Els resultats a llarg termini del monocultiu són àmpliament coneguts: empobriment del sòl i reducció de la biodiversitat, i com a conseqüència, increment de les plagues i malalties, entre d’altres. Sabent això, perquè anem cap aquí?
Com sabeu, en horta intensiva s’acostuma a fer un cultiu rere l’altre per aconseguir un aprofitament total de les variables terra, temps i collita. Així, apareix el terme rotació. Una bona rotació implica que es tenen en compte, en un període de temps establert (1 any, 2 anys, 3 anys,…), els cultius que es succeiran en un o diversos recintes determinats.
Els monocultius apareixen, entre d’altres factors, com a conseqüència de l’augment de la població i de la creixent necessitat d’aliments. Les explotacions d’auto-abastiment es van abandonar per deixar pas a produccions més altes i especialitzades que poguessin garantir el consum propi i la venda a tercers com a mitjà principal de subsistència. D’altra banda, les pressions actuals dels mercats per produir a baix cost han provocat un creixement de les zones amb monocultius d’horta. Així doncs, actualment, és fàcil veure grans extensions dedicades a un únic cultiu d’una mateixa espècie, però tots tenim clar que l’impacte negatiu a llarg termini sempre serà per l’agricultor. Aquest, veurà com cada cop és més difícil cultivar sense problemes. Cal recordar que la fertilitat dels sòls és fruit d’un procés molt llarg en el temps, però es pot destruir en un període relativament curt.
Actualment, des de determinats àmbits es defensa el fet de potenciar zones productores d’un sol producte de qualitat per aconseguir fer-les destacar sobre la resta. En sí, aquesta especialització pot ser un criteri encertat, fins i tot, pot pal·liar problemes de preus baixos en origen, però caldrà veure les conseqüències que generarà per a les futures generacions d’agricultors. Es trobaran amb uns sòls molt més degradats del que s’havien trobat els seus antecessors i amb una pressió de plagues molt superior? La resposta l’han de donar els experts, però d’entrada tot fa pensar que sí.
Els professionals de l’horticultura coneixen bé les bones practiques agràries, però degut a les fortes pressions a les que es troben sotmesos, aquestes bones pràctiques són de difícil aplicació. Actualment, la pagesia no pot treballar únicament amb criteris agronòmics, donat que la pressió dels mercats per poder ser competitius i rendibles obliga a les explotacions d’horta a prioritzar aquells punts de la producció que van dirigits principalment a abaixar costos, passant a un segon terme aquelles operacions enfocades a mantenir la fertilitat i la vida del sòl.
La realitat, és que cada dia hi ha menys pagesos professionals. La passió que molts sentim per la terra i per aquesta professió no es veu compensada amb una renda digna, donat que no podem fixar un preu de venda que permeti la viabilitat de la nostra empresa. Mentre això sigui així, malauradament, els criteris econòmics sempre s’imposaran a la resta.