Soci a soci: Què serà de la meva explotació es pregunta un ramader de 70 anys

La història d’una casa, una granja i una incògnita sense resoldre

 

El relleu generacional és un dels grans reptes de Catalunya. Cada cop costa més que els joves s’incorporin a aquesta activitat que, i cal recordar-ho, és considerada com a estratègica pels governs de totes les administracions. Però com a mínim, molts cops, quan un pagès plega, si aquest no té continuïtat a casa, busca fórmules perquè no es perdi el patrimoni creat a la seva empresa agrària. S’arrenden o es venen les terres, es traspassen explotacions… però això malauradament no sempre és així, com el cas que presentem: el del Lluís Pous.

Actualment, aquest soci de JARC de 70 anys no sap què passarà amb la seva explotació porcina d’uns 1.300 animals d’engreix. Aquesta es troba tocant a casa seva. I com ell mateix explica, se li fa difícil fer el traspàs a algú desconegut perquè aquests estarien “rondant per casa seva”, una situació que reconeix que l’incomodaria perquè no l’ha viscut mai.

A més, els seus 2 fills no volen continuar amb l’activitat ramadera, cosa que no explica amb cap mena de rancúnia. De fet, entén perfectament que hagin triat altres opcions perquè, així ho explica ell mateix, han vist de ben a prop el que implica la ramaderia.

En Lluís, sempre amb un to afable, sense retrets ni escarafalls, explica que fins que no va tenir 50 anys no va passar una nit fora de casa. Fou quan es va vendre la seva quota lletera i es va treure les vaques. Sense que calgui preguntar-li, ell mateix diu que coses com aquestes li han fet preguntar-se, si tant sacrifici ha valgut la pena. Es respon dient que “segurament sí, però que no ho sabrà mai”. I és que aquesta immensa implicació amb la seva explotació, ubicada a Manlleu (Osona), va fer que mai pogués anar a l’escola a buscar els seus nens, a reunions o a festivals.

Reconeix, en aquesta mateixa línia, que està podent gaudir més dels nets que dels fills. Per això entén perfectament la decisió de la seva descendència de no continuar. Però alhora, li planteja la dolorosa pregunta del “i ara què?”. Perquè això li fa pensar què serà de la seva explotació, aquella que ha aixecat literalment des de 0. I és que, com recorda, de ben jove va rebre del seu pare aquesta parcel·la als afores de Manlleu en què s’accedia amb un camí ple de roques. Amb moltes hores i sacrifici, ell i la seva dona van aconseguir aixecar una finca que s’anomena Mas Pous, que és preciosa, cuidada al detall, tant la part de l’explotació com la de l’habitatge. Però clar, es comparteixen espais.

Seria tot molt més senzill, explica ell mateix, si finca i casa estiguessin separats, encara que fos per poques centenes de metres. La parella no es veu vivint en un altre lloc i, com dèiem, traspassant l’explotació a algú extern. Per tot plegat, diu amb cert dolor el Lluís, tancar la paradeta és el que ara sembla que té més opcions. Tant és així que reconeix que és un tema que li fa perdre la son. I sorprèn, com ell mateix afegeix, que altres companys d’Osona es troben en situacions similars.

La part que convida a l’optimisme és que en Lluís, com demostra la seva trajectòria vital, ha sabut sempre prendre les opcions encertades per casa seva. Va vendre, com apuntàvem abans, la seva quota lletera el 2003, abans que perdés els calés d’aquesta inversió amb l’arribada de la liberalització del sector. Això li va permetre focalitzar-se amb el porcí, amb cicle tancat i treballar per compte propi, no pas integrat. Però, amb el pas del temps, també va saber veure, ara fa 5 anys, que calia reduir càrrega de feina a casa per la seva edat i per la salut de la seva dona. Ho va fer deixant el cicle tancat i dedicant-se a l’engreix dins d’una integradora.

Per tant, en Lluís ha demostrat, en aquestes i altres ocasions, que té una habilitat per saber prendre les decisions més encertades per casa i feina. Per això, tot que es resisteixi molt la solució a l’actual dilema que viu, ben segur que arribarà i permetrà que agafi el son, tal com aquesta vida plena de treball fa que es mereixi.

Categories