JARC i altres organitzacions agràries unim forces per demanar una regulació clara del biogàs i el reconeixement del compostatge com a recurs energètic i fertilitzant per a una ramaderia més sostenible
Des de JARC, fem un front comú amb altres organitzacions agràries i manifestem el nostre suport al desenvolupament de plantes de biogàs i instal·lacions de tractament del digestat per transformar un repte ambiental en una oportunitat de progrés per al sector agrari i el territori.
Per això, reclamem un marc regulatori coherent i el reconeixement del digestat (i dels fertilitzants obtinguts) com a producte amb valor agronòmic, així com línies d’ajut i programes de formació per als actors locals. També demanem que les plantes s’implantin seguint un model distribuït i adaptat al territori (plantes rurals de proximitat i codigestors), ben ubicades i dimensionades, que minimitzin els riscos ambientals i socials i maximitzin l’aprofitament dels subproductes agrícoles i ramaders.
✅Quins avantatges presenten les plantes de biogàs?
Els avenços en recerca i tecnologia permeten avui disposar de processos que aporten circularitat i beneficis mediambientals:
- Tractament eficient dels purins
- Obtenció de fertilitzants orgànics més estables
- Reducció d’emissions de metà i amoníac
- Generació d’energia renovable, en aquest cas, el biogàs.
A més, reforcen també l’economia local i la creació d’ocupació en l’entorn rural.
📍Biogàs a Europa:
Les dades europees avalen el potencial d’aquest model: la capacitat instal·lada de biometà a Europa evita aproximadament 29 milions de tones de CO₂ eq. a l’any, i la producció combinada de biogàs i biometà podria suposar estalvis encara més elevats. Actualment, hi ha registrades 1.678 plantes de biometà operatives i la producció total de biogàs a Europa podria evitar d’uns 100 milions de tones de CO₂ anuals.
📍Biogàs a Espanya i a Catalunya:
A Espanya la implantació encara és incipient en comparació amb països líders, amb només una quinzena les plantes de biometà operatives, però amb un notable augment de projectes i inversions en els darrers mesos. Catalunya, en aquest context, s’ha proposat una estratègia pròpia per multiplicar la producció i liderar l’impuls estatal, amb objectius que passen per triplicar la producció primària de biogàs cap al 2030 i per agilitzar tràmits per a projectes estratègics.
___
Totes les organitzacions esmentades fem pressió per aconseguir la cooperació de l’administració (locals, autonòmica i estatal), el suport a la recerca i la inversió per posar en marxa projectes ben ubicats i dimensionats que garanteixin la transició energètica i la viabilitat de la ramaderia catalana.