Barcelona, 29 de gener de 2019. JARC ha transmès aquest dimarts per la tarda als diputats del Parlament que cal consensuar una estratègia efectiva per al sector agrari que quedi reflectida en la nova PAC. En aquesta, l’organització agrària té clara que l’aposta per l’agricultor professional ha de jugar un paper capital. Segons ha explicat JARC, tenir la valentia d’apostar per aquest model aconseguiria que qui exerceix realment com a agricultor i ramader pogués tenir més garanties per a continuar la seva activitat. Això, ha dit Jordi Vidal, secretari tècnic de JARC, suposaria que les explotacions agràries augmentessin significativament el volum d’ajudes, donant d’aquesta manera, més garanties de futur per aquestes activitats econòmiques. I com es sabut, si les explotacions agràries segueixen sent viables econòmicament, es desacceleraria el despoblament rural i s’afavoriria el manteniment del territori.
Un exemple clar de què suposa una aposta per l’agricultor professional el trobem a França. Una explotació del país gal cobra de mitjana pràcticament 21.500 euros per explotació i any mentre que a l’estat espanyol la xifra amb prou feines supera els 6.000 euros. Això és fruit del nombre de perceptors que tenen dret a aquesta ajuda. En xifres rodones, mentre a França és de 350.000 a l’estat espanyol la xifra es dispara fins al 780.000. Entre aquests, s’hi troben els coneguts com a “agricultors de sofà”. De fet, hi ha una dada sorprenent que denota que la política agrària estatal no té una aposta de futur i és que de cada 4 perceptors de la PAC de més de 65 anys només hi ha un de jove (de menys de 40 anys). Així doncs, revertir aquesta situació també permetria fer més atractiva l’activitat agrària per als joves, un dels elements claus per garantir la sobirania alimentària i la vertebració del territori.
El president de JARC, Xavier Vela, que també ha intervingut a la cambra catalana, ha manifestat el seu desacord en la constant rebaixa de pressupost de la PAC. Als inicis d’aquesta Política Agrària Comuna, quan entrava l’estat espanyol a l’Eurozona, els recursos destinats al primer sector suposaven aproximadament un 55% dels comptes europeus i ara, després d’una progressiva retallada, suposa només 1 de cada 3 euros dels pressupostos comunitaris. El màxim responsable de l’organització agrària ha recordat que la política agrària europea és l’única que realment és comunitària, que les decisions que s’adopten afecten el gruix de pagesos dels estats membres.
Vela també ha manifestat que ara és l’hora que entrin com a perceptors, sectors que tradicionalment no rebien aquests fons comunitaris com la fruita dolça, la vinya, les hortalisses i alguns sectors ramaders. Tots ells són sectors amb un pes molt important dins l’economia catalana.
Aquestes reclamacions no han estat pas les úniques que l’organització agrària ha exposat al Parlament, però són, sense cap mena de dubte, les que considera més rellevants. Tant és així, que foren uns punts claus perquè JARC se sumés al document que la resta d’organitzacions agràries i el Departament d’Agricultura signaven el passat 3 de desembre. Aquest text s’enviava a Madrid amb la voluntat que el Ministeri d’Agricultura tingués clar el posicionament català respecte la nova PAC i el pogués defensar a Brussel·les. La nova PAC es troba a hores d’ara en la fase d’al·legacions, motiu pel qual, JARC sap que és un moment clau per poder tancar un bon acord per a la pagesia de casa nostra.