Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya comença la pròxima setmana les reunions amb les Demarcacions Territorials de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per tornar a exigir que es netegin les lleres dels rius i els boscos de ribera, és a dir, propers als rius, que solen envair les lleres. Sovint aquesta neteja no s’efectua argumentant que s’ha de protegir la fauna autòctona, però quan els rius es desborden es veu tan afectada com la població, i les activitats agràries.
L’organització també denunciarà les mancances de les estructures hidràuliques al Llobregat, que no només en situacions crítiques com l’actual, sinó que cada any es desborden i provoquen la pèrdua d’una a dues collites dels productors.
24 de gener de 2020. Fa temps que l’entitat agrària havia sol·licitat a l’ACA les reunions que tindran lloc el 29 de gener als Demarcacions Territorials de l’Agència Catalana d’Aigua de Barcelona, i el 3 de febrer als de Girona. En la primera es trobaran per part de JARC el President de Barcelona i el cap sectorial de l’Horta, i representants d’entitats agràries del Maresme, amb l’adjunt a Gerència per a la Coordinació Territorial de l’ACA i el cap de la Demarcació Territorial de l’ACA Barcelona. A la segona cita hi assistiran el President de JARC Girona, i el director de la Demarcació Territorial de l’ACA de Girona i l’adjunt de gerència per la coordinació territorial.
Quim Suñer, president de JARC Girona, recorda que “en situacions crítiques com la que estem vivint en aquests moments a causa de la tempesta Glòria, es fa més evident que no s’està gestionant correctament la neteja de les lleres dels rius, però malauradament, la nostra entitat fa sis anys que denuncia aquesta situació que provoca danys evitables en la població, la fauna i l’activitat agrària, sense obtenir resposta.”
El canvi climàtic provoca que els desbordament dels rius siguin cada cop més habituals, per minimitzar els danys, l’entitat reivindica que és essencial mantenir netes les lleres dels rius, els barrancs, així com també els afluents, “alguns fa 25 anys que no es netegen”, emfatitza Suñer. Aquesta vegetació concentra a més fauna salvatge, com porcs senglars, que suposen un problema afegit. Una de les raons que solen argumentar per mantenir aquesta vegetació i la de les riberes dels boscos, és protegir la fauna autòctona, que “contradictòriament amb el desbordaments pateixen tant les conseqüències com els veïns o els pagesos de la zona”, apunta el cap sectorial de l’Aigua de JARC.
Els agricultors del Llobregat “doblement penalitzats”
La problemàtica del Llobregat està més relacionada, segons afirma Mauri Bosch, cap sectorial de l’Horta de JARC, amb una estructura hidràulica obsoleta que resulta insuficient per canalitzar els volums d’aigua de pluja superiors 60-70 litres/m2 el que comporta la pèrdua d’una a dues collites cada any. En tractar-se d’una zona deltaica, limitada tant per les infraestructures, com l’aeroport, com per les restriccions que marca el parc natural, fets que condicionen de manera negativa als agricultors de la zona, que es veuen “doblement penalitzats”, explica Bosch.