El cap sectorial de la fruita dolça, David Borda, i uns cent socis de JARC han assistit a la mobilització de protesta convocada per UAGA-COAG aquest matí al centre logístic de Saragossa per protestar sobre greu crisis de preus que pateix el sector fructícola. Borda ressalta que el problema rau en el gran desequilibri existent entre l’estret marge de benefici de l’agricultor i que reben les altres baules de la cadena de valor i recorda la importància del sector per a Catalunya, no només en termes econòmics i d’ocupació, sinó com vertebradors i cuidadors del territori, en especial en el context del canvi climàtic, per la funció dels cultius com a fixadors del CO2.
Saragossa, 28 de gener de 2020. La sectorial de la fruita dolça de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) s’ha sumat a la mobilització convocada per Unión de Agricultores y Ganaderos de Aragón (UAGA), organització agrària pertanyent a la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG). Les entitats agràries han concentrat més de 2.000 persones, segons els organitzadors, a l’entrada de la Plataforma Logística per a protestar contra els baixos preus que reben els agricultors pels seus productes. Aquesta és la primera d’una ronda de concentracions convocades per les tres organitzacions estatals, COAG, ASAJA i UPA.
Socis de JARC, encapçalats per David Borda, han participat per denunciar els baixos preus de la fruita dolça percebuts pels productors des de fa molts anys. Els fructicultors, especialment les petites i mitjanes explotacions, pateixen greus problemes que han minvat seriosament la seva rendibilitat, a causa de la profunda crisi de preus i mercat; l’increment dels costos de producció, l’apertura a competidors de tercers països i la saturació del mercat europeu.
Les dades recollides en l’Índex de Preus Origen-Destinació (IPOD) elaborat per COAG, mentre els pagesos no cobreixen sovint ni tan sols amb el cost de producció, situen el diferencial de preus entre origen i destinació en una mitjana de més del 400% i en moltes ocasions en valors molt majors i poc explicables o compressibles. El problema rau en el gran desequilibri existent entre l’estret marge de benefici de l’agricultor i que reben les altres baules de la cadena de valor. Per exemple, l’octubre de 2019, la campanya es va iniciar amb preus en el camp molt per sota dels costos de producció, i els préssecs, per exemple, van registrar uns diferencials de preus camp-taula per sobre del 500%.
En la campanya 2019 de fruita, els preus que han percebut els productors són les pitjors cotitzacions mitjanes des de 2013, si exceptuem 2017 (en préssec, més d’un 25% inferiors a la mitjana de les campanyes 2013-2018, segons l’IPOD de COAG). Mentrestant, el marge origen-destí s’ha situat en més del 525% per a aquest producte, clarament per sobre de la mitjana de les últimes 5 campanyes (413%).
Les polítiques han de definir-se en benefici dels treballadors i treballadores del camp que viuen de la seva activitat, i no per a afavorir a les grans empreses i al sector comercial, més encara en el context de canvi climàtic. La regulació i ordenació dels mercats també és bàsica. Els productors exigeixen actuar contra l’especulació en la cadena per poder viure del valor dels seus productes i no quedant en mans dels interessos de la distribució comercial europea. Els agricultors estan suportant una pressió sostinguda en el si d’una cadena alimentària desequilibrada.
La producció de fruita dolça a Catalunya
El 2018 es van produir 836.858 tones de fruita dolça a Catalunya, de les quals 710.840 tones es van cultivar a Lleida. En termes econòmics, van crear un valor de 424,68 milions d’euros, el que representa el 25% del valor de la producció agrícola total, tenint en compte que ocupa el 6% de la superfície conreada, segons dades publicades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Borda considera que tenint en compte que els productes agrícoles transformats aporten un 17% del PIB, s’hauria d’invertir com a mínim un 9% en el pressupost del sector agrari. El representant de JARC afirma que “és fonamental que ens replantegem la figura de l’agricultor, no només com a productor d’aliments saludables de proximitat i qualitat sinó perquè cuida l’entorn rural. El cultiu de fruites juga un paper essencial en la protecció del medi ambient: evita l’erosió i afavoreix el segrest del CO2, contribueix a la biodiversitat i actua com a tallafoc, a més de disminuir el risc d’inundacions.
Principals reivindicacions de la protesta
- El 2020 és un any clau en les negociacions de la PAC. La reforma que està en marxa s’ha d’orientar en defensa de l’agricultor professional.
- S’ha de reconèixer el caràcter estratègic del sector agrari com a productor d’aliments de qualitat, saludables i suficients; vertebrador del territori; garant d’un medi natural sostenible enfront del canvi climàtic; i fre més eficaç contra l’accelerat procés de despoblament de “l’Espanya buidada”.
- La consolidació d’un model social i professional d’agricultura forta i amb futur, que garanteixi el relleu generacional, ha de ser una qüestió d’Estat.
Un sistema de gestió de crisis finançat públicament
Per a fer front a les crisis greus de mercat i no haver d’actuar de manera improvisada i tardana. Per tant, és indispensable desenvolupar un sistema de gestió àgil, universal i accessible per a tots els productors, que s’activi de manera automàtica en aquestes situacions i que sigui finançat públicament.
El sistema actual per gestionar crisis externes, a través de les Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH) tampoc resulta eficaç per a solucionar les crisis de preus. L’entitat reclama, en concret, que s’hauria de reforçar el sistema de no collita o collita en verd, per a ser més eficient amb la gestió dels fons dels Programes Operatius i afavorir la compensació de despeses a l’agricultor sense incrementar els costos per industrialització i/o destrucció del producte fora de l’explotació agrària.
La concentració, causa del desequilibri de la cadena de valor
La distribució comercial està actualment fortament concentrada. Els sis primers grups de distribució comercial concentren el 54,5% de la quota de mercat a Espanya, segons xifres de Kantar Worldpanel per a agost de 2019. El sector de la distribució a Europa està afrontant una carrera desbocada cap a la concentració del poder de compra, mitjançant fusions, adquisicions i acords per a compres conjuntes. Aquesta situació tindrà conseqüències sobre la cadena de valor, tant de manera directa, per la pressió d’aquests agents en els preus en origen de productes frescos i matèries primeres de la indústria alimentària, com de manera indirecta sobre aquelles companyies no immerses en aquests processos de concentració, que hauran d’adaptar-se a aquesta creixent situació i que actuaran de manera paral·lela sobre els preus de venda dels productors.