Avui hem tornat al Parlament per defensar una idea que per a nosaltres és irrenunciable: cal que els infants i joves aprenguin d’on surt el que mengen. I, finalment, comencem a veure que la pressió funciona.
Un primer pas històric: un pla pilot amb 24 escoles el març del 2026
Gràcies a la insistència i al treball de tots aquests anys, el Govern ens ha confirmat que la futura Llei d’Alimentació de Catalunya inclourà un pla pilot amb 24 escoles, on s’introduirà una assignatura d’agroalimentació dins l’horari curricular. Un canvi real, concret, que començarà el març del 2026.
Per nosaltres, és molt més que un anunci. És la porta d’entrada perquè visquem en un país que entén i respecta la pagesia.
Per què ens hi deixem la pell?
Perquè avui, més del 70% dels joves no saben d’on prové el que mengen. Aquesta desconeixença no és només un problema educatiu: és un problema de salut, de cultura i de futur.
Com va dir en Jaume Bernis durant la compareixença:
“El nostre objectiu no és només educar consumidors conscients. És formar persones capaces d’entendre què mengen, d’on surt i quina feina hi ha al darrere.”
I això només ho podem aconseguir si les escoles parlen de la producció agrària amb la mateixa naturalitat que parlen de ciències, llengua o medi.
La pagesia és essencial, i volem que tothom ho senti així
Hem tornat a recordar als diputats que la pagesia és molt més que una activitat econòmica. Nosaltres som —i sempre hem estat—:
- els garants d’una alimentació sana i de qualitat,
- els que preservem el territori i el mantenim viu,
- els que reforcem la resiliència climàtica,
- i els que estem al capdavant en la lluita contra els incendis, perquè sabem què cal fer, quan cal fer-ho i com fer-ho.
En Joan Carles Massot ho va resumir amb una frase:
“Sense pagesia, no hi ha alimentació. Sense alimentació, no hi ha futur.”
I és així de simple.
Quatre picant pedra i un Parlament que comença a reaccionar
Aquesta compareixença no neix del no-res. Fa quatre anys que treballem perquè això passi. El 3 de desembre del 2024 ja vam aconseguir el suport unànime de tots els grups a la Comissió d’Agricultura, i des d’aleshores hem seguit portant la proposta arreu: a Educació, a altres governs i a altres parlaments de diferents comunitats autònomes, donat que és un projecte que impulsem a nivell estatal amb COAG.
Ens hem inspirat en models europeus que ja han fet aquest pas i han demostrat que funciona: els infants entenen millor el sector, mengen millor, respecten més el territori i se senten part de la cadena alimentària.
Educar des dels camps: experiències reals i contacte amb els productors
Sabem que no n’hi ha prou amb teoria. Necessitem que els infants vegin, toquin i visquin què significa produir aliments. Per això defensem:
- visites a explotacions,
- tallers amb productors,
- conèixer el procés complet de cultiu i d’elaboració,
- i descobrir la importància del producte de proximitat.
O, com diu en Jaume Bernis:
“Un país que no coneix qui l’alimenta és un país feble. Cal reconnectar les aules amb els camps i les granges.”
I això és exactament el que volem fer.
El missatge que hem deixat clar al Parlament
Hem tancat la compareixença amb el mateix missatge que avui també volem compartir amb tu:
“Catalunya no es pot permetre que les futures generacions continuïn creixent desconnectades de l’origen dels aliments. La pagesia és alimentació, és salut i és territori. És hora que l’escola ho expliqui i ho valori.”
I nosaltres seguirem empenyent perquè això sigui una realitat a totes les escoles del país —no només a 24.
Perquè si no ho fem nosaltres… qui ho farà?