Joan Girona, investigador del programa “Ús eficient de l’aigua en agricultura” de l’IRTA. Director de la Fundació UdL-IRTA, és doctor Enginyer Agrònom per la UdL i MSc en Horticultura per la Universitat de Califòrnia. L’any 1982 es va incorporar al Servei d’Investigació Agrària (DARP, Generalitat de Catalunya), amb destinació al Centre de Mas de Bober, i per tant pertany a l’IRTA des de la seva fundació.
Quines són les previsions pel que fa a la sequera i quin impacte tindran en l’agricultura?
La pregunta que em faig jo és quin temps farà d’ara endavant. Cíclicament, ningú pot predir quant de temps durarà la sequera. Amb les últimes pluges podem fer una lectura una mica més positiva per alguns, perquè un dels pitjors escenaris que plantejàvem era la possibilitat que morissin els arbres, però ara estem més a prop de què se salvin, i aquest és, a més, el primer objectiu. El segon és la modernització del reg. A banda de la variabilitat de les precipitacions segons la zona, es donen altres factors per una major afectació de la sequera, com si utilitzen reg atesa, que requereix grans volums d’aigua, per tant, pateixen molt més la seva escassetat que els que tenen gota a gota. El mateix succeeix amb els sòls més superficials, que no tenen tanta capacitat de retenir l’aigua. En conseqüència, en aquests casos més dolents no està clar que sobrevisquin.
Què aconselleu fer els productors a curt termini per salvar-los?
Cal prendre mesures extraordinàries com reduir el nombre de fruits i la massa vegetativa i treure els conreus de coberta, per minimitzar la demanda d’aigua.
Donada la situació actual de Catalunya respecte a la sequera, a grans trets, què urgeix més a curt i mig termini?
Segons les previsions dels experts del canvi climàtic, tindrem més sequeres amb més freqüència i amb més intensitat. I les precipitacions no només seran més espaiades, sinó que quan plogui serà de manera més torrencial. Per tant, cal fer una previsió de les reserves d’aigua a llarg termini, garantir que tenim prou reserves d’aigua, i que som prou eficients i efectius amb la modernització dels regadius, per gestionar bé els recursos. Els regadius, al final crec que són una infraestructura d’estat, com les carreteres. Cal fer totes les millores necessàries en els regadius per ser més eficients i assegurar que tenim l’aigua per produir aliments. I caldria que hi hagués una consciència ciutadana que ho reclamés.
Això no vol dir que el reg per atesa sigui un malbaratament d’aigua, perquè aquesta aigua que no s’utilitza torna a l’ambient i nodreix cursos naturals, però necessitem garantir els recursos hídrics per l’agricultura i la ramaderia. I també cal conscienciar a la societat que l’aigua és un bé escàs i que és necessària per produir aliments, no és un caprici dels productors. Cal crear una consciència social de la importància de la producció alimentària, i quin valor li donem a què aquests siguin de proximitat.
“Haurem de fer més aliments amb menys recursos hídrics”
Segons diuen alguns experts, no hi haurà manca d’aliments, però canviaran els cultius.
Hi ha diversitat d’opinions al respecte. El que tenim clar és que la població mundial està creixent i, per tant, també la demanda d’aliments. Bona part de la producció que alimenta a aquesta població es produeix en zones de regadiu i ja no disposem de més aigua, així que haurem de fer més aliments amb menys recursos hídrics.
Un altre factor important és que la base de l’alimentació de països orientals que era l’arròs i altres vegetals, ara comencen a incorporar la proteïna animal, sobretot el pollastre, que és la que menys consumeix des del punt de vista hídric, però igualment necessitarem molta més aigua. A això se suma el canvi climàtic, els conflictes bèl·lics que hem vist com interfereixen… I ara tot just comencem a valorar el producte de proximitat, perquè és més bona una poma collida fa uns dies que fa uns mesos; i també perquè la petjada de carboni és més petita. Per altra banda, el mercat únic ara ja es qüestiona si serà suficient per abastir-nos, com hem pogut comprovar recentment. No ens quedarem probablement sense aliments, però són més difícils d’aconseguir i poden ser més cars. Això fa perillar l’autosuficiència alimentària. Hem de poder garantir la disponibilitat d’aliments assequibles. D’aquí la importància de tenir aliments de proximitat.
