catalunya és, amb diferència, la comunitat autònoma que ha fet més inspeccions i ha posat més sancions: concretament es van comunicar 52 inspeccions el que va suposar controls en 153 relacions comercials. Som referents a l’Estat amb relació a l’aplicació de la Llei de la Cadena Alimentària: ara mateix treballem amb Canàries i València que ens han demanat assessorament per dissenyar la seva unitat de control.
No obstant això, és cert que existeixen dificultats en la comprovació d’algunes de les noves exigències de la modificació de la Llei, com és el fet que es pagui per sobre del cost de producció. En aquest cas, no és a conseqüència de la manca d’inspeccions, sinó que hem detectat que és complicat obtenir els costos de producció a nivell individual, tal com exigeix la Llei, per diversos motius: manca de documentació, assignació de costos a cada conreu de l’explotació, etc. En aquest sentit, tal com s’ha comunicat en diversos fòrums, iniciem una línia d’assessorament als productors per ajudar-los a calcular els costos de producció que ja està en marxa pels sectors de la llet i el vi.
El sector lleter es troba en una situació crítica des de fa anys. El tancament de granges és constant, malgrat que som deficitaris en llet. De moment les mesures engegades no estan donant resultats. Com s’entomarà aquesta crisi?
Si em permet, discrepo de la seva anàlisi. És veritat que el sector de la llet està sotmès a una forta pressió a conseqüència dels canvis viscuts a la demanda, la pressió dels costos i dels preus, però a Catalunya estem transitant cap a una indústria forta, que té bons exemples d’explotacions que han estat capaces de fer front a aquestes adversitats i són altament competitives. Es tracta d’explotacions petites i mitjanes, empreses familiars i arrelades al territori altament tecnificades que són eficients a nivell productiu, sostenibles pel que fa al seu impacte mediambiental, atractives per la nova pagesia, pel talent del segle XXI, i que fan productes d’alt valor afegit.
Veig el futur del sector lleter amb optimisme: no podem controlar la demanda, però estem molt d’acord en educar en el valor de la llet per a una presa de decisió a consciència respecte al seu consum. Vetllem perquè es respecti la llei, això vol dir no vendre sota preu, i treballem perquè les explotacions siguin capaces d’afegir valor a la seva oferta. A més, gràcies a l’esforç en modernització que han fet els nostres productors, avui les granges tenen unes rendibilitats productives molt més elevades. Les inversions en la millora genètica, el control del rendiment lleter o la qualitat són apostes claus del Govern per assegurar que el sector tingui un espai en un mercat cada vegada més complex i exigent.
“demanem incansablement que s’apliqui amb un alt grau d’exigència la reciprocitat en els productes d’importació”
Com es vol protegir la producció d’aliments a Catalunya davant la competència de tercers països que no juguen amb les mateixes regles de joc?
La legislació alimentària de la Unión Europea ja preveu mesures per assegurar que els productes procedents de tercers països estiguin sotmesos a controls similars als que reben els productes de la UE. En conseqüència, la reciprocitat, les anomenades clàusules mirall que exigeixen que un producte que s’importi ho faci amb les mateixes condicions que tenen els agricultors i ramaders de la UE, es contemplen en la legislació alimentària vigent de la Unión Europea.
Des de les diverses tribunes europees a disposició del Govern, demanem incansablement que s’apliqui amb un alt grau d’exigència la reciprocitat en els productes d’importació. Recentment, el Consell d’Europa ha manifestat que entre les seves prioritats està negociar amb tercers països polítiques comercials i agràries que inclouen les clàusules mirall, i la Comissió Europea s’ha compromès davant del Parlament i el Consell a enviar un informe sobre la possible introducció d’aquestes mesures durant aquets semestre. S’haurà d’estar atent per veure si realment és així.
A banda d’aquesta feina política, des de Catalunya el que a fem és promocionar els productes locals amb relació als seus beneficis pel territori: sostenibilitat, sobirania alimentària, qualitat. El Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya (2021-2026) és el full de ruta que marca el camí.
