El proper 19 de maig es compleixen 30 anys de la reintroducció de l’os al Pirineu. Tres dècades després, la situació per als ramaders és clara: més ossos, més pressió i cap solució real.
Avui, la població ja supera el centenar d’exemplars i continua creixent, sense un pla de gestió clar ni consensuat.
I qui en paga les conseqüències? Sempre els mateixos
Els ramaders de muntanya assumeixen:
- els costos de prevenció i protecció
- les pèrdues per atacs
- la incertesa constant en el dia a dia
Tot això sense eines ni garanties.
Indemnitzacions insuficients, tardanes o inexistents
Quan hi ha danys, les compensacions:
- arriben tard (fins a 8 mesos)
- no cobreixen el valor real
- sovint ni tan sols s’aproven, al·legant falta d’evidències
Això genera desprotecció i cansament en un sector ja molt tocat.
Mentrestant, la ramaderia retrocedeix
A l’Alt Pirineu i Aran, s’ha passat de prop de 1.900 explotacions el 2022 a 1.713 actualment. Gairebé 200 menys en només quatre anys.
No es pot imposar la convivència amb l’os sense assumir-ne el cost ni gestionar-ne bé la població.
Exigim mesures urgents
- Un pla de gestió real, amb límits clars de població
- Informació i seguiment dels animals
- Compensacions justes, ràpides i completes
- Activar immediatament la taula de treball de l’os
“No estem disposats a continuar assumint el cost d’una política que no ens té en compte.”
La ramaderia de muntanya és imprescindible per al territori. Sense ramaders, no hi ha gestió del paisatge.