Podríem parlar d’algunes de les conclusions o avenços en el disseny d’estratègies de reg que heu assolit a través de les vostres recerques, que es podran aplicar per posar solució en diferents cultius.
N’hem fet molts, perquè fa 40 anys que fem recerca sobre el reg. Saber quanta aigua demanen els conreus, com ho he de fer i de quina tecnologia disposo. De vegades no cal donar tota l’aigua que demana la planta, si saps exactament quan cal que li donis. Per exemple, a la vinya abans del verolat els negres es poden regar, però després amb moderació per millorar la part qualitativa del vi; o amb la cirera, després de la collita no s’ha de regar massa, perquè això es converteix en vegetatiu i disminueix la següent producció. Aquests coneixements populars, nosaltres els hem estandarditzat en diferents cultius, per saber quan era molt important regar i quan es podia prescindir. D’això en diem reg deficitari controlat.
També vam desenvolupar una línia de treball de supervivència dels arbres o del seu maneig en situació de sequera o escassetat d’aigua. I finalment hem intentat desenvolupar eines que facilitin el reg, perquè sistemes intel·ligents ho apliquin i avisin, si calen desviacions.
Una altra línia d’investigació s’ha centrat en l’estat hídric de cultius extensius amb imatges de satèl·lits o drons de parcel·les o zones, amb l’objectiu de poder fer previsions. Hem fet una feina considerable per transmetre la idea que no només cal tenir aigua, sinó utilitzar-la de manera efectiva.
“La matèria orgànica una de les propietats que té és que retén molt millor l’aigua al sòl.”
La fertilització orgànica és més aconsellable per conservar la humitat?
La matèria orgànica una de les propietats que té és que retén molt millor l’aigua al sòl, i la posa molt més fàcil a disposició del conreu. Per tant, tenir sòls amb un percentatge de matèria orgànica elevada ajuda. Hi ha un aspecte que no valorem prou i és que de vegades, la matèria orgànica que apliquem a les terres de cultiu ja porta un contingut alt d’humitat, i una capacitat de retenir l’aigua molt superior. Serveix d’esponja i allibera nutrients lentament i això va molt bé per les plantes, i fa que disminueixi les seves necessitats hídriques.
El transport de la matèria orgànica pot ser un problema?
A Catalunya en general tenim molta matèria orgànica procedent de la producció ramadera. Els purins no són un problema, són una gran oportunitat, pensem que els fertilitzants minerals cada cop són més escassos. Ara bé, si els has de transportar 50 quilòmetres perden el seu valor, però, si es gestiona bé, poden generar energia a més de fertilitzant, sense oblidar que també aporten aigua.
També esteu estudiant l’adaptació dels cultius extensius al canvi climàtic amb projectes com CROPDIVA, GRAIN SYSTEM, INNODES…
Tots aquests projectes estan orientats a obtenir varietats que s’adaptin millor a la sequera. En els primers projectes de recerca vam veure que els cultius que patien menys eren aquells on les plantes tenien les arrels més extenses, perquè abasten més volum de terra i tenen més disponibilitat d’aigua, així com les varietats que fructifiquen abans. Hi ha factors que determinen que el dèficit hídric més fort no es produeixi, i és això el que busquem. També ens centrem en les tècniques culturals com manejar la parcel·la, quines tasques associades hi ha, amb quina extensió, densitat de plantació o sembra… o avaluem, per exemple, si pot funcionar el reg enterrat, com fan en determinades zones del món on disposen de poca aigua en cultius d’alfals. Es tracta de ser més productius amb menys recursos hídrics.