La Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG), a petició de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), ha sol·licitat formalment al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic l’ampliació del radi permès entre els membres de les comunitats energètiques d’autoconsum en el medi rural, passant dels actuals 2 km fins almenys 20 km.
A través d’una carta dirigida a la vicepresidenta Tercera del Govern i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Sara Aagesen, les organitzacions agràries denuncien que la restricció actual “no contribueix a la democratització del sector elèctric ni afavoreix la cohesió territorial, especialment en les zones rurals on la dispersió poblacional i les dificultats tècniques són majors”.
En aquest sentit, Jaume Bernis, ramader de porcí d’Alcarràs i membre de la Comissió Executiva de COAG en representació de JARC, ha subratllat que “limitar les comunitats energètiques a un radi de només 2 km condemna al fracàs la implantació real de l’autoconsum als pobles. En canvi, permetre distàncies de fins a 20 km, com ja ocorre en països com França, sí que seria un impuls real perquè agricultors i ramaders puguin generar i compartir la seva pròpia energia renovable.”
JARC i COAG consideren fonamental l’agrupació de petits i mitjans agricultors entorn de petites instal·lacions de generació de renovables, amb l’objectiu de generar un complement de la renda agrària. En el mateix cas es troben ramaders, que milloren la gestió de les dejeccions i que són capaces de generar energia d’autoconsum per a les pròpies granges i també per a les poblacions rurals pròximes, permetent un estalvi important en la factura elèctrica. “No estem demanant privilegis, sinó que s’adaptin les regles al context rural. Si de veritat volem una transició justa, el camp no pot quedar-se fora”, ha afegit Bernis.
JARC i COAG recorden que el desenvolupament de les energies renovables no sols ajuda a reduir emissions, sinó que permet a petites i mitjanes explotacions agràries generar estalvi energètic i noves fonts d’ingressos, al mateix temps que reforcen el seu compromís amb la sostenibilitat. “Sol·licitem a la ministra que escolti les necessitats reals del camp i ampliï el límit geogràfic perquè les nostres comunitats rurals també puguin ser protagonistes de la transformació energètica”, ha afegit Bernis.
Alcarràs: un exemple de com la normativa frena projectes sostenibles
Un cas paradigmàtic és el d’Alcarràs (Lleida), una zona amb una alta concentració ramadera on 150 granges de porcs i vedells de caire familiar han apostat per transformar les dejeccions ramaderes en biogàs per a autoconsum i subministrament a les poblacions pròximes. No obstant això, la restricció real de 2 km entre els membres de la comunitat energètica impossibilita que gran part d’aquestes instal·lacions (147), disperses en un entorn rural ampli, puguin col·laborar entre si i compartir l’energia generada. Només 3 poden fer-ho.
Jaume Bernis també destaca: “A Alcarràs tenim ramaders que ja compten amb tecnologia per a convertir les dejeccions ramaderes en energia neta, però es veuen lligats per una normativa pensada per a àrees urbanes. La limitació a 2 km fa inviable unir diverses granges i petits nuclis rurals en una mateixa comunitat energètica, tallant d’arrel un model circular i sostenible que no sols genera energia, sinó que facilita la gestió i aprofitament de les dejeccions ramaderes.”
Per ambdues entitats, flexibilitzar la normativa en entorns com Alcarràs permetria consolidar projectes que integren producció agrària, gestió de subproductes agraris (dejeccions ramaderes) i transició energètica, beneficiant tant al sector com al conjunt de la societat.