Quines mesures concretes tenen previstes per assegurar el relleu generacional?
El departament ha impulsat l’Estratègia de Relleu Generacional Agrari a Catalunya, aprovada pel Govern el passat abril, i que identifica diferents línies d’actuació per facilitar que els joves es quedin al món rural. Resoldrà qüestions cabdals per al relleu al món rural en àmbits com l’accés a l’habitatge, avui dia un factor limitant dels processos d’incorporació agrària per la seva escassa disponibilitat, o la disponibilitat més gran de terres per iniciar noves activitats.
És una prioritat d’aquesta Conselleria i d’aquest conseller que tothom pugui viure arreu amb les mateixes oportunitats. És per això que, a banda de les diverses línies d’ajuts que faran viable que el talent del segle XXI s’incorpori al camp, estem fent un acompanyament actiu a nivell tècnic i social dels joves que es volen iniciar ho puguin fer, ja sigui a través de la xarxa d’Escoles Agràries, una proposta ja consolidada, com de noves iniciatives com l’oficina Virtual El Planter disponible a Ruralcat. El que és cert, és que l’Estratègia marcarà un abans i un després pel que fa al relleu generacional al sector primari.
“s’han definit una sèrie de bones pràctiques agràries, que aviat farem públiques, com eina d’automillora de les explotacions.”
Quin és l’objectiu de la implantació del projecte del PAS a Catalunya?
El sector primari és part clau de l’equació de sostenibilitat. És sense cap mena de dubte part de la solució. La PAS és un sistema que permet avaluar, quantificar i certificar la sostenibilitat de les explotacions catalanes des del triple vessant, ambiental, econòmica i social. Es tracta d’un sistema de certificació públic, transparent i voluntari amb eines a disposició de les empreses agrícoles i ramaderes perquè puguin implementar-la.
Alguns exemples: s’han definit una sèrie de bones pràctiques agràries, que aviat farem públiques, com eina d’automillora de les explotacions. També s’oferirà per tothom i de manera gratuïta la calculadora de sostenibilitat, que permetrà a les explotacions calcular el seu perfil i veure d’una manera molt visual en quins aspectes tenen recorregut de millora.
Es tracta d’una aposta clau per a la competitivitat del sector que garantirà la seva viabilitat en un futur on la sostenibilitat no és una elecció, sinó una necessitat. I ho farem de la mà del sector, amb totes les eines i suport econòmic que una aposta com aquesta requereix.
Quin model d’agricultura i ramaderia vol per Catalunya?
Defensem un sector agroalimentari competitiu que és part de la solució davant el repte de la sostenibilitat, i que és una eina clau per a un país on tothom pugui tenir les mateixes oportunitats de desenvolupament visqui on visqui.
Avancem cap a un model d’agricultura i ramaderia on és possible produir al mateix temps que reduïm les emissions i avancem en la mitigació del canvi climàtic. Accions com, per exemple, la compatibilitat d’implantació de l’energia fotovoltaica amb l’activitat agrària, agrivoltaïsme, o l’aprofitament de subproductes i residus de l’explotació i la indústria agroalimentària per a generar energies renovables com el biogàs, són exemples d’aquesta resiliència i capacitat d’adaptació del sector a les necessitats d’emergència climàtica.
En l’àmbit productiu, la Producció Agrària Sostenible, la PAS, enceta un nou escenari en el qual a Catalunya les nostres explotacions seran capaces de garantir una producció absolutament sostenible des dels punts de vista ambiental, econòmic i social. I eines com el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya, el PEREC, han de fer possible models de producció no només amb un objectiu merament econòmic, sinó amb un vessant mediambiental i social, de protecció del territori i de manteniment de l’activitat agrària, amb productes de proximitat i qualitat i amb uns serveis ecosistèmics prestats a la societat que han de ser recompensats.