JARC participa en la jornada Un preu just per la llet, de la utopia a la realitat, que ha aplegat productors, diverses organitzacions del sector i compta amb la presència de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), Teresa Jordà. En l’acte es debaten possibles vies per la supervivència de les granges lleteres.
Compensacions per part de les empreses infractores per als ramaders afectats pels incompliments d’aquesta llei, considerar a l’Observatori de Preus de la Llet de Catalunya com un organisme de referència obligatori per fer respectar els preus dels productors, i signar contractes a un any vista, són algunes de les propostes que ha exposat l’organització agrària per posar fi a la posició de feblesa dels ramaders a l’hora de vendre un producte perible com és la llet.
El preu de la llet ha posat en escac les 431 granges lleteres, que queden a Catalunya. L’any 2011 es comptabilitzaven 919 explotacions al nostre territori, una dècada després tan sols en queden 431, de les quals només 399 efectuen entregues de llet. És a dir, en deu anys han tancat el 53% de les explotacions lleteres catalanes.
Sobre les causes, malgrat que es tracta d’una situació complexa, podem destacar-ne algunes. La crisi estructural que pateix el sector s’ha vist agreujada l’últim any, a més, per l’augment dels costos de producció, en part per l’espiral alcista de les matèries primeres bàsiques per a l’alimentació animal (+26% en últim any), i els productors làctics no cobreixen ni els costos de producció.
Per altra banda, la llet fa molt de temps que s’utilitza com a producte reclam, és a dir, es ven a uns preus massa baixos al lineal, a costa dels ramaders que la produeixen. Els productors es veuen forçats sovint a vendre-la per sota del preu de cost, pressionats pels compradors i constrets pel fet que és un aliment perible, que els hi deixa poc marge de temps per negociar.
Com expliquen els productors de llet, “La ràpida caducitat del producte fresc, ja ens fa asseure en una taula de negociació amb els nostres compradors en una posició de feblesa i ens treu força de negociació, ja que ells saben que hem de vendre de pressa, i que si no acceptem la seva oferta, ens quedarem amb uns volums de llet als nostres dipòsits que no podrem gestionar i finalment perdrem, amb un tipus de producció que no podem parar ni emmagatzemar.”
JARC estudia diverses propostes per garantir la supervivència de les granges lleteres
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya lamenta que la Llei de la Cadena Alimentària hagi demostrat resultar totalment ineficaç per protegir els ramaders dels abusos. És necessari revisar-la i modificar també la seva aplicació. L’entitat vol anar encara més enllà i, a part de les sancions, demana que l’empresa infractora compensi econòmicament al ramader afectat per cobrir les pèrdues ocasionades, com a mínim dels costos de producció.
En aquest sentit, l’entitat proposa que l’Observatori de Preus de la Llet de Catalunya sigui l’organisme de referència obligatori a l’hora d’establir els costos de producció de les explotacions catalanes, tenint en compte que existeixen moltes tipologies d’explotació, que presenten moltes diferències quant als recursos amb els quals compten, nombre d’animals i ubicació, entre altres. L’organització també està estudiant la possibilitat que s’estableixi que els contractes es formalitzin per un any.
Definir un model sostenible
És del tot necessari definir un model sostenible, que garanteixi la seguretat alimentària i qualitat del producte, i que asseguri la viabilitat i bases socioeconòmiques de tots els agents de la cadena. Aquest fet passa, en primer lloc, per garantir la viabilitat i rendibilitat de les explotacions lleteres. En aquest sentit, JARC s’ha dirigit a l’Administració per demanar que posin a l’abast del sector les eines necessàries per evitar abusos per part dels diferents agents de la cadena, i per protegir la baula més feble, però essencial del sistema, les explotacions lleteres, perquè rebin una compensació justa per la llet que produeixen.
L’acte organitzat per la Cooperativa de la Plana de Vic, Vaquers d’Osona i la Llotja de Contractació i Mercat en origen de Vic, ha comptat amb la col·laboració del DACC, l’Ajuntament de Vic, i el Consell Comarcal d’Osona, i JARC, entre altres entitats representatives del sector.