Transformació d’un projecte, amb un llegat de cinc generacions, que regenera la terra, trenca prejudicis i reivindica una pagesia amb futur.
La Clàudia Roda dona continuïtat, des de Vilanova de la Barca, a un llegat familiar de més de cinc generacions vinculades a la pagesia.
Ho fa al capdavant d’Agrologikê, un projecte de viver especialitzat en portaempelts, plançons d’oliveres i arbres fruiters i ornamentals, i també de producció de pera i poma. El seu és un projecte que combina tradició, coneixement del territori i una mirada regenerativa sobre el sòl.
L’any 2020, per diverses circumstàncies familiars, la Clàudia va decidir fer un pas endavant i assumir el projecte. Abans, havia dedicat gairebé deu anys a l’ensenyament de la llengua anglesa, però va optar per tornar al camp i donar continuïtat a una història familiar que no entén només com una herència, sinó també com una responsabilitat. Ho va fer amb il·lusió, però també amb la consciència que el món agrari exigeix aprendre cada dia, adaptar-se i avançar amb humilitat.
El nom d’Agrologikê neix precisament d’aquesta idea: fer les coses amb lògica. Una lògica que respecta la tradició, però que incorpora pràctiques més actuals i sostenibles. En aquest sentit, el projecte té una doble mirada molt valuosa: d’una banda, produeixen planta al viver; de l’altra, també són productors de fruita, principalment pera Conference. Això els permet conèixer de primera mà les dificultats del sector i entendre millor les necessitats reals dels agricultors.
Per a la Clàudia, la qualitat d’un arbre no es pot valorar només pel preu. “El preu, en el fons, s’oblida ràpid, però un mal arbre dura molts anys”, afirma. Per això, a Agrologikê posen el focus en el sistema radicular, l’equilibri de la planta, el vigor adequat i l’absència de patologies visibles. Un bon arbre és una inversió de futur, i per això també donen molta importància a l’assessorament proper, fins i tot després de la plantació. Acompanyar el client forma part de la seva manera d’entendre l’ofici.
Aquest camí, però, no ha estat exempt de dificultats. A les incerteses pròpies del sector agrari —el clima, les plagues, les gelades fora de temps, les pedregades o l’augment dels costos— s’hi han sumat també els prejudicis de gènere. Com a dona jove pagesa, la Clàudia reconeix que sovint “t’has de guanyar la credibilitat” a base d’esforç, constància i humilitat. En un sector encara massa acostumat a mirar en masculí, la seva trajectòria també parla de trencar barreres i demostrar que la pagesia té moltes veus, moltes mirades i moltes maneres de fer.
Un dels eixos centrals d’Agrologikê és la regeneració del sòl. Fa quatre anys van decidir deixar d’utilitzar herbicides, conscients de l’impacte que tenen sobre la vida microbiològica de la terra. Actualment, mantenen cobertes vegetals constants per afavorir la biodiversitat i fomentar la presència d’enemics naturals que ajuden a controlar plagues, com les marietes en el cas del pugó.
Aquesta aposta no és només una qüestió tècnica, sinó una manera d’entendre la terra com un organisme viu. La Clàudia adverteix que, si continuem extraient del sòl sense retornar-li fertilitat, el futur de l’agricultura serà cada cop més incert. Per això defensa que el canvi no pot limitar-se a substituir una pràctica per una altra: cal formar-se, buscar alternatives, canviar esquemes mentals i assumir que el camí també comporta errors i aprenentatges.
Agrologikê és, en aquest sentit, molt més que un viver. És un projecte que parla d’arrels, compromís i valentia. Parla d’una jove agricultora que ha decidit no girar l’esquena al llegat familiar, sinó fer-lo créixer amb una mirada pròpia. Parla de la duresa d’un sector sovint poc reconegut, però també de la satisfacció profunda de veure com una planta arrela, com un sòl recupera vida i com una manera diferent de treballar pot obrir camí.
Mirant endavant, la Clàudia té clar que cal ser valent, formar-se bé i apostar amb convicció pel que es vol fer. Perquè regenerar no és només una tècnica: és una actitud. És aprendre cada dia, sumar en positiu i avançar cap a una agricultura que no només produeixi, sinó que també cuidi.Donar veu a projectes com Agrologikê és posar nom i rostre a unapagesia que resisteix, innova i estima. Una pagesia que no s’explica des de la distància, sinó des de les mans a la terra, des de les arrels que han alimentat generacions i des de persones que, com la Clàudia, treballen perquè la terra no només continuï produint, sinó que continuï viva.
